Crònica concert Radiohead (Daydream Festival)
Radiohead en concert al Parc del Fòrum el passat 12 de Juny
Data: dijous, 12 de Juny de 2008. Lloc: Parc del Fòrum (Barcelona). Assistència: 20.000 espectadors (aproximadament). Preu entrada: 61 euros.
Encara que de menys a més, molt bon concert el de Radiohead el passat dijous 12 de Juny al Parc del Fòrum (Barcelona). Com ja ha dit molta gent, van començar excessivament freds sumat a un so massa baix. Però el so es va anar recuperant també a mesura que la banda anava entrant en calor, a partir de la 5ª cançó Nude, després d’una regular versió de Airbag en que la veu de Thom Yorke no havia assolit el seu punt característic, com més tard assoliria sense problemes.
Però el concert va començar a esclatar del tot amb una espectacular versió de Weird Fishes/Arpeggi, seguida d’una salvatge The Nathional Anthem també brutal, potser un dels moments de la nit. A continuació el moment més minimalista de la nit amb Fast Aurp semi-acústica que a la fi va fer callar per complert a tot la multitud, per mantindre el clima amb una atmosfèrica versió de Videotape (poc a poc em començo a acostumar a aquesta versió més chill-out).
Després de l’experimental The Gloaming (que em va agradar més del que m’esperava), va venir per a mi un dels moments del concert Optimistic-There There-Lucky seguides. Increïble la versió de Optimistic (les cançons del Kid A van ser les que van sonar millor), There There impressionant, una cançó que em torna boig amb la seva percussió, i el gran èxit Lucky no va defraudar (a veure quants grups es poden permetre col·locar en 14 cançons que duien de concert només 2 clàssics).
Per a acabar el set una ració més de In Rainbows, amb una sorprenent Reckoner i per acabar Jigsaw Falling Into Place, i entre aquestes 2 intercalada una de las joies de la nit, enorme la versió de Everything In Its Right Place una altre rareta del Kid A que va sonar de luxe, una cançó amb una dosi d’hipnotisme increïble que et submergeix en un món opressiu del que és difícil escapar.
La 1ª tanda de bisos va obrir amb la preciosa House Of Cards, que no se’m va fer tan repetitiva com en el disc, para donar pas al 3r gran èxit de la nit (a la cançó 19!!!), una Paranoid Android que va fer embogir al públic i a un servidor, que va gaudir com un boig el gran final de la cançó. La b-side Bangers & Mash (amb Thom Yorke tocant una mini bateria) no va estar malament del tot però sembla ser que no va acabar d’enganxar a la concurrència que va tornar a vibrar amb el 4º gran èxit de la nit, The Bends, en una versió que al meu parer li va faltar més garra. I per a tancar la 1ª tanda de bisos, el gran èxit de l’època experimental de Radiohead, Idioteque, una cançó que també té un magnetisme i hipnotisme increïble.
El concert tocava a la seva fi i la 2ª tanda de bisos obria amb l’emotiva You And Whose Army?, en una versió preciosa. El fi de festa es faria amb la cançó que obre de forma perfecte una de las obres mestres dels '90 anomenada The Bends, la gran Planet Telex, que va fer vibrar al insípid públic per última vegada. La banda es retirava de l’escenari i em preguntava el perquè el concert se m’havia fet tan curt, em vaig quedar amb ganes de molt més encara que la vetllada durés 2 hores i 5 minuts.
Per fi vaig poder complir un dels meus somnis musicals que no era altre que veure a Radiohead en directe, encara que les condicions no fossin les millors, però això ja és una altre història. Per moments vaig gaudir moltíssim, precisament amb les cançons del Kid A (molta feina em va costar en el seu dia poder assimilar-lo :D ) que van sonar de luxe, igual que There There que possiblement va ser la que més em va agradar de la nit, seguida d’aprop per Weird Fishes/Arpeggi. No vaig poder sentir cançons per les que hagués matat per sentir-les en directe com No Surprises, Fake Plastic Trees, High & Dry, How To Disappear Completely, Subterranean Homesick Alien, Exit Music (For A Film), Let Down, Karma Police, Electioneering, Nice Dream, Bullet Proof i un llarguíssim etcètera, però no em puc queixar ja que el concert no va tenir altibaixos i en cap moment durant el mateix vaig trobar a faltar algun d’aquests temes. I com he dit abans, es de remarcar la valentia d’un grup de culte que amb 16 anys de trajectòria i 7 àlbums d’estudi i un “The Best Of” acabat de sortir al mercat, només posi al setlist 6 grans èxits en les 24 cançons del concert (Airbag, Lucky, Paranoid Android, The Bends, Idioteque i Planet Telex). Chapeau!
