Crònica concert James

Tim Booth, el baix Jim Glennie i el trompeta Andy Diagram en plena acció

Data: dimarts, 6 de Maig de 2008. Lloc: Sala Razzmatazz 1. Assistència: 1.500 espectadors. Preu entrada: 22 euros.

Gran concert el del passat dimarts 6 a la Sauna (perdó, Sala) Razzmatazz. Havia vist a James el passat Juliol al Summercase i a dir veritat no m’esperava un canvi tan gran, un canvi per a millor. 2 hores de concert sense altibaixos, amb una banda que sonava de luxe, amb un Tim Booth estel·lar com a frontman i amb una veu impecable. Encara que no sóc un gran defensor de la trompeta a les cançons de James, Andy Diagram va estar espectacular (però també donant la nota vestit durant tot el concert amb una samarreta del Barça, jeje).

La nit va començar amb la preciosa Top Of The World, una de les meves preferides (no m’esperava que la toquessin), amb Tim Booth amb una bola de discoteca a la mà il·luminada que anava donant voltes com el Món. A continuació el seu primer gran himne, Born Of Frustation, i després Señorita. No sabria dir exactament quin setlist van tocar (i tampoc l’he trobat per enlloc), però no van faltar les clàssiques Tomorrow, Sound, Ring The Bells, She's A Star, Come Home, Getting Away With It, Sometimes i Laid (aquestes 3 últimes als bisos). En canvi, lamentablement van faltar Say Something y Sit Down :(

Les cançons del nou disc "Hey Ma" van sonar molt bé i van demostrar que la banda es creu el bon disc que han fet. Van tocar Bubbles, Waterfall (la millor, espectacular), Oh My Heart, Boom Boom, Upside, Whiteboy, I Wanna Go Home i Hey Ma (que va obrir els bisos), totes a un alt nivell, encara que per exemple a Oh My Heart li falta una miqueta de rodatge en directe.

La comunió banda-públic va ser perfecte i va anar augmentant a mesura que el concert anava avançant. La banda i Tim Booth estaven al·lucinats amb el públic, només hi havia que veure’ls les seves cares de felicitat i de sorpresa. Als bisos després d’avisar de que Sometimes seria la seva última cançó de la nit, al quedar-se el públic cantant la tornada 2 o 3 minuts, van tenir que cantar Laid para agrair al públic la seva entrega.

Feia temps que no gaudia tant en un concert, amb un públic molt sà, sense merders, sense aglomeracions ni cops, amb energia positiva a raudals, amb una banda que se’ls veia gaudir i molt sobre l’escenari i amb unes cares de felicitat sinceres. James, un grup infravaloradíssim al que no se’ls hi ha fet justícia, però potser millor (serem egoistes) ja que els podrem continuar veient-los en recintes petits i a 2ª fila sin sobresalts. Ara només esperem que Booth compleixi la seva promesa de que tornarien aviat, els estarem esperant :)

Si voleu veure més fotos que vaig durant el concert les podeu trobar a la meva pàgina del Flickr

A continuació us deixo 3 vídeos que vaig fer durant el concert. La qualitat de l’àudio no és del tot bona porque el volum del so era massa alt i el micro de la càmera es va saturar... :S

Oh My Heart

Upside

Getting Away With It (All Messed Up)