Els 10 millors discs del 2006

Comencem el nou any 2007 però ho faré amb la vista fixada en el passat 2006. Toca fer una repassada a l'any musical, un any que no ha estat força modest musicalment parlant. No hi ha hagut cap obra mestra ni tampoc discs que passaran a la història. Tot i això si en que podem destacar discs força interessants. Com a malalt de rànkigs que sóc, aquí va segons el meu criteri la llista dels 10 millors àlbums del passat 2006:

1. THE GOO GOO DOLLS - LET LOVE IN:


Grandiós disc de la banda de Los Ángeles The Goo Goo Dolls, espectacular de principi a fí. 11 grans cançons de rock de tots els estils. Tot i ser el seu 8è àlbum d'estudi aquesta banda formada al 1986 ha tingut que esperar al 2006 per a publicar el millor àlbum de la seva carrera. De les 11 grans cançons (totes sense excepció) del disc destaco les enèrgiques Let Love In, Feel The Silence, i Listen, la balada Without You Here i la boníssima versió de Give A Little Bit de Supertramp.

2. MANDO DIAO - ODE TO OCHRASY:


Els suecs Mando Diao han conseguit un disc que sona molt fresc i sobretot molt alegre. Ells són sense dubte un grup de música festivalera, que per aquells que no els conegui tenen un só molt semblant als anglesos Franz Ferdinand. Contundent de principi a fí, és un disc que passa molt bé, que en cap moment es fa pesat. Això sí només apte per a dies alegres o ideal per a pujar els ànims. El pop-rock de Mando Diao és un rock sense complicacions ni dificultat, però han conseguit ser molt efectius sense caure en la vulgaritat regnant en el panorama musical actual. Del disc cal destacar el tema estrella TV & Me, així com Welcome Home Luc Robitaille, Long Before Rock 'n' Roll, The Wild Fire (If It Was True), Tony Zoulias (Lustful Live) i la balada The New Boy. Per als que ens agrada Mando Diao estem d'enhorabona ja que el dissabte 18 de Febrer actuen a Barcelona a Sala Apolo.

3. THE KILLERS - SAM'S TOWN:


El segon disc de la banda de Las Vegas The Killers no ha decepcionat. Potser mancat de grans temes com el seu primer àlbum Hot Fuss (2005), aquest Sam's Town és més regular, amb més sentit i més coherent. Tot i probar amb nous registres, The Killers s'han mantingut fidels al seu estil eninentment guitarrer amb tocs de teclats electrònics que poden arribar a fer dels seus temes autèntics hits discotequers. La millor cançó del disc és When You Were Young (clònica de Miracle Drug de U2), i a destacar també Bling (Confessions Of A King), For Reasons Unkown, Read My Mind i Uncle Johnny, així com les píndoles "Beatles" Enterlude i Exitlude. The Killers ja van visitar Barcelona al passat Novembre a la Sala Razzmatazz (concert al que vaig assistir), en un concert que no va cobrir del tot les meves espectatives ja que la veu del cantant Brandon Flowers en directe no és cap prodigi.

4. EMBRACE - THIS NEW DAY:


El nou disc dels anglesos Embrace ha estat del que m'han sorprès més gratament d'aquest any. Amb un só similar al de Coldplay, han volgut sonar més guitarrers en el seu nou àlbum però sense deixar de banda el seu característic piano. Tot i això no poden evitar sonar un pèl ensucrats en cançons que semblen fetes per acabar sempre bé, els hi falta una mica de mala baba. Del disc destacar les guitarreres No Use Crying, Exploding Machines, Sainted, la preciosa Nature's Law i la èpica The End Is Near.