Punt i apart per a l’escenografia, que em va semblar molt bona. Em van agradar molt els fluorescents verticals que penjaven de l’escenari que durant algunes cançons van crear un ambient visual extraordinari, com per exemple en The National Anthem (com podeu veure en el vídeo) i Planet Telex. La banda va estar a molt bon nivell, em va encantar veure que igual com en els discos poden arribar a recrear en directe aquell ambient opressiu i hipnòtic marca de la casa de Radiohead. El que més em va sorprendre va ser la percussió extraordinària que aconsegueixen i com no destacar al geni de Thom Yorke, que em sembla un músic amb un talent i sensibilitat extraordinàries.
Ara sí i per acabar, i encara que m’agradaria de passar de puntetes per l’assumpte, donar les gràcies a Sinnamon per gairebé carregar-se una vetllada que anava a ser màgica. Gràcies per no deixar-me gaudir del concert ni la meitat de lo que ho hagués fet al Palau Sant Jordi,
Encara que de menys a més, molt bon concert el de Radiohead el passat dijous 12 de Juny al Parc del Fòrum (Barcelona). Com ja ha dit molta gent, van començar excessivament freds sumat a un so massa baix. Però el so es va anar recuperant també a mesura que la banda anava entrant en calor, a partir de la 5ª cançó Nude, després d’una regular versió de Airbag en que la veu de Thom Yorke no havia assolit el seu punt característic, com més tard assoliria sense problemes.
Però el concert va començar a esclatar del tot amb una espectacular versió de Weird Fishes/Arpeggi, seguida d’una salvatge The Nathional Anthem també brutal, potser un dels moments de la nit. A continuació el moment més minimalista de la nit amb Fast Aurp semi-acústica que a la fi va fer callar per complert a tot la multitud, per mantindre el clima amb una atmosfèrica versió de Videotape (poc a poc em començo a acostumar a aquesta versió més chill-out).
Després de l’experimental The Gloaming (que em va agradar més del que m’esperava), va venir per a mi un dels moments del concert Optimistic-There There-Lucky seguides. Increïble la versió de Optimistic (les cançons del Kid A van ser les que van sonar millor), There There impressionant, una cançó que em torna boig amb la seva percussió, i el gran èxit Lucky no va defraudar (a veure quants grups es poden permetre col·locar en 14 cançons que duien de concert només 2 clàssics).
Per a acabar el set una ració més de In Rainbows, amb una sorprenent Reckoner i per acabar Jigsaw Falling Into Place, i entre aquestes 2 intercalada una de las joies de la nit, enorme la versió de Everything In Its Right Place una altre rareta del Kid A que va sonar de luxe, una cançó amb una dosi d’hipnotisme increïble que et submergeix en un món opressiu del que és difícil escapar.
La 1ª tanda de bisos va obrir amb la preciosa House Of Cards, que no se’m va fer tan repetitiva com en el disc, para donar pas al 3r gran èxit de la nit (a la cançó 19!!!), una Paranoid Android que va fer embogir al públic i a un servidor, que va gaudir com un boig el gran final de la cançó. La b-side Bangers & Mash (amb Thom Yorke tocant una mini bateria) no va estar malament del tot però sembla ser que no va acabar d’enganxar a la concurrència que va tornar a vibrar amb el 4º gran èxit de la nit, The Bends, en una versió que al meu parer li va faltar més garra. I per a tancar la 1ª tanda de bisos, el gran èxit de l’època experimental de Radiohead, Idioteque, una cançó que també té un magnetisme i hipnotisme increïble.
El concert tocava a la seva fi i la 2ª tanda de bisos obria amb l’emotiva You And Whose Army?, en una versió preciosa. El fi de festa es faria amb la cançó que obre de forma perfecte una de las obres mestres dels '90 anomenada The Bends, la gran Planet Telex, que va fer vibrar al insípid públic per última vegada. La banda es retirava de l’escenari i em preguntava el perquè el concert se m’havia fet tan curt, em vaig quedar amb ganes de molt més encara que la vetllada durés 2 hores i 5 minuts.
