Laporta, Rijkaard, Txiki i els jugadors, TOTS CULPABLES!!!
Feia molt de temps que no parlava de futbol i del Barça en aquest blog. Ara considero que ha arribat el moment per descarregar tota la meva ira i la de molts barcelonistes. Aquests dos últims anys es poden resumir molt fàcilment només en una paraula: RIDÍCUL.
Ara és l’hora de disparar als culpables. És l’hora de demanar responsabilitats a Joan Laporta i el seu estimat lloro, al sang d’orxata Frank Rijkaard, al “mucha nariz, poco olfato” Txiki Beguiristain i a la colla de mercenaris que els hi diuen jugadors de futbol (encara que alguns ja són més exfutbolistes que futbolistes). Tots aquests 4 responsables s’han orinat a sobre del club i dels seus socis. Laporta està empenyat en fer bo a Joan Gaspart, a Rijkaard si el deixem un any més d’entrenador és capaç ni de fer-nos classificar per Europa, a Txiki no se li pot donar la responsabilitat de tornar a despilfarrar els nostres diners en pseudo-jugadors, i als jugadors que si ells fossin convertirien el camp d’entrenament en una discoteca o en una sucursal del Riviera.
Això fot un tuf de podrit que tira d’esquena, alguna cosa olora a podrit a Can Barça. Arriba el moment de prendre decisions, sí això que fa 2 anys que no en prenen. I és que això de prendre decisions és com l’esport, sinó entrenes després no funcionen. Han estat 2 anys de no fer res a nivell de junta directiva, de fer confiança cega en un projecte que es veia que no anava a enlloc, en confiar en un entrenador que havia donat mostres més que suficient de que havia perdut el rumb del vestidor i que en els partits era ridiculitzat tàcticament per els entrenadors rivals, i també permetre-ho tot a una colla de jugadors que han deixat ben clar que el futbol ja no és la seva prioritat a la seva vida.
Per si fos poc el projecte de l’any que ve no dona moltes esperances que diguem. La junta fa fora a Frank Rijkaard (2 anys després del que tocava) i li dona tota la responsabilitat a Pep Guardiola, tot un meló per obrir que te com a gran bagatge d’entrenador haver entrenat a un equip de 3ª Divisió. Ara veurem quina política de fitxatges es segueix, però no confio en que puguem reconstruir aquest equip tan fàcilment. També s’haurà de veure si es fa neteja de veritat de tots els càncers en forma de jugadors que tenim, com a mínim es tindria que donar la baixa a uns 12-14 jugadors. No serà gens fàcil, el mercat està força malament, els preus s’han encarit i els bons jugadors no abunden. Per tant ens esperen 2 anys més complicadíssims amb un entrenador al timó sense cap experiència i possiblement ens tindrem que quedar amb uns quants jugadors que voldríem traspassar perquè ningú els voldrà.
Deixem escapar a Mourinho, per què? En bàsquet deixem que Ettore Messina s’ens escapi per culpa la de l’indiscreció i indefinició dels nostres directius. El Barça d’handbol tanca la temporada en blanc després d’estar 26 anys seguits com a mínim guanyant un títol. Què ens està passant? Si abans he enumerat 4 culpables d’aquesta situació, ho podem resumir en un de sol: Joan Laporta i la seva junta directiva. Ells són els responsables i administradors del club. Ells són els que no han pres decisions, els que han fet la vista grossa i que han llençat 2 temporades a les escombraries. Una junta directiva en que només se’n pot salvar al vicepresident econòmic Ferran Soriano, possiblement l’única persona vàlida de tots els directius. El que més em sap greu es que jo els vaig votar, per això mateix també estic més legitimat per a criticar-los. Si us plau, gràcies per tot, fotin el camp i convoquin eleccions i sinó, que algú amb cara i ulls els faci una moció de censura (se’n recorden que ells també en van fer-ne una?)
El passat dimecres ens va deixar Nicolau Casaus als 94 anys d’edat, el cavaller del barcelonisme i de tot el futbol espanyol. No per esperada, la notícia ens alleugerit la tristesa a tots els barcelonistes. Si el cel existeix, segur que des del dimecres serà un lloc molt millor, i la seva arribada segurament farà més divertida l’estada de tots els nostres familiars barcelonistes que ens han deixat. Sempre recordarem al gran Nicolau amb el somriure als llavis, amb el seus enormes puros havans. Gràcies per haver portat el nom del Barça amb orgull i per ser una persona que mai ha tingut ni un sol enemic, tots els directius dels equips de futbol espanyol l’estimaven tot i la rivalitat que pogués existir entre els equips. Personalment vaig de tenir l’oportunitat de conèixe’l en 2 ocasions en les entregues de les insígnies a 25 anys de socis amb el meu oncle i als meus pares. Tot i haver centenars de persones en l’acte va tenir la senzillesa de parlar amb tots els assistents encara que fos un segons i no fer-ho per obligació, només per tenir una humanitat tan gran que no li cabia al seu enorme cos. Mai tenia un no per a ningú, i sempre estava disposat a ajudar. Fins sempre, Nicolau!
Frank Rijkaard fa temps que ha perdut els papers al capdavant del Barça
F.C.BARCELONA: 1. LIVERPOOL F.C: 2. Jo personalment sempre he defensat que tenir un bon entrenador és clau per aconseguir èxits. Ahir va quedar ben clara aquesta màxima, deixant en evidència com senzillament un entrenador solet pot guanyar un partit. Un partit que va evidenciar claríssimament les carències de Frank Rijkaard com a estratega i com a capgirador de partits. No només li vull donar tota la culpa a Rijkaard, ja que els jugadors ahir tampoc van estar a l’alçada. Però un excelent plantejament de Rafa Benítez va deixar en evidència les carències d’un Barça que va fer aigües per tot arreu, sobretot a la 2ª part.
El d’ahir va ser amb tota seguretat el pitjor partit del Barça al Camp Nou en els últims 3 anys, en que l’equip va acabar desquiciat arrossegant-se a la 2ª part totalment impotent davant d’una teranyina perfecte teixida per Rafa Benítez. El 1-2 és un resultat totalment just i que posa gairebé impossible el pasi a ¼ de final de la Champions League. Em sap molt greu dir-ho però crec que s’ha acabat un cicle, tot i que guanyem la Lliga a final de temporada. Ha arribat el moment de prescindir de Frank Rijkaard i fer neteja de la plantilla. El que dic no és producte del “calentón” després de la derrota d’ahir, sinó que és fruit d’una reflexió molt meditada. Crec que és el millor pel Barça abans de que sigui massa tard, abans que patim en les nostres carns el “galacticidi” que està patint el Madrid des de fa unes temporades. No nego que Rijkaard de moment ens ha donat 2 Lligues i 1 Champions, però ha arribat el moment del canvi. Mai Rijkaard ha donat probes de ser un bon entrenador tàcticament parlant però en canvi si ha demostrat ser un excelent gestor de vestidors complicats, però vist el cas Eto’o ja cal posar en dubte el poder que té actualment Rijkaard en el vestidor. Doncs aprofitant les dubtes que té Rijkaard sobre si continuar al Barça la temporada que ve, és el moment idoni per acabar una existosa etapa de triomfs. I com he dit, mantinc l’opinió tot i que a final de temporada guanyem la Lliga.
El partit d’ahir va ser el resum perfecte de la mediocre temporada que està tenint el Barça. L’equip va ser incapaç de trobar solucions a un perfecte plantejament del Liverpool i els jugadors molt mal posicionats demostraven l’anarquia tàctica en que estem sumits. Els rivals grans ja saben com jugar-li al Barça i saben que si fan bé la seva feina tenen el partit guanyat, només els hi cal jugar amb una defensa ferma, pressionar amb força al mig del camp i tenir davanters ràpids. La proba: el Barça ha perdut tots els partits amb rivals grans/trascendentals: Sevilla a la Supercopa d’Europa, Madrid al Bernabeu en Lliga, València a Mestalla en Lliga, Chelsea en Champions, etc... Lo pitjor de tot es que Rijkaard no canvia el seu plantejament i així no millorarem.
Del partit d’ahir només salvo a Deco i a Puyol, la resta molt decifient. Fatal Saviola que va fallar dos un contra un claríssims davant Reina a la 2ª part i increïble l’impunitat que té Saviola als mitjans de comunicació, són 2 ocasions que si les hagués fallat Gudjohnsen l’haurien crucificat. Tothom ha carregat les tintes sobre Ronaldinho però lo cert és que cada cop que rebia la pilota tenia a 3 defensors del Liverpool a sobre per marcar-lo, lo lamentable és que cap jugador del Barça se li apropava per proporcionar-li ajudes, una altre greu error de plantejament de Rijkaard, com també innecessària l’alineació de Belletti ahir ja que va ser un autèntic xollo per Craig Bellamy, gravíssim també l’error de Márquez en el 2n gol anglès i lamentable també el partit ofert per Motta, per no parlar de la suplència d’Andrés Iniesta. En definitiva, que la Champions està quasi perduda, la Copa del Rei també i la Lliga pinta molt incerta vist la progressió negativa que està tenint l’equip i el pitjor de tot és que la setmana que ve anem al camp del Sevilla.
