Crònica concert The Cure
The Cure en concert el passat 10 de Març al Palau Sant Jordi
Data: dilluns, 10 de Març de 2008. Lloc: Palau Sant Jordi (Barcelona). Assistència: 18.000 espectadors (sold-out). Preu entrada: 40 euros.
Era la primera vegada que veia a The Cure en concert i no em van defraudar. El més sorprenent de tot, que el concert va durar 3 hores i 10 minuts i amb ni més ni menys que 38 temes. No hi ha cap banda actual capaç d’allargar-se tant, i amb un preu de les entrades tan assequible, què més es pot demanar!. La part negativa de fer un concert tan llarg és que hi hagin algunes llacunes, personalment crec que va haver-hi moments bastant prescindibles i al final el concert se’ns va fer una mica llarg, però si alguna cosa te la música de The Cure és el seu hipnotisme que t’atrapa en un Món del que mai voldries escapar.
La banda estava en plena forma i els 4 van estar molt be. Robert Smith manté una veu envejable, Porl Thompson a la guitarra va estar superb, el baix supernítid i potent de Simon Gallup té un protagonisme increïble en les cançons i Jason Cooper a la bateria va estar espectacular. Per a posar una pega, l’absència (una gira més) d’un teclista fa que en algunes cançons els hi faltin matisos de tal i com les coneixem, fa que sonin bastant diferents, encara que no està gens malament l’esforç que fan per a emmascarar-ne l’absència, en algunes ocasions aconsegueixen que el baix de Gallup soni gairebé com un teclat, així com també la guitarra de Thompson i rara vegada amb l’ajuda d’algun pregravat de sintetitzador (com a Plainsong).
La nit va començar amb "Plainsong" i amb una increïble "Prayers For Rain" (com m’agrada aquesta cançó). El primer moment d’èxtasi en el públic (bastant fred per cert) va arribar amb "The End Of The World", "Lovesong" i en menor mesura amb la preciosa "Catch". Més tard, arribava el primer clàssic de la nit "From The Edge Of The Deep Green Sea", amb un final espectacular però amb un inici titubejant en que la bateria es menjava per complert la guitarra (ho podeu veure en el vídeo), tot i així una gran versió d’una cançó que somniava algun dia poder-la escoltar en directe. El moment de màxim fervor de la nit estava encara per arribar, amb "The Walk" (amb els seus aires japonesos), "Push" (demolidora), "Friday I'm In Love" (en una versió bastant accelerada i més rockera), "InBetween Days" i "Just Like Heaven" seguides, a veure quin grup actual pot encadenar tants hits i tan demolidors seguits!
Després de tant hit, va arribar la calma. Era el torn per a la millor de la nit, l’emotiva i preciosa "Pictures Of You". D’aquí fins als bisos, una tanda més mogudeta en la que van tornar a aixecar al públic dels seus seients amb "Lullaby", "Never Enough", "One Hundred Years" (gran tema) i "Disintegration". El set principal acabava aquí, anaven a començar uns bisos amb ni més ni menys que 3 tandes!
Personalment els bisos va ser la part del concert que menys em va convèncer i que se’m va fer més pesat. De les 4 cançons de la primera tanda només em quedo amb l’hipnòtica "A Forest", que va fer embogir a la concurrència. La 2ª tanda de bisos va començar amb l’horrible (al meu gust) "The Love Cats", que sembla una cançó de Festa Major de barri (en el sentit pejoratiu). Per sort, més tard van arribar "Close To Me" y "Why I Can't Be You?" per a tornar a gaudir i fer aixecar al públic del Sant Jordi. Era molt tard (les 12 passades) i una part del públic ja s’havia anat cap a casa, però encara quedava la 3ª i última tanda de bisos de la nit, que Robert Smith va introduir "encara ens queda temps per a 5 més". Una només correcte "Boys Don't Cry" (em va decepcionar una miqueta) va obrir la tanda, per a donar pas a una enorme "Jumping Someone Else's Train" amb una gran projecció d’imatges, i per a tancar el concert una gran versió de "Killing An Arab".
