El Barça es corona com a Campió d'Europa !!!

FC BARCELONA: 2. ARSENAL FC: 1.

Stade de France, Saint-Denis, París (França), 17 de Maig de 2006: un estadi, una ciutat, un país i una data que ja formen part en lletres d'or de la història del barcelonisme. Sí, catorze anys després ja tornem a ser campions d'Europa !!!

El partit

Està clar que en una final tot pot passar i que els favoritismes a priori gairebé mai són bons. Això sens dubte li va passar factura al Barça. L'Arsenal va començar el partit fortíssim i es va poder avançar en 2 claríssimes oportunitats de Thierry Henry en que un Víctor Valdés colossal, espectacular i decissiu va salvar in-extremis.

A continuació el Barça poc a poc es va anar recuperant de l'ensurt, i es va fer amb el control de la possessió de la pilota encara que l'Arsenal es mostrava perillòs al contraatac. El Barça buscava atacs llargs i amb masses combinacions, mentre que un Arsenal força aculat es defensava amb ordre. Només una ocasió de Giuly que Lehmann va atrapar va ser l'única ocasió clara abans de l'acció que marcaria el partit.

Corria el minut 17, quan Ronaldinho feia una meravellosa passada en profunditat per Eto'o, que es va quedar sol davant Jens Lehmann, i el porter alemany va tirar de forma clara al camerunés a la mitja lluna de l'àrea. L'àrbitre norueg Terje Hauge en aquell moment va pitar la falta i no va donar la llei de l'avantatge, anul·lant el gol que va conseguir Giuly en la continuació de la jugada. Hauge expulsava al porter Lehmann però no va donar el gol de Giuly, cometent el seu gran primer error de la final. La falta la va llençar Ronaldinho però sortir lleugerament desviada a la dreta de la porteria de Manuel Almunia.

Després de l'expulsió l'Arsenal recomposava el seu equip substituint al fins al moment inèdit Robert Pires. El lloc a la banda esquerra l'ocuparia el suec Fredik Ljunberg, i les seves impressionants carreres per la banda esquerra acabarien tornant boig a Oleguer a la segona part, en una dinàmica que acabaria sent decissiva per al futur del partit.

El Barça es va fer amb el domini del partit però era incapaç de crear ocasions de gol. Tocava i tocava però sense crear gaire perill. El Barça necessitava al mig del camp jugadors que fossin capaços de tocar amb més fluïdessa i clarividència que Mark van Bommel i Edmílson. El desastre es culminava al minut 36 després d'una inexistent falta lateral que Thierry Henry centrava de forma magistral i que incomprensiblement Sol Campbell rematava gairebé lliure de marca al fons de la porteria, 1-0. Segon gravíssim error de Terje Hauge, tots dos perjudicant clarament al Barça, i també greu error de la defensa del Barça per no preveure el remat de Campbell, l'home més alt i més perillós en el joc aeri de l'Arsenal.

El Barça es veia de forma injusta per sota en el marcador, no per ocasions de gol perque l'Arsenal n'havia tingut de més clares, però injusta perque el Barça era amo del partit i perque havia estat fortament perjudicat arbitralment en dues jugades decissives. Fins al descans del partit el Barça es va volcar a l'atac, en una possessió continua que va durar quasi 10 minuts. Ronaldinho va abandonar el lloc de fals davanter centre i va passar a la banda esquerra i per fí Eto'o abandonava també la banda esquerra per jugar a on ha de jugar, de davanter centre. Aquesta pressió es va traduir en l'ocasió més clara de la 1ª part, quan Eto'o després de protegir de forma esplèndida la pilota d'esquenes, feia un revers dins l'àrea i rematava al pal després que Almunia desviés lleument la pilota. Arribava el descans i el Barça semblava gafat, tot li havia sortit malament, la sort no li sonreia i l'àrbitre el perjudicava clarament. Ara, també era l'hora de canviar la disposició dels jugadors sobre el camp i d'introduir canvis a l'equip.

Rijkaard va reaccionar (tot i que potser massa tard) i va fer entrar al descans a Andrés Iniesta pel lesionat Edmílson. El Barça necessitava un director de joc que mogués l'equip amb fluïdesa, i aquest seria Iniesta que ocuparia la posició de pivot defensiu davant dels centrals. L'Arsenal va sortir a tancar-se darrere, i a confiar la seva sort als contraatac de Ljungberg i a l'inspiració d'Henry. El Barça es va fer amo i senyor de la 2ª part, arribava a porteria però les seves ocasions no acabaven de ser del tot clares: dos xuts de Ronaldinho fora, un altre xut ras de Ronaldinho que parava Almunia, una gran jugada individual d'Iniesta que Almunia atrapava després d'un tir ras, i diverses centrades de Gio que Almunia blocava al segon pal. Però quan més atacava el Barça Henry va estar a punt sentenciar el partit amb el 2-0, però sol davant Valdés li va passar factura l'esgotament i va llençar molt tou i ras a les mans de Valdés. Tot i això les contres de l'Arsenal sempre anaven per la banda esquerra a on un elèctric Ljungberg va tornar boig i va ridiculitzar a Oleguer, fins que el vallesà desperat el va aturar en una clarísima falta que li va suposar la tarjeta groga i a posteriori el decissiu canvi per Belletti.