Samuel Eto'o en plena rajada avui a Vilafranca del Penedès
Pixada fora de test avui de Eto’o a Vilafranca del Penedès. Tots sabem el que va passar el passat diumenge en el partit contra el Ràcing de Santander quan Eto’o es va negar a entrar jugar els últims 5 minuts de partit, perquè considerava que tindria que haver jugat més minuts. Més tard a la roda de premsa un Frank Rijkaard molt emprenyat reconeixia sense que cap periodista ho hagués descobert, que Samuel Eto’o s’havia negat a jugar els últims minuts de partit. Sense donar-li la culpa a Rijkaard: era necessari que un home tant hermètic en tot lo referent als assumptes de vestidor ho expliqués públicament? Sincerament no calia.
Gravíssim punt d’inflexió són les declaracions que ha fet avui Samuel Eto’o. Encara que demani perdó, Eto’o ha sobrepassat la ratlla entrant en atacs personals contra Rijkaard i contra Ronaldinho. Tristament, no hi ha marxa enrere i res tornarà a ser com abans per més que volguem o ens intentin fer creure. Eto’o ha ferit de mort al Barça actual, com a equip i al vestidor com a tal. Diu la màxima que “la roba bruta s’ha de rentar a casa” i això hauria de ser sagrat. No discuteixo si Samuel Eto’o té o no la raó en aquest assumpte, però les formes no són les adequades ni cal desbarrar davant la premsa i oferir aquest lamentable espectacle sense atenir-se a les conseqüències. Tots coneixem el caràcter impulsiu de Samuel Eto’o, un home que sempre va de cara i que sempre diu el que pensa sense pensar en les conseqüències que poden tenir les seves paraules, però aquest cop tindria que haver mesurat les seves paraules i sobretot quan es trobava el seu representant Josep Maria Mesalles davant d’Eto’o a l’hora de fer les declaracions. Sent molt malpensat: estava tot preparat? Eto’o està buscant una sortida del Barça? El temps dirà.
Samuel ha repartit estopa “a diestro y sinestro”, i tots els tòtems del Barça han rebut de valent. Eto’o ha tildat a Rijkaard de “mala persona” per dir públicament que s’havia negat a jugar davant el Ràcing de Santander el diumenge passat. Ha dit que al vestidor del Barça hi ha dos grups, un d’ells al que ell pertany que són els que estan amb el president Joan Laporta (Eto’o sempre ha estat el nen mimat de Laporta) i l’altre grup són els “amiguets” de Sandro Rosell en clara referència a Deco i Ronaldinho. Eto’o s’ha mostrat dolgut per haver-li caigut molts pals per l’incident del diumenge quan segons ell ningú critica a Ronaldinho (sense eludir-lo directament en les seves declaracions) per no entrenar la majoria dels dies quan ell s’entrena sempre encara que sigui lesionat i que ell tot el que fa ho fa pensant en el be del grup quan altres (en referència a Ronaldinho) no ho fan. I protegint-se les esquenes Eto’o ha dit que no es fa responsable d’esbombar públicament a la premsa el conflicte del vestidor perquè Rijkaard va ser el primer en fer-ho al fer públic en roda de premsa que Samuel s’havia negat a jugar els últims minuts de partit.
A partir d’ara es dibuixa un escenari al vestidor gens alentidor. No crec que beneficiï en absolut en el funcionament de l’equip i més quan aquest mes el Barça es juga el seu futur a la Lliga, Champions i Copa del Rei. Caurà veure com seran les relacions Eto’o-Rijkaard i Eto’o-Ronaldinho. Ara és l’hora de veure com Laporta exerceix de president i intenta i pot conseguir posar pau, encara que sembli impossible. Segurament el resultat d’aquesta crisi serà que bé el mateix Eto’o, Rijkaard o Ronaldinho, gairebé segur que un d’aquest tres no continuarà al Barça la temporada que ve. Si això passa gràcies Samuel per fotre la pota. I t’ho diu un defensor teu a ultrança com a jugador, i que ha gaudit amb els teus gols i els èxits que ha conseguit el Barça gràcies al teu concurs com a jugador. És el risc de tenir un jugador amb el caràcter tant conflictiu com el d’Eto’o. Que no ens passi res.
Treient importància al resultat, per fi em pogut veure un Barça a l’alçada de les circumstàncies. S’ha guanyat no fent un futbol atractiu, però s’ha aconseguit tornar a donar la imatge d’equip guanyador, que surt amb ganes de jugar (cosa que els últims partits de Lliga s’ha de posar en dubte) i pressionant des de la línea de davanters. Però sobretot sense cap mena de dubte, el secret del partit d’avui radica en l’actitud dels jugadors, que han sortit enxufats des del primer minut de partit. Tot i això no cal enganyar-nos i cal acceptar que a l’equip encara li falta bastant per a millorar i per ser el gran equip de les dues temporades anteriors, però és un primer pas. Al Barça li ha costat guanyar el partit però ho ha fet de forma molt merescuda, fins i tot tenint que remontar un resultat advers a nomes 15 minuts d’acabar el partit. I ha estat precisament quan el partit estava empatat i quan més pressió tenia el Barça quan ha desenvolupat el millor futbol que se li recorda en el últim mes de competició.
Tot i una bona actitud de tot el col•lectiu, hi ha jugadors que han tingut una nit bastant inspirada. Sensacional ha estat Andrés Iniesta avui jugant com a extrem dreta, fent un recital avui de control de pilota i com amagar la pilota davant la pressió rival. També fantàstic ha estat Zambrotta (avui com a lateral dret) que des de que ha tornat de la seva lesió ha recuperat el nivell que havia assolit a la Juve i a la selecció italiana. També cal destacar Víctor Valdés que a part del penal llençat pel Celta només ha tingut que intervindre en una ocasió i ho ha fet de forma extraordinària salvant un u contra u del cèltic Núñez després d’un error defensiu de Gio. Precisament Gio ha tingut un partit digne del Dr. Jeckill y Hide, ja que ha fet la extraordinària assistència del 1-0 de Saviola i ha provocat el penal del 2-1 però en canvi en defensa ha estat el culpable del penal del 1-1 del Celta i un error de marcatge seu ha provocat el u contra de u de Núñez davant Valdés en l’única ocasió clara del Celta durant tot el partit. També després de molt de temps em pogut veure un partit bo de Deco al Camp Nou, ha estat molt be sobretot en fase defensiva fent una gran pressió i moltes recuperacions de pilota encara que no ha estat del tot encertat en la passada final.
Bona primera part del Barça que ha sortit molt ficat en el partit des del primer minut, encara que no ha fet un joc molt atractiu sempre ha tingut el partit controlat, la pressió era molt bona i quan tenien la pilota els jugadors sempre s’han ofert en la combinació. El 1-0 ha arribat després d’un genial control de pit de Gio que profunditzat per l’extrem i ha donat una extraordinària centrada que Saviola ha rematat de cap a boca de canó. Cal destacat també durant la primera part dos grans parades del porter cèltic Pinto després un xut de Xavi amb l’exterior després d’una gran jugada de Saviola i també després d’un gran xut d’Edmílson des de fora de l’àrea amb “folha seca” inclosa.
A la segona part el Barça ha baixat el pistó, però sense perdre el control del partit, ja que s’ha limitat a especular amb el resultat, però sense passar angúnies a excepció del u contra u de Núñez que ha salvat Valdés. Però ha estat de la manera més tonta com el Celta ha conseguit l’empat, gràcies a un penal absurd i còmic quan Gio ha xocat contra Oleguer dins l’àrea i els dos han caigut i el lateral del Celta Àngel que passava per allà s’ha aprofitat de la situació per caure també. L’àrbitre Delgado Ferreiro ha pitat un penal inexistent que el brasiler Nené ha convertit en l’empat 1-1 al minut 66 de partit. El Barça ha vist com de cop i volta tenia el partit empatat sense merèixer-ho i només quedaven 20 minuts de partit per remuntar el resultat. Rijkaard ha mogut la banqueta i ha donat entrada a Giuly per Edmílson fent que el mig del camp estigués format pels “3 petits” (Xavi, Deco i Iniesta). I això s’ha traduït en el joc del Barça, que des de llavors ha estat de control total al centre del camp i buscant contínuament les combinacions ofensives. El fruit s’ha obtingut quan al minut 75 una pujada ofensiva de Gio ha acabat en penal just quan intentava entrar a l’àrea. En realitat ni era falta ni era dins de l’àrea però per sort Delgado Ferreiro ha compensat l’error en assenyalar el penal del Celta i Ronaldinho ha convertir fantàsticament el llançament amb xut fort alt que entrat per l’escaire. Els jugadors del Celta han perdut l’oremus protestant-t’ho tot a l’àrbitre i a continuació el domini del Barça ha estat total. Això ho ha aprofitat el Barça per fer el 3r de la nit gràcies a una gran assistència de Deco en profunditat que Giuly ha aprofitat tot sol per córrer molts metres en solitari, plantar-se davant del porter Pinto i fer un gol batent per sota les cames al porter.
Bona victòria del Barça, que ha demostrat que té amor propi i que de nou ha estat capaç de recuperar l’ambició que ha fet gran a aquest equip. Un bon resultat molt treballat, que veient la derrota del Madrid a Vila-Real i la també derrota del València al camp del Betis ens situa com a líders en solitari amb un punt d’avantatge sobre el Sevilla, 4 sobre el Madrid i 6 sobre el València. Vital triomf abans d’afrontar en el proper mes les crucials visites al camp d’Osasuna, València i Sevilla i de rebre al Camp Nou al Real Madrid, i això sumar-li que al mig d’aquests partits es disputarà l’eliminatòria de Champions contra el Liverpool i la de Copa del Rei davant el Saragossa. Un calendari de vertigen, per parar bojos, esperem que el Barça remunti el vol, ja que si volem guanyar títols aquesta temporada significa que durant el proper mes l’equip haurà d’estar al seu millor nivell. Això esperem.