En fi, una gran nit i una altre banda mítica a la que puc afegir a la llista de les que ja he pogut veure en directe. M’hagués agradat potser un altre setlist diferent, ja que es van trobar en falta entre d’altres "A Letter To Elise" (para a mi la millor cançó de The Cure), "Fascination Street", "A Night Like This", "Going Nowhere" o "Trust" (encara que aquesta és comprensible amb l’absència del teclat). Però no em puc queixar. Immensos aquests The Cure!
SETLIST:
1. Plainsong
2. Prayers For Rain
3. Alt.End
4. The Blood
5. The End Of The World
6. Lovesong
7. To Wish Impossible Things
8. Catch
9. From The Edge Of The Deep Green Sea
10. Kyoto Song
11. Please Project
12. The Walk
13. Push
14. Friday I'm In Love
15. Inbetween Days
16. Just Like Heaven
17. Primary
18. A Boy I Never Knew
19. Pictures Of You
20. Lullaby
21. Never Enough
22. Wrong Number
23. One Hundred Years
24. Disintegration
-------------------------------------------------------
BISES 1:
25. At Night
26. M
27. Play For Today
28. A Forest
-------------------------------------------------------
BISES 2:
29. The Lovecats
30. Let's Go To Bed
31. Freak Show
32. Close To Me
33. Why Can't I Be You?
-------------------------------------------------------
BISES 3:
34. Boys Don't Cry
35. Jumping Someone Else's Train
36. Grinding Halt
37. 10.15 Saturday Night
38. Killing An Arab
A continuació, uns quants vídeos que vaig poder gravar durant el concert:
From The Edge Of The Deep Green Sea
The Walk
Friday I'm In Love
Pictures Of You
Why I Can't Be You?
Data: dilluns, 10 de Març de 2008. Lloc: Palau Sant Jordi (Barcelona). Assistència: 18.000 espectadors (sold-out). Preu entrada: 40 euros.
Era la primera vegada que veia a The Cure en concert i no em van defraudar. El més sorprenent de tot, que el concert va durar 3 hores i 10 minuts i amb ni més ni menys que 38 temes. No hi ha cap banda actual capaç d’allargar-se tant, i amb un preu de les entrades tan assequible, què més es pot demanar!. La part negativa de fer un concert tan llarg és que hi hagin algunes llacunes, personalment crec que va haver-hi moments bastant prescindibles i al final el concert se’ns va fer una mica llarg, però si alguna cosa te la música de The Cure és el seu hipnotisme que t’atrapa en un Món del que mai voldries escapar.
La banda estava en plena forma i els 4 van estar molt be. Robert Smith manté una veu envejable, Porl Thompson a la guitarra va estar superb, el baix supernítid i potent de Simon Gallup té un protagonisme increïble en les cançons i Jason Cooper a la bateria va estar espectacular. Per a posar una pega, l’absència (una gira més) d’un teclista fa que en algunes cançons els hi faltin matisos de tal i com les coneixem, fa que sonin bastant diferents, encara que no està gens malament l’esforç que fan per a emmascarar-ne l’absència, en algunes ocasions aconsegueixen que el baix de Gallup soni gairebé com un teclat, així com també la guitarra de Thompson i rara vegada amb l’ajuda d’algun pregravat de sintetitzador (com a Plainsong).