5. KEANE - UNDER THE IRON SEA:


El nou disc dels londinencs Keane ha volgut ser un pas cap a la innovació. Característics per a ser un grup de pop sense guitarres (només piano i bateria) han experimentat amb la distorsió dels teclats per a donar a les noves composicions un só similar al de les guitarres. No hi ha cap més camí per a Keane si no volen estancar-se en un só que sense guitarres té el risc de sonar molt repetitiu. Bé per la innovació i per aconseguir uns bons temes, però regular en la producció del disc que es carrega temes com A Bad Dream (que en directe és colpidor) i també regular per a cançons molt infantils com Crystal Ball que semblen carn de teenagers. Destaco els hits Is It Any Wonder? (que tothom ha sentit) i Put It Behind You, i les precioses A Bad Dream, Try Again i The Frog Prince. Keane van actuar a Barcelona al passat Juliol en el marc del Festival Summercase (i que vaig poder presenciar en 1ª fila), en un concert que estar bastant bé.

6. MUSE - BLACK HOLES AND REVELATIONS:


Els anglesos Muse han tornat a fer un gran àlbum que els consagra definitivament com una de les bandes amb més present i futur del panorama actual. Amb el seu só característic de teclat electrònic i guitarra, han tornat a demostrar que són una màquina de crear grans temes i hits. Tot i tenir un só contundent i ballable també són capaços de fer temes amb més sentiments. A destacar els hits Starlight i Map Of Problematique, la preciosa Invincible i la pretenciosa Knights Of Cydonia. Muse van actuar al Setembre al Palau Olímpic de Badalona, però no hi vaig poder anar-hi.

7. SNOW PATROL - EYES OPEN:


Bon disc el que han aconseguit els irlandesos Snow Patrol que han esat capaços de sonar frecs i melancòlics a la vegada, però sense arribar a "parir" un tema tan espectacular con Run, del seu anterior disc Final Straw. Són una banda que apunta molt bones maneres però a la que encara els hi falta fer un disc més complert i regular per acabar de saltar a més altes cotes. Cal destacar les enèrgiques You're All I Have, Beginning To Get To Me i Chasing Cars, i la deliciosa Set The Fire To The Third Bar cantada amb Marta Wainwright.

8. I LOVE YOU BUT I'VE CHOSEN DARKNESS - FEAR IS ON OUR SIDE:


Darrere d'aquest llargíssim nom s'amaga un quartet de Texas que han aconseguit fer un disc debut francament boníssim. Amb una música molt fosca que beu d'influències com The Chameleons, Interpol, The Organ, She Wants Revenge, etc... han conseguit fer un rock melòdic molt interessant. Altament recomanable per aquells als qui els agradi la foscor. En el disc hi ha grans temes com The Ghost, According To Plan, Lights, We Choose Faces i Last Ride Together.

9. THE ALBUM LEAF - INTO THE BLUE AGAIN:


Aquest grup californià és el meu últim descobriment i sense dubte el grup menys comercial i inaccesible de tots els de la llista. Fan una música chill-out similar a la que poden fer Sigur Rós (salvant les distàncies) pero més anglosaxona i menys excèntrica, amb molt protagonisme d'una melodia pausada i buscant sempre la bellesa. Recomano el disc sencer ja que no és un disc per a sentir cançons soltes, però posats a destacar una és Always For You.

10. BRUCE SPRINGSTEEN - WE SHALL OVERCOME, THE SEEGER SESSIONS:


A algú li extranyarà que posi un disc de Bruce Springsteen tan avall en la meva llista, però no és un disc 100% Bruce. Però això no treu cap mèrit al que ha aconseguit Springsteen, popularitzar unes cançons folk americanes de principis de segle o del segle XIX rendint homenatge a Pete Seeger. Jo en saber que sortiria aquest disc vaig creure que seria un error d'Springsteen però per sort el temps no m'ha donat la raó. El disc està força bé però el directe d'aquesta gira li dona 1000 voltes. Del disc destacaria les cançons Old Dan Tucker, Jesse James i la preciosa We Shall Overcome, així com la bonus track How Can A Poor Man Stand Such Times And Live?. Bruce Springsteen ha actuat 2 cops a Barcelona al 2006, al Maig a Badalona i a l'Octubre al Palau Sant Jordi, concerts als que vaig poder assistir i que van ser simplement espectaculars, per a mí els 2 millors concerts que he vist aquest any (pròximament el rànking dels millors concerts de l'any).