INTERNACIONAL DE PORTO ALEGRE: 1. F.C.BARCELONA: 0.
Titulo la meva crònica amb una famosa frase del dibuixant Òscar Nebreda quan el Barça va perdre la final de la Copa Intercontinental de 1992 contra el Sao Paolo per 2-1, que després de despertar-se mig país a les 4 de la matinada per veure el partit, deia impotent i sarcàsticament "aneu tots a cagar a la via". Aquesta frase avui la faig meva per expresar el meu cabreig i el de tots els barcelonistes. Quina manera de fer el ridícul i de nou quin bunyol de plantejament i de canvis ha fet Frank Rijkaard.
Sóc el primer en reconèixer que no era molt optimista abans de començar aquest Mundial de Clubs, mentre tothom em deia "boig, que aquests equips són molt dolents". Francament, em temia lo d'avui. Però no per això deixo d'estar emprenyat. La imatge donada avui ha estat molt dolenta, un equip totalment trencat en que les seves estrelles han estat "desaparegudes en combat" i que ha tornat a caure en la trampa del rival, i ja van uns quants cops aquesta temporada. El Barça aquesta temporada està caient massa sovint en la trampa del rival, és a dir acaba fent el que el rival vol que faci per aprofitar el tipus de joc que més els hi convé. Resulta extrany, però l'Internacional de Porto Alegre no és un equip brasiler a l'ús, té un estil de futbol molt europeu i italià, molt marruller i que sap adormir molt bé el partit. L'Inter de Porto Alegre ha controlat molt bé al Barça i en l'única ocasió de gol que ha tingut ha marcat el gol al minut 82' de partit. Massa tard per reaccionar per un Barça destrossat físicament.
Aquesta setmana s'ha parlat molt del "jet lag" i amb raó. Molta gent s'en burlava però no és cap tonteria ja que és un fenèmen provat científicament. I avui ens ha afecat sens dubte, ja que l'equip en cap moment del partit ha estat físicament al nivell i ja a la 1ª part ja ha mostrat signes de cansament. D'això se n'ha aprofitat un Internacional que ja portava més d'una setmana preparant el partit a Japó i que ja estava aclimatat, i per si fos poc fa 2 setmanes que va acabar el seu campionat de Lliga. A més a més, el "jet lag" per als equips sud-americans al Japó és inferior ja que quan es viatja d'occident a orient es nota molt més, és a dir ells ho notaran amb molta més força en el viatge de tornada a Brasil. Degut a això podem comprovar com en els últims anys molts pocs equips europeus han estat capaços de guanyar aquest Mundial o Copa Intercontinental, l'any passat mateix el Liverpool va perdre, fa poc el Milan, el Bayern de Munich i el Real Madrid també la van perdre davant de rivals sud-americans. Per alguna cosa serà.
Escuses a part (en aquest cas justificades) no cal amagar la mala imatge mostrada per l'equip i el nefast plantejament de Rijkaard. Si algun jugador del Barça ha destacat a la 1ª part ha estat Zambrotta, l'únic que ha estat capaç de portar perill amb les seves pujades per la banda dreta, però incompresiblement Rijkaard l'ha substituit a la 2ª part per un Belletti, que ha fet un partit lamentable, malament en defensa, inoperant en atac i a sobre ha estat superat molt fàcilment en el gol de l'Internacional. El recital de cagades de Rijkaard no acaba aquí, quan faltaven 5 minuts i calia remontar ha tret a Gudjohnsen del camp per posar Ezquerro perdent així tota possibilitat de fer un gol de cap, incomprensible. També malament per Rijkaard que el dia del América a semifinals no posés uns altres jugadors en previsió de que avui els jugadors que van jugar dijous estaríen molt cansats. El Barça per no fer no ha fet ni ocasions de gol remarcables, només un xut de Xavi, un xut llunyà de Deco que ha salvat el porter als últims minuts i un llençament de falta de Ronaldinho que ha sortit fora per centímetres. L'equip només ha estat capaç de reaccionar (i a mitjes) quan ha rebut el gol de l'Inter. Ronaldinho i Deco estaven fosos físicament i per tocar pilotes teníen que baixar molt avall per collir-les ja que la circulació de la pilota al mig del camp era molt lent i gens vertical i s'ha abusat massa de la conducció de pilota.
En definitiva, un altre títol perdut aquesta temporada i ja en van 2 amb la Supercopa d'Europa. Però el pitjor de tot és l'imatge mostrada i aquella sensació d'impotència que s'ens queda. Sempre ens quedarà dir que només em perdut la "Copa Toyota", escusa dolenta però efectiva, però a que a mí no em convenç ni em treu el cabreig que porto a sobre. Doncs ja m'he quedat a gust amb aquestes ratlles, ho necessitava per desfogar-me, jaja.
Barça - Liverpool als 1/8 de final de la Champions
Riise, Crouch i Zenden celebren un gol
Ja tenim rival per als 1/8 de final de la Champions League, el Liverpool. Els dos últims campions de la Champions, Barça i Liverpool es veuran les cares en un duel que no ens ve de nou. El Barça ja va perdre una eliminatòria de la UEFA amb el Liverpool i els dos equip també es van veure les cares en un grup de la Champions en que el Barça va guanyar 1-3 a Anfield Road.
Sens dubte el Liverpool no és el rival més complicat que li podia haver tocat al Barça, però segur que no serà una eliminatòria fàcil. Bàsicament l'amenaça més important és el tècnic Rafa Benítez, que va demostrar durant la seva etapa al València que li tenia la mida presa al Barça. Els equips de Benítez sempre s'han caracteritzat per defensar molt bé i per sortir amb molt perill al contraatac. Segur que el partit d'anada veurem un Liverpool al Camp Nou que posarà l'autocar i sortirà a defensar-se a mort. Serà crucial que el Barça no encaixi cap gol al Camp Nou, ja que a Anfield Road crec que ens serà més fàcil marcar ja que el Liverpool es tirarà a l'àrea del Barça per marcar.
El gran inconvenient més que el rival serà el jugar el partit de tornada fora de casa. I més fer-ho a Anfield Road, un camp amb moltíssima història i amb el 2º ambient més fort de tot el Regne Unit (després de Celtic Park). Anfield Road no és un estadi gaire gran (45.522 espectadors), però l'ambient que s'hi respira és inagualable. Ben segur Anfield Road serà una caldera en el partit de tornada i el Barça tindrà que lluitar-hi també. Per sort el Barça no estarà sol a Anfield ja que segur viatjaran molts seguidors del Barça en un desplaçament molt atractiu. Com a gran alicient hi ha presenciar en directe com els aficionats "reds" canten el seu himne oficiós "You'll Never Walk Alone" a ple pulmó abans de començar el partit mentre aixequen tots les seves bufandes del Liverpool.
ANÀLISI DEL LIVERPOOL:
El Liverpool és un equip ple de vells coneguts començant pel seu entrenador Rafa Benítez i per molts ex de la lliga espanyola com són Fábio Aurélio i Sissoko (ex València), Xabi Alonso i Mark González (ex Reial Societat), i els ex blaugrana Pepe Reina, Bolo Zenden, Luis García i el jove català Miki Roqué.
El Liverpool no atravessa pels seus millors moments a la Premiership anglesa, però a la Champions sempre dóna la seva millor cara. I no és per casualitat, ja que el seu estil de futbol funciona molt millor a Europa que a Anglaterra. Segur que el Barça es trobarà un Liverpool molt defensiu, amb centre del camp molt consistent però amb homes ideals per a jugar al contraatac. Per sort i sota el meu punt de vista, la defensa del Liverpool (com la del Werder Bremen) és força lenta i te problemes quant li guanyen l'esquena i Pepe Reina ha demostrat que no és un porter de garanties. La línea més potent del Liverpool és el seu centre del camp, amb homes molt forts físicament però no exents de qualitat i sobretot amb xut de lluny molt potent com són Steven Gerrard i Xabi Alonso, i amb homes ràpids i desequilibrants a les bandes com són Luis García i Mark González. La davantera no és molt golejadora, Kuyt no ha acabat de cuallar, Bellamy és molt ràpid i mòbil però no és un "home gol" i el altíssim Peter Crouch (2'02 m) no es tan patós com pugui semblar.
La estrella: Steven Gerrard. Gerrard és un jugador que seria titular indiscutible a qualsevol equip del món. És un centrecampista de moltes prestacions, que és físicament molt potent, molt bo en el joc aeri, amb bona passada i amb un xut de lluny espectacular, així com un gran llençador de faltes. Habitualment juga de migcentre, encara que en ocasions també pot ocupar la banda dreta o esquerra. Serà tot un perill.
Alineació ideal:
4-4-2: Porter: Pepe Reina Lateral dret: Steve Finnan. Centrals: Jamie Carragher i Sami Hyypiä. Lateral esquerre: John Arne Riise. Migcentres: Steve Gerrard i Xabi Alonso. Extrem dret: Luis García. Extrem esquerre: Mark González. Davanters: Dick Kuyt i Peter Crouch.
Els jugadors del Barça celebren el 1-0 de Gudjohnsen
F.C.BARCELONA: 4. CLUB AMÉRICA DE MÉXICO: 0.
