Itàlia es classifica per a la Final en una pròrroga màgica (2-0)

Buffon i companyia celebren la gran victòria a la pròrroga

Lehmann veu impotent com la gran rosca de Grosso es converteix en el 1-0

ITÀLIA: 2. ALEMANYA: 0.

Itàlia s'ha classificat per a la gran Final del Mundial amb tot mereixement després de 120 minuts trepidants que han conclòs en una pròrroga impressionant. A priori un Itàlia-Alemanya no es presentava com a un gran partit de futbol, tothom esperava un partit intens, dur, defensiu i amb un futbol més aviat discret, però la realitat ha estat un partit entretingut amb moltes ocasions de gol i en que Itàlia ha posat la qualitat. La gran culminació ha estat una pròrroga que passarà a la història dels mundials per la seva intensitat, per 2 golassos impressionants i 2 xuts al pal d'Itàlia.

El partit ha començat com era d'esperar, amb una batalla al centre del camp, molt joc físic i forces faltes. Itàlia estava molt ben plantada al camp amb un centre del camp impressionant tàcticament, físicament i tècnicament. I contra aquest gran mig del camp i defensa italianes, Alemanya ha estat tot coratge i força, però sense qualitat ni cap tipus de creativitat. La primera part ha estat força intensa amb constants pujades a l'atac per part dels dos equips però sense oportunitats clares, a excepció d'un u contra u de Bernd Schneider que ha roçat el travesser davant la sortida de Buffon, i d'un altre u contra u en que l'italià Fabio Grosso ha enviat la pilota de forma innocent a les mans de Lehmann sense gaire angle.

La segona part ha tingut menys intensitat que la primera i ha estat més aburrida. Itàlia ha controlat el ritme del partit gràcies a l'exhibició de Pirlo que ha imposat la seva qualitat de distribució. No hi ha hagut ocasions clares a excepeció d'alguns impulsos d'Alemanya amb més cor que cap.

La pròrroga ha estat la gran explosió. Lluny de ser com de costum un tràmit de 30 minuts en que dos equips físicament fosos feien temps per a la tanda de penals, ha estat una pròrroga electritzant. Itàlia ha començat molt forta i ha fet 2 llançaments al pal en un minut. Primer ha estat Gilardino qui després de robar un pilot a la línea de fons ha driblat a Ballack i ha enviat un xut "mossegat" a la base de la porteria de Lehmann. I a continuació un gran xut de Zambrotta ha anat al travesser. Però no tot han estat ocasions per a Itàlia, Lukas Podolski ha tingut també 2 clares oportunitat amb un cop de cap desviat i un extraòrdinari xut que Buffon ha enviat a còrner de forma espectacular.

A la 2ª part de la pròrroga Itàlia ha anat a per totes amb 4 homes clarament ofensius: Iaquinta, Totti i Del Piero de mitjapuntes i amb Gilardino de davanter centre. El domini ha estat italià però semblava que al partit aniria a la pròrroga. Però a falta de 3 minuts per al final una jugada dins l'àrea alemanya ha acabat amb una extraòrdinaria passada de Pirlo sense mirar a Grosso, que el lateral del Palermo ha transformat en el 1-0 amb una impressionant rosca amb l'esquerra sense gaire angle. I només 2 minuts més tard un contraatac de Gilardino ha acabat en una altra gran passada que Alessandro Del Piero ha enviat a l'escaire en un gran xut amb efecte.

Ara Itàlia jugarà el diumenge a les 20:00 hores a l'Estadi Olímpic de Berlín la gran final contra França o Portugal, amb la gran oportunitat d'aconsseguir la seva 4ª Copa del Món. L'incògnita serà l'estat físic en que arribaràn els jugadors italians desprès del gran desgast que els ha suposat la pròrroga d'avui. Però sens dubte que si juguen de la mateixa manera que davant d'Alemanya són els grans favorits per a ser els campions del món.

ALINEACIONS:

ITÀLIA: 4-4-1-1. Buffon ****; Zambrotta ***, Cannavaro *****, Materazzi ***, Grosso ****; Gattuso ****, Pirlo *****, Camoranesi *** (Iaquinta ***, 90'), Perrotta *** (Del Piero ***, 104'); Totti ***; Toni ** (Gilardino ***, 74').

ALEMANYA: 4-4-2. Lehmann ***; Friedrich **, Mertesacker ***, Metzelder ***, Lahm **; Ballack **, Kehl **, Schneider ** (Odonkor **, 83'), Borowski * (Schweinsteiger *, 73'); Klose *** (Neuville s.c., 101') i Podolski **.