Passaven els minuts i el Barça no concretava, i Rijkaard va moure la banqueta. Larsson entrava pel discutit i poc precís van Bommel, i feia canviar el dibuix de l'equip. El Barça passava a jugar amb un doble pivot Iniesta-Deco, amb Ronaldinho de mitjapunta, amb Giuly per la dreta, Larsson de davanter centre i Eto'o tornava a la banda esquerra. Aquest va ser el dibuix decissiu, i a partir d'aquí el partit es va posar de cara pel Barça. També va entrar Belletti per un desencertadíssim Oleguer, un canvi que marcaria la història del Barça.

En el minut 76 va arribar per fí l'empat 1-1. Iniesta va servir una pilota a l'àrea que Larsson d'esquenes i al primer toc va assistir a l'esquerra per Eto'o que es va quedar sol davant d'Almunia i el va batre per baix pel pal curt. La grada culé es tornava boja i les bengales plagaven el gol sud de l'Stade de France.

Amb l'empat el Barça va millorar el seu joc i només 5 minuts més tard, una fenomenal paret de Belletti amb Larsson va fer que el suec fes una assistència impressionant a l'interior de l'àrea perque el mateix Belletti es quedés sol davant d'Almunia i el superés per sota les cames gairebé sense angle. Era el 2-1 i ara sí que l'extasi es va desfermar. Fins al final del partit un Arsenal enfonsat psicològicament i també físicament no es va ni apropar a l'àrea de Víctor Valdés i el Barça ho va aprofitar per fer un gran rondo gegant.

Després de 3 inacabables minuts de descompte el desastrós àrbitre Terje Hauge pitava el final del partit i el Barça es proclamava per 2ª vegada en la seva història Campió d'Europa. Els jugadors ho celebraven i un home, Juliano Belletti no s'acabava de creure el que havia fet. Mentrestant, els 21.000 culers que erem al gol sud de l'Stade de France cridàvem com a bojos, saltàvem i sobretot ploràvem d'emoció. Havíem estat testimonis d'una fita històrica pel nostre Barça, i com està escrit a la nostra història el patiment sempre hi serà present en totes les nostres fites.

ALINEACIONS:

F.C.BARCELONA: 4-3-3. Víctor Valdés *****; Oleguer * (Belletti ****, min.70), Márquez **, Puyol **, van Bronkhorst **; Edmílson ** (Iniesta ***, min.45), van Bommel ** (Larsson ****, min. 60), Deco ***; Giuly ***, Ronaldinho ***, Eto'o ****.
Les valoracions en estrelles van del 1 al 5: pitjor puntuació 1, millor puntuació 5 estrelles *****.

ARSENAL F.C: 4-2-3-1. Lehmann -expulsat min.17-; Eboué, Touré, Campbell, Ashley Cole; Cesc Fábregas (Flamini, min.73), Gilberto Silva; Hleb (Reyes, min.84), Ljungberg, Pires (Almunia -porter-, min.17); Henry.

1 X 1 DEL BARÇA:

VÍCTOR VALDÉS: *****. El millor del Barça. Va ser providencial per guanyar la 2ª copa d'Europa. No va tenir cap errada en tot el partit. Només va tenir que intervenir en 5 ocasions i en totes elles va estar providencial: les 2 claríssimes oportunitats d'Henry en els 5 primers minuts de partit, l'u contra u que salva contra Henry a la 2ª part, una sortida als peus d'Henry després d'una gran jugada del francés i una gran parada en un xut de Ljungberg a la 2ª part. En el gol Víctor no va tenir cap culpa, ja que la defensa el va deixar venut.

OLEGUER: *. Sens dubte, el pitjor del Barça. No va començar malament el partit controlant bé a Pires, però després de l'expulsió de Lehmann Ljungberg va ocupar la banda esquerra i es va "menjar" a Oleguer sobretot en la 2ª part. Oleguer era l'encarregat de marcar a Campbell en el gol de l'Arsenal a on va arribar tard. La seva 2ª part va ser un desastre de principi a fí, en cap ocasió va poder controlar a un Ljungberg que per velocitat el ridiculitzava en cada acció. Al veure la tarjeta groga per trabar a Ljungberg (a qui sinó), Rijkaard es va veure obligat a substituir-lo per Belletti, un canvi que va decidir el partit. A la 2ª part amb el domini del Barça va profunditzar en alguna acció atacant però les seves centrades van ser autèntiques "pedrades".