Exhibició de joc del Barça en la semifinal del Campionat del Món de Clubs de la FIFA. Ja no només pel abultat resultat de 4-0, sinó per l'espectacle desplegat sobre el camp. El Barça ha sortit des del minut 1' a buscar el partit i en cap moment ha baixat el pistó. Queia un fort aiguat sobre l'estadi de Yokohama però la gespa ha aguantat estoicament i gràcies a això i a la qualitat dels jugadors del Barça la pilota ha pogut còrrer a una velocitat de vertígen. Espectaculars com sempre Ronaldinho i Deco amb els seus malabarismes i també genial Iniesta en la distribució. Tot l'equip, del primer a l'últim, han estat a un gran nivell inclós també Ezquerro que ha sortit a la 2ª part.
Avui no tinc ganes d'escriure així que jutjeu vosaltres mateixos gràcies al video resum del partit. El diumenge al matí (11:20 h) tenim la gran final davant l'Internacional de Porto Alegre brasiler, esperem véncer a la son per a celebrar que serem campions del Món!
Resum del partit (La Sexta, amb comentaris d'Andrés Montes i Salinas)
Ahir era el partit més important de la temporada. Amb un Camp Nou ple com un ou (95.824 espectadors) s'intuia una nova nit màgica europea. I l'equip no fa fallar, el Barça va sortir amb la sisena marxa posada des del començament del partit, en un vendaval de futbol ofensiu i de ganes de victòria. Al contrari de lo esperat el Werder Bremen no va sortir amb l'autocar posat i tirat enrere, sinó amb la defensa massa avançada, un fet que els hi va costar molt car i més si es te uns centrals tant lents com Naldo i Mertesacker. Mal plantejament de l'entrenador alemany Thomas Schaaf que va sortir amb la defensa massa avançada.
Ritme trepidant des de l'inici, sense descans. Al minut 3' va arribar el primer avís, Giuly arriba a línea de fons després d'una increïble passada llarga de Ronaldinho, centra ras però Gudjohnsen no arriba a rematar per ben poquet. A continuació primer avís del Werder Bremen, Diego fa un bon control dins l'àrea i just quan anava xutar a boca de canó a Valdés, apareix Puyol per taponar el xut. Més tard Giuly engatillava una molt bona volea des de la frontal de l'àrea que el porter Wiese desviava a còrner espectacularment. El gol s'anava coent, semblava que anava a arribar d'un moment a l'altre ja que el Barça havia imprès un ritme vertiginós de futbol ofensiu al partit. I el gol arribaria finalment al minut 13' quan Ronaldinho en un exemple de "pilleria" i qualitat picava rasa una falta per sota de la barrera mentre tota la tanca saltava creient que llançaria per dalt. Lluny de conformar-se el Barça va continuar atacant amb la mateixa intensitat que abans de marcar el primer gol. Al minut 18' espectacular passada de Ronaldinho a Giuly que després de desmarcar-se molt bé arriba a línea de fons per fer la passada de la mort a Gudjohnsen que tot sol al punt de penal marca el 2-0, en una jugada de futbol col·lectiu espectacular. A la següent jugada bona passada de Deco a Gudjohnsen que rep d'esquenes a la frontal de l'àrea fa una bona passada a Giuly en profunditat però el francés creua massa la pilota davant la sortida de Wiese. I encara estava per arribar la gran jugada de la nit: després d'un llançament de còrner del Werder Bremen Motta refusa de cap i Deco recull la pilota en àrea del Barça i es creua tot el camp corrent amb la pilota, veu a Gudjohnsen obert a la banda dreta, i l'islandés després de driblar-se quatre defensors del Werder Bremen xuta al pal i Giuly tot sol a porteria buida xuta incomprenssiblement a fora. Si hagüés entrat aquesta gran jugada seria sense dubte una de les jugades de l'any, una llàstima.
A partir del minut 30' el Barça va anar baixant progressivament l'intensitat i cedint més l'inciativa al Werder Bremen, sense que els alemanys fessin cap mena de perill a la primera part, només un xut molt desviat de Daniel Jensen i potentíssim xut de falta de Naldo que va sortir molt desviat. A la 2ª part van canviar totalment els papers, ja que el Werder Bremen sabedor que estava eliminat va anar a buscar l'empat desesperadament però sense gaire encert. El Barça es va tancar massa enrere però va saber controlar el partit senser passar gaires angúnies. Una 2ª part per part del Barça jugada totalment a l'italiana. Els nervis s'apoderaven de la grada però més per aquell component de patiment que tenim els culers que no pels mèrits del Werder Bremen. Tot i això el Barça va tenir dues claríssimes oportunitats per a fer el 3-0 al contraatac, les dues després de dues passades espectaculars en profunditat de Ronaldinho, però en que Gudjohnsen i Giuly no van poder superar a Tim Wiese en l'u contra u. Pel Werder Bremen només 3 ocasions clares de gol, una del golejador Klose que fa una bona jugada individual però xuta molt desviat davant la sortida de Valdés, una altre de l'ex del Múrcia Daniel Jensen que va fer una centrada-xut que va anar al travesser i per acabar un xut molt potent des de fora de l'àrea de Klose que Valdés va refusar i que després Thuram molt atent va evitar el remat de Klasnic en l'ocasió més clara del Werder Bremen. Un Werder Bremen que personalment em va decepcionar bastant, un equip que crec que està sobrevalorat, que te jugadors físicament molt forts però amb poca qualitat tècnica. El Werder te un porter força dolent com Wiese i una defensa molt lenta a on destaca el dolentíssim lateral esquerre Wome (que va estar l'Espanyol) i que ahir va ser un autèntic "xollo" per a Giuly. La resta un bon mig del camp amb 2 molt bon jugadors com Frings i Borowski i un sobrevalorat Diego, mentre que a davant un gran davanter com Klose i un tronc com Hugo Almeida.
Gran victòria del Barça que ens classifica per a 1/8 de final de la Champions com a segons de grup. Fantàstics primers 30 minuts del Barça en una exhibició de futbol ofensiu, però que més tard va pagar en un baixada de condició física a la 2ª part que ens va obligar a tancar-nos darrere amb solvència. Una 2ª part que ens servirà d'experiència de cara a partits més importants en les properes eliminatòries de Champions, uns minuts que em van recordar moltíssim als partits de la passada Champions a casa amb el Chelsea, Benfica i Milan en que vam tenir que defensar-nos molt be quan teníem els marcadors a favor. Ara ens toca esperar que el sorteig de 1/8 de final siguin benevolent sobretot tenint en comte que al quedar segons de grup tindrem que jugar el partit de tornada a fora de casa.
El "Top 15" de Ronaldinho. Els 15 millors gols de Ronaldinho amb el Barça
Després de l'obra d'art en forma de xilena que va fer Ronaldinho el dissabte davant el Vila-Real, m'ha vingut la idea de fer un "Top 15" de gols de Ronaldinho amb el Barça amb videos del YouTuBe. Es possible que m'en deixi algun, però aquesta és la meva classificació:
15: BARÇA - REIAL SOCIETAT 2005/06: Gol davant la Reial Societat al Camp Nou, temporada 2005/06. Aquest gol significava el 2-0, en un partit que acabaria 5-0. Roni rep la pilota a la frontal de l'àrea i marca amb un potent xut ras i creuat. Narració de la TV àrab Al Jazeera:
14: BARÇA - SEVILLA 2005/06: Gol contra el Sevilla en Lliga, de la temporada 2005/06. El Barça empatava 1-1 a casa davant un Sevilla que s'havia avançat en el marcador i quan el partit semblava que acabaria en empat, Ronaldinho s'inventa aquest golàs després d'una paret amb Larsson. No és espectacular, però l'efecte que li dona a la pilota per a que Palop no pugui parar-la és sublim. Narració de la TV àrab Al Jazeera:
13: BARÇA - SARAGOSSA 2006/07: Gol d'aquesta temporada davant el Saragossa que significava el 2-1 en un partit que acabaríem guanyant 3-1. Era el minut 851 i el Barça jugava amb un menys gràcies a Rafa Guerrero que va inventar-se una expulsió a Motta. Quan el partit semblava perdut, Roni fa aquest golàs de falta que tot i anar al pal del porter és imparable per la força del xut i un gran efecte. Narració del Canal+ França:
12: BARÇA - UDINESE 2005/06: Golàs de falta davant l'Udinese en Champions League la passada temporada, 2005/06. Roni envia la pilota a on el porter De Sanctis no pot arribar, impressionant la repetició agafada des de darrera de la porteria. Aquest gol obria el marcador en un partit que el Barça guanyaria fàcilment per 4-1. Narració d'una TV Holandesa:
11: OSASUNA - BARÇA 2003/04: Gol de malabarista a l'estadi de El Sadar, a la temporada 2003/04. Roni rep una passada de Davids la controla d'esquenes a porteria i sense deixar que la pilota caigui al terra la remata de volea. Gol de llest, de jugador que ha après a jugar al carrer. Era el gol de la victòria en un partit que va acabar guanyant el Barça 1-2. Narració de Barça TV:
10: BARÇA - LEVSKI SÒFIA 2006/07: Gol d'aquesta temporada a la Champions League, en partit que el Barça va guanyar per 5-0 al Levski Sòfia sota una forta tempesta. En temps de descompte Ronaldinho feia el 5-0 en un xut extraordinari de rosca que es cola per l'escaire. Narració d'Antena 3, amb comentaris també de Manu Sánchez! :