Les valoracions en estrelles van del 1 al 5: pitjor puntuació 1, millor puntuació 5 estrelles *****.

ANÀLISI TÀCTICA:

ITÀLIA:

Itàlia ha jugat amb un 4-4-1-1 format amb Buffon de porter; Zambrotta de lateral dret, Cannavaro i Materazzi de centrals i Grosso de lateral esquerre; Gattuso i Pirlo de pivots, Camoranesi obert a la banda dreta i Perrotta a la banda esquerre (però no tan obert); amb Totti de mitjapunta-2º davanter i amb Luca Toni sol en punta. En els primers minuts ha hi hagut una variant que era que Perrotta passava a jugar de tercer pivot i Totti s'escorava lleugerament a la banda esquerra. Els laterals Zambrotta i Grosso han tingut molt protagonisme ofensiu gràcies a que Gattuso i Perrotta els desdoblaven i els hi cobrien les esquenes.

A la pròrroga Vincenzo Iaquinta ha reemplaçat a Camoranesi ocupant també la mateixa posició com a mitjapunta per la dreta i Alessandro Del Piero ha ocupat la posició de mitjapunta esquerrà.

ALEMANYA:

Alemanya ha jugat amb un 4-4-2 clàssic format per Lehmann de porter; Friedrich de lateral dret, Mertesacker i Metzelder com a parella de centrals i Philipp Lahm de lateral esquerre; amb Ballack i Sebastian Kehl de doble pivot (amb Ballack més avançat en situacions d'atac), Schneider de volant dret i Tim Borowski de volant esquerre; i amb Klose i Podolski de parella de davanters. El joc alemany ha consistit en força conducció de pilota i amb ràpides combinacions. Les bandes no han estat gaire profundes, sobretot l'esquerre en que Borowski (que és dretà) no ha pujat gaire i l'ha tingut que ajudar el lateral Lahm. A la davantera Klose ha estat qui ha buscat el contacte amb els centrals i ha caigut a les bandes mentre que Podolski era qui buscava els espais i el caure entre línees.

Amb els canvis, Odonkor ha ocupat el lloc de Schneider a la banda dreta així com Schweinsteiger ha fet el mateix amb Borowski a la banda esquerra. Al final de la pròrroga Neuville ha substituit a Klose.

Sorpreses positives:

- El joc d'Itàlia. A part de defensar i de fer un treball del centre del camp impecable com era d'esperar, Itàlia ha arribat en alguns moments en fer bon futbol i ha controlar totalment el ritme del partit gràcies a l'extraordinària tasca organitzativa d'Andrea Pirlo.

- Fábio Cannavaro ha fet una exhibició defensiva de col·locació, marcatge, anticipació, sortir al tall i de joc aeri gràcies al seu gran salt (només fa 1'75 m). També han estat impecables defensivament Zambrotta i Grosso (també han estat molt bé sumant-se a l'atac) i sobretot Genaro Gattuso, que ha fet un treball de destrucció de gran valor.

- Marcello Lippi. El gran tècnic italià ha tornat a demostrar que és un mestre en crear blocs guanyadors que juguen de forma automitzada i en que el centre del camp és el gran protagonista tal i com va fer a la Juventus fa 3 temporades. A més a més ens ha sorprès a la pròrroga en anar a buscar clarament el partit jugant amb 4 davanters.

- Miroslav Klose ha estat el millor jugador d'Alemanya. Tal i com ha fet durant la resta del Mundial, ha estat el gran líder de l'equip en que a part de buscar caçar gols ha caigut constantment a les bandes i a on ens ha deixat demostracions de la seva qualitat tècnica. Tot i que ara Alemanya ha quedat fora del Mundial continua sent candidat a endur-se la bota d'or del Mundial gràcies als seus 5 gols.

Sorpreses negatives:

- Michael Ballack no ha estat el líder d'Alemanya. Seguint la seva tònica discreta d'aquest Mundial, el nou jugador del Chelsea ha estat molt gris ja que no ha sumit el lideratge de la seva selecció i no ha aportat la fluidesa i el perill que se li presuposava. En el seu descàrreg cal dir que potser ha jugat massa retrasat com a doble pivot.

- El joc d'Alemanya. Alemanya ha estat un equip molt plà i sense idees. Tot i que ha tingut unes quantes ocasions de gol, el seu joc no ha estat gens bó i el seu perill ha arribat més per coratge que per qualitat. Cal destacar l'error de Klinsmann de col·locar Borowski de banda esquerre ja que no ha profunditzat mai per la banda i a més a més sempre tenia que canviar de cama ja que és dretà.