Aneu tots a cagar a la vía !!!

Ronaldinho intenta superar a Fernandao

INTERNACIONAL DE PORTO ALEGRE: 1. F.C.BARCELONA: 0.

Titulo la meva crònica amb una famosa frase del dibuixant Òscar Nebreda quan el Barça va perdre la final de la Copa Intercontinental de 1992 contra el Sao Paolo per 2-1, que després de despertar-se mig país a les 4 de la matinada per veure el partit, deia impotent i sarcàsticament "aneu tots a cagar a la via". Aquesta frase avui la faig meva per expresar el meu cabreig i el de tots els barcelonistes. Quina manera de fer el ridícul i de nou quin bunyol de plantejament i de canvis ha fet Frank Rijkaard.

Sóc el primer en reconèixer que no era molt optimista abans de començar aquest Mundial de Clubs, mentre tothom em deia "boig, que aquests equips són molt dolents". Francament, em temia lo d'avui. Però no per això deixo d'estar emprenyat. La imatge donada avui ha estat molt dolenta, un equip totalment trencat en que les seves estrelles han estat "desaparegudes en combat" i que ha tornat a caure en la trampa del rival, i ja van uns quants cops aquesta temporada. El Barça aquesta temporada està caient massa sovint en la trampa del rival, és a dir acaba fent el que el rival vol que faci per aprofitar el tipus de joc que més els hi convé. Resulta extrany, però l'Internacional de Porto Alegre no és un equip brasiler a l'ús, té un estil de futbol molt europeu i italià, molt marruller i que sap adormir molt bé el partit. L'Inter de Porto Alegre ha controlat molt bé al Barça i en l'única ocasió de gol que ha tingut ha marcat el gol al minut 82' de partit. Massa tard per reaccionar per un Barça destrossat físicament.

Aquesta setmana s'ha parlat molt del "jet lag" i amb raó. Molta gent s'en burlava però no és cap tonteria ja que és un fenèmen provat científicament. I avui ens ha afecat sens dubte, ja que l'equip en cap moment del partit ha estat físicament al nivell i ja a la 1ª part ja ha mostrat signes de cansament. D'això se n'ha aprofitat un Internacional que ja portava més d'una setmana preparant el partit a Japó i que ja estava aclimatat, i per si fos poc fa 2 setmanes que va acabar el seu campionat de Lliga. A més a més, el "jet lag" per als equips sud-americans al Japó és inferior ja que quan es viatja d'occident a orient es nota molt més, és a dir ells ho notaran amb molta més força en el viatge de tornada a Brasil. Degut a això podem comprovar com en els últims anys molts pocs equips europeus han estat capaços de guanyar aquest Mundial o Copa Intercontinental, l'any passat mateix el Liverpool va perdre, fa poc el Milan, el Bayern de Munich i el Real Madrid també la van perdre davant de rivals sud-americans. Per alguna cosa serà.

Escuses a part (en aquest cas justificades) no cal amagar la mala imatge mostrada per l'equip i el nefast plantejament de Rijkaard. Si algun jugador del Barça ha destacat a la 1ª part ha estat Zambrotta, l'únic que ha estat capaç de portar perill amb les seves pujades per la banda dreta, però incompresiblement Rijkaard l'ha substituit a la 2ª part per un Belletti, que ha fet un partit lamentable, malament en defensa, inoperant en atac i a sobre ha estat superat molt fàcilment en el gol de l'Internacional. El recital de cagades de Rijkaard no acaba aquí, quan faltaven 5 minuts i calia remontar ha tret a Gudjohnsen del camp per posar Ezquerro perdent així tota possibilitat de fer un gol de cap, incomprensible. També malament per Rijkaard que el dia del América a semifinals no posés uns altres jugadors en previsió de que avui els jugadors que van jugar dijous estaríen molt cansats. El Barça per no fer no ha fet ni ocasions de gol remarcables, només un xut de Xavi, un xut llunyà de Deco que ha salvat el porter als últims minuts i un llençament de falta de Ronaldinho que ha sortit fora per centímetres. L'equip només ha estat capaç de reaccionar (i a mitjes) quan ha rebut el gol de l'Inter. Ronaldinho i Deco estaven fosos físicament i per tocar pilotes teníen que baixar molt avall per collir-les ja que la circulació de la pilota al mig del camp era molt lent i gens vertical i s'ha abusat massa de la conducció de pilota.

En definitiva, un altre títol perdut aquesta temporada i ja en van 2 amb la Supercopa d'Europa. Però el pitjor de tot és l'imatge mostrada i aquella sensació d'impotència que s'ens queda. Sempre ens quedarà dir que només em perdut la "Copa Toyota", escusa dolenta però efectiva, però a que a mí no em convenç ni em treu el cabreig que porto a sobre. Doncs ja m'he quedat a gust amb aquestes ratlles, ho necessitava per desfogar-me, jaja.