9: VALÈNCIA - BARÇA 2004/05: Gol importantíssim de Ronaldinho a Mestalla a la temporada de la 1ª Lliga de Rijkaard, la 2004/05. La Lliga arribava al seu fí i el Barça necessitava guanyar per sentenciar la Lliga lo abans possible, una Lliga que guanyaria la setmana següent també a València, al camp del Levante. Aquest impressionant xut de Ronaldinho des de fora de l'àrea que es cola per l'escaire significava el 0-1 d'un partit que el Barça acabaria guanyant per 0-2. Narració de TV3 al programa Gol a Gol:
8: BARÇA - SEVILLA 2003/04: Aquest va ser el primer gol de Ronaldinho amb el Barça i al Camp Nou. Era la 2ª jornada de Lliga i el Barça de Laporta en una decissió polèmica va fixar l'hora del partit a les 12:05 de la matinada, en la coneguda "nit del gaspatxo" en que un servidor va sortir per TV3 precissament bebent-se un gotet de gaspatxo. El Barça perdia per 0-1 i Ronaldinho va fer una jugada espectacular a l'arrancar al mig del camp i després de driblar-se dos defensors feia un potentíssim xut des de molt lluny que donava al travessar i entrava. Aquest gol va significar el 1-1, resultat que va acabar sent definitiu. Video grabat per un aficionat al camp des d'una càmera de videoaficionat, una visió del gol mai vista i no per això menys espectacular:
7: REAL MADRID - BARÇA (0-3) 2005/06: Aquest gol que va significar el 0-3 al Bernabeu de la passada temporada 2005/06, ha donat la volta al món. No només pel gol en sí, sinó per l'imatge del Santiago Bernabeu en peu aplaudint a Ronaldinho. Roni aquella gloriosa nit va fer 2 gols increïbles, aquest és el 0-3. Com al 0-2 s'escapa per la banda esquerra, destrossa la cintura del bluff Sergio Ramos, entra a l'àrea i creua la pilota davant la sortida de Casillas. Narració de la Cadena Ser (ui quin mal va fer aquest gol):
6: BARÇA - CHELSEA 2005/06: Golàs impressionant de Ronaldinho davant el Chelsea al Camp Nou, en partit de Champions League 2005/06 que el Barça va empatar 1-1 i en que es va rubricar la classificació per a 1/4 de Final de la Champions. El partit era apunt d'acabar i Ronaldinho va rebre la pilota a la frontal de l'àrea, i una demostració d'habilitat i potència s'en va de Lampard, Carvalho i Terry, i fa un espectacular xut sec que Peter Cech no pot atrapar. Narració de la ESPN Brasil:
5: DEPORTIVO LA CORUÑA - BARÇA 2005/06: Gol de Ronaldinho a Riazor en la passada temporada 2005/06, que significa el 1-2 en un partit que acabaria en un empat 3-3. És un gol extraordinari, possiblement un dels gols menys valorats de Ronaldinho, que és una còpia gairebé perfecte de la "cua de vaca" que va fer Romário davant d'Alkorta en el 5-0 del Barça al Madrid. Espectacular regat de "cua de vaca" de Roni a Manuel Pablo i gran definició amb l'exterior davant la sortida de Molina. Narració de la TV àrab Al Jazeera:
4: REAL MADRID - BARÇA (0-2) 2005/06: Aquest va ser el primer gol de Ronaldinho (el 0-2) de la gran victòria per 0-3 al Bernabeu a la passada temporada 2005/06. Increïble la cursa de Ronaldinho, la manera de ridiculitzar a Sergio Ramos i a Iván Helguera, i bona definició davant la sortida desesperada d'Iker Casillas. Narració de la Cadena Ser (quin mal fa això a alguns...):
3: BARÇA - VILA-REAL 2006/07: Aquí va el gol d'aquest dissabte de xilena davant el Vila-Real. Un gol digne de la peli "Matrix", Roni controla amb el pit una pilota dins l'àrea però el control no és bo i s'en va cap enrere, i quan qualsevol futbolista donaria la pilota per perduda fa una xilena no premeditada que bat al porter Barbosa. Sencillament increïble, molt plàstic i sobretot fruït d'una gran capacitat d'improvització. Narració de la TV àrab Al Jazeera, espectacular sentir com el locutor narra el gol, impagable:
2: BARÇA - MILAN A.C. 2004/05: Espectacular gol i decissiu gol de Ronaldinho, que va suposar la victòria 2-1 al Milan en partit de la Lligueta de la Champions League 2004/05. Faltaven 5 minuts per acabar un gran partit de futbol i el millor estava per arribar, Roni driblava a Gattuso i Nesta i batia a Dida amb un espectacular cacau des de fora de l'àrea que es colava per l'escaire. Ronaldinho portava a l'èxtasi al Camp Nou, una nit en que naixia un Barça que acabaria guanyant la Lliga i que trencaria molts anys de sequera. Narració d'una TV Holandesa:
1: CHELSEA - BARÇA 2004/05: Per a mí aquesta és l'obra d'art de Ronaldinho més sublim. Aquest gol significa el 3-2 a Stamford Bridge, un resultat que momentaniament ens classificava per a 1/4 de Final de la Champions League 2004/05, però que un gol de Terry a la 2ª part ens acabaria eliminant. Aquest gol ho te tot, qualitat, fantasia, potència i sobretot precissió. És increïble com després de fer un ball davant els centrals del Chelsea, amb l'exterior del peu col·loca la pilota enganxada al pal a on mai hagués pogut arribar el porter Peter Cech. La repetició des de darrera de la porteria ens permet observar la grandesa d'aquest gol. Narració de la TV anglesa ITV, espectacular sentir com el locutor anglès crida "wonderful, wonderful goal":
Aquí teniu la meva sel·lecció, ara toca debatir-la, ja sabeu espero els vostres comentaris.
El partit d'ahir va ser tan infumable que no mereix ni una crònica. Per això em limitaré a opinar. Davant de la "banda" del Levski Sòfia es va aconseguir guanyar (que era lo important) però davant un equip així és difícil no fer-ho. Tot i això el Barça va saber donar ales a un equip molt mediocre que en alguns moments de la 1ª part s'ens va pujar a les barbes a base només de coratge i de poder físic. Sort en vam tenir del gol matiner de Giuly al minut 4' de partit, perquè sinó la nit no hagués estat gens plàcida. Després del gol de Giuly, a jeure i a fer tonteries que no aporten res al joc. Molts nervis a darrere, masses. No ens podem possar nerviosos davant d'un equip com el Levski. Per sort a la 2ª part gol d'Iniesta i fí del patiment.
Tràmit superat i ara toca la gran final davant del Werder Bremen el dimarts 5 de Desembre. Només ens val guanyar, l'empat ens deixa fora de la Champions. Ara ens toca a tots estar amb l'equip i no tinc cap dubte de que guanyarem. De fet a mí personalment em feia molta més por el partit d'ahir que no el del Werder. No ens podem permetre el luxe de fallar!
EL CELTIC CLASSIFICAT
El dimarts el Celtic de Glasgow (el meu 2º equip) va guanyar èpicament al Manchester United per 1-0 i va signar la seva classificació pels vuitens de final de la Champions. Després d'un penal aturat per Boruc a xut de Saha, el japonés Nakamura va fer el gol de la victòria en un xut de falta espectacular. A veure si el Barça no ens fa el lleig, es classifica i tenim la sort de jugar contra el Celtic. Tinc ganes de tornar a Celtic Park!
Barça 2 - Chelsea 2. El Chelsea empata in-extremis en un grandíssim partit
Gudjohnsen celebra el 2-1
Terry agafa pel coll a Deco després d'una de les nombroses tanganes que demostren la tensió del partit i el joc brut del Chelsea
F.C.BARCELONA: 2. CHELSEA F.C.: 2.
Gran partit el d’aquesta nit al Camp Nou, un dolorós empat no pel resultat en sí sinó per l’empat de Drogba en el temps de descompte. El millor partit del que portem de temporada, amb espectacle, grandíssims jugadors sobre el camp, amb emoció, ritme trepidant, però també amb molta polèmica, excessiva duresa permesa per un lamentable arbitratge i l’arrogància habitual del Chelsea. En fi, el Barça-Chelsea és a dia d’avui el derby per excel·lència del futbol europeu, els dos gran equips d’Europa cara a cara, dos filosofies de futbol i de club radicalment diferents i sobretot una gran diferència de formes i d’elegància.
Hem vist possiblement el millor Barça de la temporada en algunes fases del partit, però també han estat presents les preocupants llacunes de concentració que tants gols ens han costat. El Barça ha ofert generalment un bon futbol, mentre que el Chelsea ha disposat de les ocasions de gol més clares del partit, però gràcies a Víctor Valdés el Barça ha pogut treure un resultat positiu. Ronaldinho continua fora de la seva millor forma, però ha demostrat que tot i això continua sent decisiu. Molt bé Deco que per fi ha estat capaç de fer un partit com era d’esperar de la seva qualitat. El Chelsea ha estat molt fort físicament i ha creat moltes ocasions de gol, mentre que avui la seva gran defensa s’ha mostrat vulnerable davant la qualitat ofensiva del Barça. Però per espatllar un extraordinari partit ha estat l’àrbitre italià Stefano Farina que ha perpetrar un arbitre lamentable, que ha permès el duríssim joc del Chelsea amb accions que ratllaven la violència i que ha allargat el partit amb 6 minuts de descompte però que un cop havia el Chelsea empatat, ha considerat oportú assenyalar el final del partit quan només s’havien complert 5 d’aquests 6 minuts. Per sort Frank Rijkaard al acabar el partit li ha recriminat públicament la seva poc transparent actuació al centre del camp (arriscant-se a una futura sanció de la UEFA), mentre que Mourinho posteriorment a la sala de premsa tornava a fer una exhibició de supèrbia, falta d’humilitat i de manca d’educació.