La nit va començar amb "Plainsong" i amb una increïble "Prayers For Rain" (com m’agrada aquesta cançó). El primer moment d’èxtasi en el públic (bastant fred per cert) va arribar amb "The End Of The World", "Lovesong" i en menor mesura amb la preciosa "Catch". Més tard, arribava el primer clàssic de la nit "From The Edge Of The Deep Green Sea", amb un final espectacular però amb un inici titubejant en que la bateria es menjava per complert la guitarra (ho podeu veure en el vídeo), tot i així una gran versió d’una cançó que somniava algun dia poder-la escoltar en directe. El moment de màxim fervor de la nit estava encara per arribar, amb "The Walk" (amb els seus aires japonesos), "Push" (demolidora), "Friday I'm In Love" (en una versió bastant accelerada i més rockera), "InBetween Days" i "Just Like Heaven" seguides, a veure quin grup actual pot encadenar tants hits i tan demolidors seguits!
Després de tant hit, va arribar la calma. Era el torn per a la millor de la nit, l’emotiva i preciosa "Pictures Of You". D’aquí fins als bisos, una tanda més mogudeta en la que van tornar a aixecar al públic dels seus seients amb "Lullaby", "Never Enough", "One Hundred Years" (gran tema) i "Disintegration". El set principal acabava aquí, anaven a començar uns bisos amb ni més ni menys que 3 tandes!
Personalment els bisos va ser la part del concert que menys em va convèncer i que se’m va fer més pesat. De les 4 cançons de la primera tanda només em quedo amb l’hipnòtica "A Forest", que va fer embogir a la concurrència. La 2ª tanda de bisos va començar amb l’horrible (al meu gust) "The Love Cats", que sembla una cançó de Festa Major de barri (en el sentit pejoratiu). Per sort, més tard van arribar "Close To Me" y "Why I Can't Be You?" per a tornar a gaudir i fer aixecar al públic del Sant Jordi. Era molt tard (les 12 passades) i una part del públic ja s’havia anat cap a casa, però encara quedava la 3ª i última tanda de bisos de la nit, que Robert Smith va introduir "encara ens queda temps per a 5 més". Una només correcte "Boys Don't Cry" (em va decepcionar una miqueta) va obrir la tanda, per a donar pas a una enorme "Jumping Someone Else's Train" amb una gran projecció d’imatges, i per a tancar el concert una gran versió de "Killing An Arab".
En fi, una gran nit i una altre banda mítica a la que puc afegir a la llista de les que ja he pogut veure en directe. M’hagués agradat potser un altre setlist diferent, ja que es van trobar en falta entre d’altres "A Letter To Elise" (para a mi la millor cançó de The Cure), "Fascination Street", "A Night Like This", "Going Nowhere" o "Trust" (encara que aquesta és comprensible amb l’absència del teclat). Però no em puc queixar. Immensos aquests The Cure!
SETLIST:
1. Plainsong
2. Prayers For Rain
3. Alt.End
4. The Blood
5. The End Of The World
6. Lovesong
7. To Wish Impossible Things
8. Catch
9. From The Edge Of The Deep Green Sea
10. Kyoto Song
11. Please Project
12. The Walk
13. Push
14. Friday I'm In Love
15. Inbetween Days
16. Just Like Heaven
17. Primary
18. A Boy I Never Knew
19. Pictures Of You
20. Lullaby
21. Never Enough
22. Wrong Number
23. One Hundred Years
24. Disintegration
-------------------------------------------------------
BISES 1:
25. At Night
26. M
27. Play For Today
28. A Forest
-------------------------------------------------------
BISES 2:
29. The Lovecats
30. Let's Go To Bed
31. Freak Show
32. Close To Me
33. Why Can't I Be You?
-------------------------------------------------------
BISES 3:
34. Boys Don't Cry
35. Jumping Someone Else's Train
36. Grinding Halt
37. 10.15 Saturday Night
38. Killing An Arab
A continuació, uns quants vídeos que vaig poder gravar durant el concert:
From The Edge Of The Deep Green Sea
The Walk
Friday I'm In Love
Pictures Of You
Why I Can't Be You?
posted by Roger FJ @ 1:46 p. m.
1 Comments:
Muy buena crónica para un concierto a todas luces excesivo, ¿no crees? jejeje.
Saludos.
Publicar un comentario
<< Home