MÁRQUEZ: **. No va ser tampoc un partit gairé bó el de Rafa Márquez. Encarregat junt amb Puyol de marcar a Henry, no va estar gaire afortunat en el marcatge sobretot a l'hora de coordinar-se amb Puyol. Henry va ser capaç de desperar-lo en la 1ª part. En canvi va ser bastant útil en el joc aeri i en la sortida de pilota, a on va estar perfecte.

PUYOL (C): **. Per a Puyol es pot aplicar el mateix que Márquez. No va estar bé en el marcatge a Henry, a on moltes vegades anaven junts Márquez i Puyol a parar-lo a la vegada, enlloc de que primer el parés un i després ho intentés l'altre. En accions d'u contra u defensives va estar bé, però malament en la coordinació amb Márquez.

VAN BRONKHORST: **. Partit sense gaires problemes defensius, a on va tenir que marcar a un Hleb que no va profunditzar per la banda, sobretot després que l'Arsenal es quedés amb 10. Va estar bé en la passada i es va sumar a l'atac reforçant al mig del camp però gairebé en cap ocasió va arribar a línea de fons i no va fer cap centrada amb perill.

EDMÍLSON: **. Partit gris del brasiler, que va ser substituit a la mitja part. L'Arsenal va deixar-lo lliure perque portés el pes d'organitzar l'equip i no s'en va sortir gaire bé. Va tenir que ajudar massa als dos centrals quan Henry feia el que volia a la 1ª part. A l'estar Deco i van Bommel molt ben marcats va tenir que abusar massa de la conducció perque no tenia clara la línea de passada. Va ser substituit per Iniesta al descans i es va retirar mig lesionat.

VAN BOMMEL: **. Possiblement el més criticat per l'afició, però més que fer un mal partit el que és realment criticable és que Rijkaard el posés de sortida. De tots es sabut que van Bommel no és un home que organitzi bé el joc ni que sigui cap virtuós en la passada i això va quedar ben clar durant el partit. En atac i en la construcció no va aportat res de possitiu però en canvi sí que va ser important en defensa i en la pressió.

DECO: ***. Bon partit de control al centre del camp del portugués, que va fer una molt bona 2ª part. A la primera part va estar molt ben marcat pel centre del camp anglès, i a la segona part es va oferir molt als seus companys i amb l'entrada d'Iniesta el seu joc va millorar. Un cop el Barça es va posar 2-1 els seus últims minuts de control van ser espectaculars. Com sempre molt bé en defensa i provocant faltes tàctiques.

GIULY: ***. Molt actiu a la 1ª part, a on va ser potser el jugador més perillós del Barça. Els seus companys el van buscar molt i va ser capaç d'arribar a la línea de fons superant en tot moment a Ashley Cole. Va tenir la primer ocasió del Barça en un xut alt que va atrapar Lehmann. A la segona part el seu nivell va baixar però la seva presència obert a la banda va servir a l'equip per fugir una mica de la rutina de jugar massa pel centre.

RONALDINHO: ***. Va començar el partit de davanter centre i jugant d'esquenes a porteria, amb el 1-0 va jugar a la banda esquerra i amb l'entrada de Larsson va jugador de mitja punta per darrere dels 3 davanters. Va provar bastants xuts a porta llunyans però no va estar gaire afortunat. Està clar que no va ser un partit estelar del crack brasiler, però va estar força bé en els u contra u i en les passades.

ETO'O: ****. S'esperava molt d'ell en aquesta final i no va defraudar. Va jugar gairebé tot el partit a la banda esquerra, i es va mostrar molt participatiu, gens egoista i no va cometre quasi cap errada. Al final de la 1ª part va tenir l'ocasió més clara en xutar al pal després de rebre d'esquenes una pilota dins l'àrea i fer un extraordinari revers amb xut. Va ser l'autor del 1-1 després de resoldre l'u contra u davant d'Almunia amb una extraordinària sang freda. Va ser considerat per la UEFA com el "Millor jugador de la Final".

INIESTA: ***. Va entrar al descans per canviar la dinàmica de l'equip. Es va col·locar de pivot defensiu i va organitzar l'equip amb criteri i sobretot va donar dinamisme al joc blaugrana. Bé en la passada i en la conducció, va tenir una clara ocasió després d'una molt bona acció personal a l'inici de la 2ª part.

LARSSON: ****. Va entrar al camp en el minut 60 per a col·locar-se com a únic davanter centre. Va jugar molt bé d'esquenes a porteria i va donar de forma magistral les 2 assistències de gol a Eto'o i a Belletti. Gran manera d'acomiadar-se del Barça.

BELLETTI: ****. La seva entrada al minut 70 va ser decissiva i va donar la Copa d'Europa al Barça marcant el 2-1 després d'una gran paret amb Larsson. Va aportar molta profunditat per la banda dreta.