El Barça ha començat molt fort el partit fent-se amb el control de la pilota i jugant molt ràpid i al primer toc, i ha tingut premi als 3 minuts quan Deco s’ha presentat a la frontal de l’àrea i després de driblar a Boulahrouz ha marcat el 1-0 amb un fort xut creuat que ha batut a Hilário. A continuació el Barça ha perdonat el 2-0 en dues claríssimes ocasions, primer en xut de Ronaldinho fora després d’una antològica internada fins a la línea de fons de Messi ridiculitzant als defensors del Chelsea, i més tard Xavi ha fallat un claríssim u contra u que ha enviat al cos d’Hilário després d’una grandíssima passada de Ronaldinho a l’espai. Després d’això el Barça ha buscat més el control del partit mentre que el Chelsea avançava les seves línees. Primer ha estat Michael Ballack en avisar amb col·locat xut des de la frontal que ha llepat l’escaire de Valdés. Era el preludi dels millors moments del Chelsea de la primera part, que s’han materialitzat en un gran cop de cap d’Essien que ha salvat molt bé Valdés a corner, i en un refús d’aquest llançament de corner Arjen Robben ha enganxat una gran volea que Valdés ha tret espectacularment. A partir d’aquí els últims 10 minuts de la 1ª part s’han tornat en una exhibició de marrulleria, joc subterrani, constants tanganes, l’àrbitre Farina perdonant l’expulsió a Ashley Cole, mentre que Drogba i Motta feien mèrits per a ser expulsats, com es diu vulgarment “estaven a totes les festes”.
Tal i com ens té acostumats, el Barça ha començat força malament la 2ª part, totalment fora del partit i llacunes de concentració i de condició física preocupants. El Chelsea ho ha aprofitat i s’ha bolcat sobre la porteria de Valdés. Primer ha avisat Robben en un gran cop de cap que un altre cop Valdés ha salvat en la que possiblement ha estat la parada més difícil de tota la nit. Un altre cop Robben perdonava l’empat enviant als núvols un grandíssim servia de Lampard des de la banda esquerra després d’una badada de mesura de Márquez. Però al minut 51 una altre errada defensiva, en aquest cas de Zambrotta al trencar la línea de fora de joc, permetria a Lampard arribar a línea de fons després d’una passada d’Essien, remoure’s i fer un dels gols de l’any gràcies a una extraordinària rosca sense angle que ha sorprès Valdés. Un gol de crack que era el premi que tant havia buscat el Chelsea i feia justícia en el marcador. Però de sobte quan el Barça semblava més tocat i fora del partit, ha ressorgit del no res i ho ha fet gràcies a la qualitat del tant criticat Ronaldinho, que ha demostrat que tot i no està bé de forma que sempre dóna la cara i que és decisiu (els hi agradi o no als seus ignorants detractors). Una gran passada de Márquez l’ha controlat molt bé Ronaldinho escorat a la banda esquerra, s’ha rifat a Boulahrouz amb un espectacular cop d’esperó i ha servit una genial centrada amb l’exterior del peu dret perquè Gudjohnsen marqués a plaer el 2-1 en el minut 57.
El Barça havia aconseguit el més difícil, tornar-se a posar amb avantatge en el marcador només 6 minuts després de l’empat del Chelsea i quan semblava que estava totalment fora del partit. Després de l’empat el Barça s’ha defensat força bé del Chelsea, que tot i intentar-ho no ha tingut ocasions clares. L’entrada d’Edmílson per Motta ha fet millorar el joc de control del Barça i ens ha estalviat d’una segura expulsió de Motta que tard o d’hora arribaria. El Barça tenia el control de la pilota i era perillós al contraatac gràcies a un inspirat Messi, però tampoc sense fer cap ocasió de perill. Gudjohnsen s’ha lesionat després d’un mal recolzament del seu turmell dret a la gespa i ha estat substituït per Giuly, mentre que Mourinho movia la banqueta fent entrar a Salomon Kalou per un desencertat Robben i jugant-se-la fent entrar a l’extrem Joe Cole pel defensa Boulahrouz. El partit estava totalment travat i continuaven les tanganes i el joc brut del Chelsea. Però quan el partit estava totalment vist per sentència una badada de Gio ha permès la pujada de Michael Essien (que en aquell moment estava jugant de lateral dret) per la banda dreta, el ghanès ha centrat al segon pal on era John Terry que ha despenjat la pilota cap al punt de penal, a on Didier Drogba després de controlar la pilota amb el pit ha superat Marquez i ha afusellat a Víctor Valdés. El Chelsea aconseguia in-extremis l’empat 2-2 i deixava al Camp Nou glaçat, mentre que José Mourinho continuava fent el ridícul celebrant de forma desmesurada el gol llançant-se de genolls sobre la gespa. I per acabar, el esperpèntic espectacle de l’àrbitre Farina que només ha allargat 5 dels 6 minuts que havia establert com a temps de descompte, just després que casualment el Chelsea ja hagués empatat el partit.
Un empat que tot i que el pugi semblar no és del tot dolent per al Barça, que això sí perd tota oportunitat de ser 1r de grup però que depèn exclusivament d’ell mateix per a classificar-se. Un empat just vist tot el succeït durant el partit, però veient com el Barça tenia guanyat el partit ens deixa amb un mal gust de boca. Menció apart mereix l’actitud de d’impresentable José Mourinho, un grandíssim entrenador al que li perden les formes. Lamentable la seva celebració del gol de l’empat i l’espectacle ofert a la sala de prensa, en que s’aixecat i ha deixat amb la paraula a la boca a la pobre traductora. Tot això després de dir amb tota la “barra” que els jugadors del Barça havien provocat les moltes targetes que havien vist els seus jugadors. Francament un impresentable, però amb la sort de cara. Una pena pel futbol.
Real Madrid 2 - Barça 0. El Barça torna a caure en els mateixos errors que a Londres
Víctor Valdés veu amb impotència com Raúl totalment sol remata a plaer el 1-0
REAL MADRID: 2. F.C.BARCELONA: 0.
Derrota en el clàssic que tanca una mala setmana en que també es va perdre a Stamford Bridge davant el Chelsea. Una derrota que igual que la de dimecres va venir condicionada per a gravíssims errors de concentració del Barça i per una condició física dels jugadors força preocupant. Tot i el mal moment que sembla atrevessar el Barça de moment no cal encendre les alarmes ja que l'equip continua de líder i el Madrid està encara per 2 punts per sota. Clar que una derrota al Bernabéu és una d'aquelles derrotes que fan mal i couen, però l'equip no ha perdut en cap moment les seves opcions per a guanyar-ho tot. Mala imatge, però fer-ho pitjor és impossible, per tant a partir d'ara segur que les coses aniran millor.
Com el dimecres a Londres a l'inici de la 2ª part, el Barça ha encaixat el 1-0 al minut 2 de partit. En un lamentable error de posicionament defensiu, una centrada de Sergio Ramos ha servit perque Raúl totalment sol dins l'àrea establís el 1r gol del Madrid en un bon cop de cap en una badada gravíssima de Zambrotta que no ha anat a tapar el segon pal. Acabava de començar el partit i el Madrid ja havia aconsseguit el botí que desitjava, tenir aventatge en el marcador per fer el futbol que millor saben, tancar-se a darrere, destruir el joc del centre del camp a base de faltes i sortir al contraatac.
El Madrid feia mal al contraatac i en una altra badada defensiva Raúl enviava un pilota al pal. Poc a poc el Barça anava fent-se amb el control del joc mentre el Madrid parava el domini a base de faltes al límit del reglament. Molt permisiu s'ha mostrat el àrbitre Pérez Burrull amb les dures entrades del Madrid, sobretot perdonant fins en 2 ocasions l'expulsió d'Emerson per entrades molt dures i per reiteració de faltes. El Barça ho intentava però sense el joc fluït amb el que ens tenia acostumats. Iniesta es mostrava molt tou i amedrentat i Deco ha signat possiblement el seu pitjor partit amb la samarreta del Barça. Tot i això el Barça revifava gràcies a un excepcional Messi que ha tornat boja a l'aculada defensa blanca. Ronaldinho no s'ha amagat i ha donat la cara, però encara continua molt lluny de la seva millor forma. Gudjohnsen ha estat desastrós, malament en el control i nul en mobilitat, però el problema és que no és un jugador per a jugar amb l'estil en que ho fa el Barça. El Barça ha tingut a la 1ª part 3 clares ocasions per a empatar el partit, primer un xut claríssim de Gudjohnsen fora després d'una antològica jugada de Messi per la banda, després en un xut del propi Messi que ha roçat l'escaire de Casillas i una tercera en que també Messi ha perdut el control de la pilota davant de la sortida d'Iker Casillas.
La 2ª part ha començat amb un Barça volcat sobre la porteria de Casillas i el Madrid defensant dins de la seva pròpia àrea petita. Semblava que d'un moment a un altre el gol de l'empat del Barça tenia que arrivar, però en un altre contraatac blanc Robinho centrava des de la dreta i Van Nistelrooy marcava al primer toc davant d'una desesperada i errònea sortida de Víctor Valdés. En el moment que menys ho mereixia el Barça es veia per sota en el marcador per 2-0 i la remontada ja semblava pura utopia. Claríssimament el Barça s'ha vingut avall moralment i ha passat de dominar al Madrid a ser clarament dominat. Rijkaard substituia al lamentable Deco per donar entrada a Giuly a la banda dreta. El centre del camp del Barça era tou i els forats en defensa eren escandalosos. A partir d'aquí han arribat els millors moments del Madrid, i Van Nistelrooy ha perdonat el 3-0 després d'una espectacular vaselina al travesser i després per ser massa individualista en un 1 contra 1 davant Valdés quan tenia dos jugadors sols al segon pal. Thuram feia aigües i demostrava que quan li toca defensar a molts metres de la seva àrea els anys passen factura.
Al rush final del partit el Barça ho intentava però el Madrid amb 9 homes per darrere de la pilota en tenia prou amb la seva superioritat numérica en la seva zona defensiva per defensar-se sense passar angúnies. Saviola entrava per Gudjohnsen, però també la diferència s'ha notat molt, cert que s'ha millorat en mobilitat però el "conejo" tampoc ha aportat res mínimament destacable. Ronaldinho ha tingut l'única ocasió clara del Barça al tram final del partit en un bon llançament de falta que ha salvat molt bé Casillas.
Acabava el partit amb el definitiu 2-0 per al Madrid, una derrota merescuda però que vist alguns moments del partit podria semblar injusta. El Barça ha estat superior en el joc però les ocasions més clares (amb 2 pals inclosos) les ha tingut sense dubte el Real Madrid. Ara toca passar pàgina i no ensorrar-se animícament i tenir clar que encara som líders de la Lliga i que a la Champions s'ha de puntuar per força al Camp Nou davant el Chelsea, guanyar al camp del Levski Sòfia i guanyar al Camp al Werder Bremen.
Chelsea 1 - Barça 0. El Barça cau en la trampa del Chelsea
Didier Drogba celebra el gol de la victòria anglesa
CHELSEA F.C.: 1. F.C.BARCELONA: 0.
Desagrable però no crucial derrota culé a Stamford Bridge. Meruscuda victòria dels de Mourinho més per demèrits del Barça a la 2ª part que no per una superioritat manifesta del Chelsea. Com al partit del València, el Barça li ha fet un partit a mida al Chelsea, aportant-li els errors necessaris que els millor saben aprofitar.
El Barça ha aguantat molt bé a la 1ª part anant de menys a més i acabant tenint el control de la pilota i sense passar angúnies destacables. El Chelsea només portava perill en accions a pilota parada a excepció d'una ocasió clarísima de Drogba davant Valdés que Shevchenko no pot superar a Márquez en el rebuig. Messi ha estat molt actiu a la 1ª part ajudat per un extraordinari Xavi en el joc de control. El Barça no ha pogut aprofitar les dues oportunitats de gol de la 1ª part en un xut de Messi massa escorat que ha salvat Hilário, i una extraordinaria jugada colectiva entre Messi, Ronaldinho i Xavi, que aquest últim falla davant d'Hilário després d'un grup regat al defensor anglès. L'últim quart d'hora de la 1ª part ha estat un joc de control i de toc del Barça però sense ocasions per a cap dels dos equips. Semblava que el Barça aguantava bé el repte de Stamford Bridge, però desconeixia la cruel realitat a la que s'enfrontaria a la 2ª part.
Sense temps per assentar-se de nou al terreny de joc, just al minut 2' de la 2ª part Didier Drogba recollia un refús a la frontal de l'àrea per remoure's deixant tirants a Puyol i Márquez (que cometíen l'error d'anar el dos de cop a buscar la pilota) i engatillar una extraordinària volea de mitja volta per establir el 1-0 davant de l'estirada impotent de Víctor Valdés. Arribava un gol psicològic que trencava tots els esquemes del Barça. A partir d'aquí, el desconcert més absolut. El Barça entrava dins la seva pitjor versió, en una barreja d'impotència i de falta d'idees. Rijkaard ha reaccionat ràpidament i ha mogut la defensa canviant a Gio per Iniesta i a Gudjohnsen per a Giuly, i posteriorment ha entrat Oleguer per un tocat Puyol.
El Barça ha pasat a jugar amb només 3 defensors i amb un centre del camp més poblat per intentar tenir més possessió i contrarestar la superioritat física del mig del camp del Chelsea. Però a la hora de la veritat res de res, el Barça no ha tingut la pilota, s'ha ensorrat físicament i les contres del Chelsea eren veri pur. Shevchenko i Essien han perdonat el 2-0 en dues errades clamoroses. Veíem la versió més tova d'Iniesta i un Deco lamentable com la temporada passada i l'equip era incapaç d'enllaçar més de 2 passades amb un mínim de coherència. L'únic perill l'aportava un ràpid Giuly molt sol en la banda dreta sense que ningú l'ajudés i sense un davanter centre que pogués rematar les seves centrades. El Barça s'ensorrava físicament i Ronaldinho tornava a ser el de Bremen, un zero a l'esquerra totalment absorvit per un gran marcatge de l'holandès Boulahrouz. Per sort els contraatacs del refresc Robben les ha pogut neutralitzar un encertat Oleguer.
Abans d'acabar el partit el Barça ha tingut les seves dues úniques oportunitats de gol de la segona part, una rematada de cap de Messi que ha llepat el travesser d'Hilário i un xut ras i potent de Deco que també el porter portugués ha blocat amb molta seguretat. L'àrbitre belga Frank de Bleeckère només ha afegit 2 minuts dels que només s'en ha jogat un per el canvi de Kalou.
Derrota que fa que el Barça perdi casi totes les seves opcions per a quedar primer de grup i que li complica la classificació en cas de derrota també amb el Chelsea al Camp Nou el dia 31. Mala imatge del Barça a la 2ª part a on ha deixat evident que físicament està tocat, falt d'un plus d'explosivitat i en que Ronaldinho continua molt per sota de les seves possibilitats. Caldria que també Rijkaard reflexionés que és difícil d'empatar un partit davant de tot un Chelsea si es juga 45 minuts sense davanter centre.
Barça 3 - Sevilla 1. El Barça s'imposa en un partit d'alt nivell
Andrés Iniesta cau després d'una de les enèsimes entrades de Javi Navarro
F.C.BARCELONA: 3. SEVILLA F.C.: 1.
Gran i important victòria del Barça davant del Sevilla. En un partit molt igualat i davant d'un Sevilla que va ratllar a un gran nivell, el Barça va saber aprofitar les poques ocasions de gol que va tenir. Gran imatge del Sevilla al Camp Nou, que va demostrar que és un equip molt conjuntat i que pot aspirar a ficar-se en llocs Champions. També la polèmica va visitar ahir el Camp Nou, en un altre arbitratge nefast de Muñiz Fernández que va perjudicar al Sevilla anulant-li un gol legal i no pitant un clar penal de Márquez a Kanouté, però també va perjudicar al Barça no assenyalant un penal sobre Iniesta i no expulsant a Javi Navarro i a Daniel Alves.
Un gran Sevilla va passar per el Camp Nou. Un equip molt ben conjuntat potser mancat de grans estrelles però amb un centre del camp molt consistent amb el doble pivot Poulsen-Renato, amb extrems molt ràpids i perillosos com Jesús Navas i Adriano, amb un gran lateral com Daniel Alves i amb una parella de davanters temibles com Luis Fabiano i Kanouté, aquest últim el millor jugador del Sevilla ahir al Camp Nou deixant grans detalls i anotant el seu 5è gol a la Lliga que el deixa com a pitxitxi. Un gran equip però al que possiblement el perden les seves formes, és un conjunt massa dur i que ho protesta absolutament tot. En definitiva, un equip antipàtic al que no li ajuda gens la figura del seu president José María Del Nido, que en una posició poc explicable no va permetre que el partit d'ahir es pogués veure per televisió.
El Barça va començar el partit força bé, i des del començament ja vam poder veure que Ronaldinho tornava a ser el que ens tenia acostumats. Potser encara falt de explosivitat, ahir "Roni" va tornar a mostrar la seva qualitat i deixant evident que quan l'equip el necessita sempre dona la cara. Però en general ahir tot l'equip va rendir a un alt nivell, sense que ningú destaqués sobra la resta. Per fí vam poder veure un bon partit de Motta, que va anar de menys a més. El Barça va saber jugar amb Gudjohnsen de punta i va canviar una mica l'estil de joc per adaptar-se a ell. "Guddy" va fer un bon partit lluitant amb el dos centrals sevillistes i jugant molt bé d'esquenes a porta, potser en un estil de joc que no agrada al Camp Nou però que és molt necessari en partits com els d'ahir. Nota alta també per a Iniesta, Márquez i Thuram.
Tot i que el Sevilla va tenir la primera ocasió de gol clara que va salvar molt bé Valdés amb les cames a xut de Luis Fabiano i un minut més tard l'arbitre va anular un autogol de Motta per falta d'Escudé, al minut 28 una internada de Belletti va acabar en un penal força interpretable que Ronaldinho amb molta tranquilitat transformava en el 1-0 enganyant a Palop. Però el Sevilla va reaccionar ràpidament i Víctor Valdés va salvar sobre la ratlla de gol un espectacular remat de cap de Daniel Alves, i al minut 37 una espectacular deixada de cap de Renato a Kanouté va servir per que també de cap el davanter sevillista establís el 1-1 amb un gol de bella factura. Era una 1ª part d'alt voltatge i només un parell de minuts més tard Ronaldinho transformava en el 2-1 un bon llençament de falta en que Palop podria haver fet més. El Barça aconseguia arribar al descans amb avantatge en el marcador i amb la sort d'haver reaccionant amb rapidesa al perillós empat del Sevilla.
La 2ª part va ser diferent ja que el Barça es va tancar en la seva àrea i li va cedir la iniciativa al Sevilla. Era estrany veure un plantejament així per part del Barça però la jugada li va sortir perfecte. De fet el Sevilla tot i el domini no va tenir clares ocasions per empatar de nou el partit i el Barça era perillós en les seves sortides al contraatac. Juande Ramos va errar el seu plantejament en substituir a Luis Fabiano a la mitja part per Martí. Possiblement buscava tenir un centre del camp més compacte i que toqués més la pilota però el Barça va patir més quan el Sevilla jugava amb 2 puntes.
A falta de 10 minuts per acabar el partit en una extraordinària jugada personal de Leo Messi establia el 3-1 final en un gol espectacular en que va driblar fins a 4 defensors i va batre de xut creat a Palop. A partir d'aquí el Sevilla va perdre definitavament els papers i es va passar fins el final del partit protestant-ho tot i fent faltes perilloses.
Gran victòria del Barça que el deixa com a líder en solitari amb 3 punts de ventatge sobre el València i 5 sobre el Real Madrid. La propera setmana l'assalt al Bernabéu i aquest dimecres un altre apassionant Chelsea-Barça a Stamford Bridge. L'emoció està assegurada.
ALINEACIONS:
F.C.BARCELONA: 4-3-3. Víctor Valdés ****; Belletti ** (Zambrotta ***, 30'), Thuram ***, Márquez ***, Sylvinho **; Motta ***, Xavi **, Iniesta ****; Messi ***, Gudjohsen *** (Saviola s.c., 83'), Ronaldinho *** (Giuly **, 73'). SEVILLA F.C.: 4-4-2. Palop; Daniel Alves, Javi Navarro, Escudé, Puerta (Dragutinovic, 45'); Poulsen, Renato (Kepa, 85'), Jesús Navas, Adriano; Luis Fabiano (Martí, 45'), Kanouté. (Les valoracions van de 1 a 5 estrelles, 1 * la pitjor qualificació i 5 ***** la millor).
Werder Bremen 1 - Barça 1. L'empat in-extremis no salva al Barça del ridícul
Messi celebra el golàs de l'empat al minut 89'
WERDER BREMEN: 1. F.C.BARCELONA: 1.
Ridícul. Aquest és l'adjectiu que ens al cap als culers després de veure el partit d'ahir tot i que no es perdés el partit. El fantasma del partit de la final de la Supercopa d'Europa a Mònaco es va tornar a aparèixer a Bremen i encara amb pitjors símptomes en alguns moments del partit. El més preocupant va ser l'actitut exhibida per alguns dels jugadors estrella de l'equip i el fet de que el Werder Bremen no és que sigui un equip amb molta qualitat.
De nou, Frank Rijkaard va equivocar-se greument en l'elecció de l'once inicial en una decissió poc comprensible. Ahir no era el dia per a col·locar a Oleguer de lateral dret, ja que el Werder Bremen no tenia a cap home que profunditcés per la banda esquerre del seu atac. Això va provocar que Oleguer pujés per la banda i que no sapigués que fer en cap moment. La nit d'Oleguer va ser nefasta (com la nit de la Final de la Champions a París) i va encadenar un error darrere l'altre i de fet la centrada del gol del Werder Bremen va venir en una acció en que Oleguer es va veure superat per Tim Borowski. L'altre error en l'alineació va ser la titularitat de Thiago Motta, que en la línea dels seus últims partits va fer una actuació lamentable. Cal dir que Motta no va estar malament del tot en la distribució de la pilota però va fer defensivament un partit molt dolent. En la primera fase del partit en que el Werder Bremen va atacar més, moltes ocasions van venir per desajustos defensius provocats perque Motta estava fora de la seva posició i en que va deixar la defensa venuda.
El Barça va sortir atontat i el Werder Bremen ho va aprofitar per fer uns primers 15 minuts en tromba sobre l'àrea del Barça en una exhibició de la seva força física, no de qualitat. La defensa del Barça feia aigües per tot arreu (a excepció d'un encertat Thuram) i el mig del camp era incapaç d'aguantar la pilota. El resultat, el Barça no va trepitjar el camp del Werder fins passats aquests primers 15 minuts. Poc a poc, el Barça va començar a entrar en el partit però tampoc amb gaire encert i vàren venir 2 ocasions força clares, la primera una acció en que Ronaldinho sol davant el porter Wiese es va adormir i es va deixar treure la pilota per Fritz (que el va anular tota la nit) i la segona ocasió Eto'o també sol davant de Wiese va enviar la pilota als peus del porter alemany.
Era d'esperar que després de la dolenta 1ª part del Barça, que el equip sortiria al camp amb una millor mentalitat i disposat a guanyar el partir. Però d'això res de res, el Werder Bremen va ser qui va tenir de nou les ocasions més clares. El Barça semblava estovat, sense forces, un equip que naufragava sense rumb i que no feia res per evitar-ho. Com era d'esperar, un error d'Oleguer va provocar que Tim Borowski arribés a la línea de fons per fer una centrada que Puyol sota la pressió de Miroslav Klose desafortunadament es marcava un gol en pròpia porta davant la relliscada de Víctor Valdés. El marcador feia justícia, un partit esperpèntic del Barça es mereixia encaixar un gol no menys esperpèntic. Després del gol alemany el Barça no reaccionava i per si fos poc un Samuel Eto'o marginat a l'extrem esquerre queia lesionat sobre la gespa del WeserStadion. Els temors s'han confirmat i es preveu que Eto'o estarà de baixa entre 2 i 3 mesos per una rotura del menisc extern. Rijkaard va aprofitar la lesió d'Eto'o per moure la banqueta i va fer entrar a Eidur Gudjohnsen per Eto'o i a Leo Messi per Ludovic Giuly.
L'entrada de Messi va aportar al Barça més accions en atac i més dinamisme, mentre que Gudjohnsen es col·locava de davanter centre per lluitar amb els centrals cosa que Ronaldinho per les seves característiques no podia fer jugant de davanter centre. La qualitat i les ganes de Messi van provocar que després d'una extraòrdinaria jugada fent un slàlom driblant a 3 defenses alemanys xutés al cos de Wiese, en l'ocasió més clara de gol del Barça en tot el partit i l'única de la 2ª part a excepció del gol. A falta de pocs minuts Rijkaard feia entrar a Zambrotta per Sylvinho i feia debutar a l'italià com a lateral esquerre amb la samarreta del Barça. El Barça ho intentava però sense fortuna i en molts casos per intentar complicar massa la jugada enlloc d'optar per xutar des de lluny. Però quan tot semblava perdut al minut 89 Deco es va plantar a la frontal de l'àrea i va donar una extraordinaria passada de fantasia que Messi que dins l'àrea creuava la pilota davant de la sortida de Wiese, era l'empat 1-1. El Barça aconsseguia empatar in-extremis un partit que era vital no perdre.
Mala imatge i pitjor actitut
Tot i l'empat, el balanç del partit d'ahir és molt dolent. Tant per la greu lesió d'Eto'o que es perdrà els partits contra el Chelsea, Sevilla i Madrid, com per la pèssima imatge donada fruit d'una pèssima actitut dels jugadors i un mal plantejament de Frank Rijkaard. Sens dubte, ahir era el dia idoni perque el Barça treiés el seu equip de gala i sentenciés el seu pas a 1/8 de final de la Champions abans de jugar els 2 partits contra el Chelsea. No era el moment perque els dos pitjors jugadors de l'equip, Motta i Oleguer, sortissin d'inici.
El Barça no va donar mai sensació d'estar enxufat en el partit ni va crear ocasions excesivament clares, només 3 un vagatge insuficient pel campió d'Europa. La defensa va fer aigües per tot arreu també en part per culpa d'un mig del camp que va perdre la batalla clarament amb els alemanys. Iniesta va ser qui donar més criteri al joc del Barça però massa en comptagotes ja que la potència del centre del camp del Werder el va ofegar.
Menció especial mereix Ronaldinho. El d'ahir va ser sens dubte el seu pitjor partit amb la samarreta del Barça en els 4 anys que porta al club. Imprecís en totes les accions, molt fora de forma física, apàtic, passota en vàries ocasions i per si fos poc relegat a jugar molts minuts de davanter centre, on ja sabem que no pot rendir per les seves qualitats jugant d'esquenes a porteria. Ens agradaria saber si ¿les rotacions de Rijkaard afectaràn també a Ronaldinho? Esperem que així sigui.
L'equip va jugar massa sobrat i ho va pagar-ho ben car. La falta de tensió (que també va succeïr als inicis de la passada temporada) pot estar motivada per la falta de gana per guanyar títols. L'any passat vàrem guanyar la Lliga i la Champions no només per l'extraordinari equip que teníem i que tenim, sinó també per la gana de títols que teníen uns jugadors que gairebé mai havíen guanyat res. Ara es difícil que aquests jugadors que ho han guanyat tot juguin els partits igual de tensionats. Llavors, serà el moment de fixar-se nous reptes o de canviar el sistema o l'estil de joc.
Per sort, tot i el pèssim partit el Barça va aconsseguir un molt bon resultat que ens suposaria si guanyem al Werder Bremen al Camp Nou i guanyar al camp del Levski Sofia, la classificació pels 1/8 de final de la Champions. Un cop amb la certesa d'estar classificats es pot afrontar el doble partit amb el Chelsea amb menys pressió i amb el repte de quedar 1rs de grup per tal de jugar la tornada dels 1/8 a casa i trobar-nos a priori amb una rival més dèbil.