Per fi vaig poder complir un dels meus somnis musicals que no era altre que veure a Radiohead en directe, encara que les condicions no fossin les millors, però això ja és una altre història. Per moments vaig gaudir moltíssim, precisament amb les cançons del Kid A (molta feina em va costar en el seu dia poder assimilar-lo :D ) que van sonar de luxe, igual que There There que possiblement va ser la que més em va agradar de la nit, seguida d’aprop per Weird Fishes/Arpeggi. No vaig poder sentir cançons per les que hagués matat per sentir-les en directe com No Surprises, Fake Plastic Trees, High & Dry, How To Disappear Completely, Subterranean Homesick Alien, Exit Music (For A Film), Let Down, Karma Police, Electioneering, Nice Dream, Bullet Proof i un llarguíssim etcètera, però no em puc queixar ja que el concert no va tenir altibaixos i en cap moment durant el mateix vaig trobar a faltar algun d’aquests temes. I com he dit abans, es de remarcar la valentia d’un grup de culte que amb 16 anys de trajectòria i 7 àlbums d’estudi i un “The Best Of” acabat de sortir al mercat, només posi al setlist 6 grans èxits en les 24 cançons del concert (Airbag, Lucky, Paranoid Android, The Bends, Idioteque i Planet Telex). Chapeau!
Punt i apart per a l’escenografia, que em va semblar molt bona. Em van agradar molt els fluorescents verticals que penjaven de l’escenari que durant algunes cançons van crear un ambient visual extraordinari, com per exemple en The National Anthem (com podeu veure en el vídeo) i Planet Telex. La banda va estar a molt bon nivell, em va encantar veure que igual com en els discos poden arribar a recrear en directe aquell ambient opressiu i hipnòtic marca de la casa de Radiohead. El que més em va sorprendre va ser la percussió extraordinària que aconsegueixen i com no destacar al geni de Thom Yorke, que em sembla un músic amb un talent i sensibilitat extraordinàries.
Ara sí i per acabar, i encara que m’agradaria de passar de puntetes per l’assumpte, donar les gràcies a Sinnamon per gairebé carregar-se una vetllada que anava a ser màgica. Gràcies per no deixar-me gaudir del concert ni la meitat de lo que ho hagués fet al Palau Sant Jordi,
gràcies per tenir que veure durant més temps el clatell del tio del davant que a Thom Yorke, i també gràcies al públic por convertir el concert en el Congrés Mundial de Porrers Reunits i per explicar-me les seves vides durant el concert com aquell que va al bar a prendre’s una copa. A tots, moltes gràcies, gairebé us carregueu el concert, sort que Radiohead van estar molt per sobre de tot això, i amb això em quedo sens dubte.
SETLIST:
1. 15 Step
2. Bodysnatchers
3. All I Need
4. Airbag
5. Nude
6. Pyramid Song
7. Weird Fishes / Arpeggi
8. The National Anthem
9. Faust Arp
10. Videotape
11. The Gloaming
12. Optimistic
13. There There
14. Lucky
15. Reckoner
16. Everything In Its Right Place
17. Jigsaw Falling Into Place
---------------------------------------------------------------------
BISOS 1:
18. House Of Cards
19. Paranoid Android
20. Bangers & Mash
21. The Bends
22. Idioteque
---------------------------------------------------------------------
BISOS 2:
23. You And Whose Army?
24. Planet Telex
A continuació, us deixo uns quants videos que vaig poder fer durant el concert... (si voleu veure sencera la galería de fotos del concert visiteu el meu Flickr)
Airbag
The National Anthem
Paranoid Android (final)
Idioteque
2. Bodysnatchers
3. All I Need
4. Airbag
5. Nude
6. Pyramid Song
7. Weird Fishes / Arpeggi
8. The National Anthem
9. Faust Arp
10. Videotape
11. The Gloaming
12. Optimistic
13. There There
14. Lucky
15. Reckoner
16. Everything In Its Right Place
17. Jigsaw Falling Into Place
---------------------------------------------------------------------
BISOS 1:
18. House Of Cards
19. Paranoid Android
20. Bangers & Mash
21. The Bends
22. Idioteque
---------------------------------------------------------------------
BISOS 2:
23. You And Whose Army?
24. Planet Telex
A continuació, us deixo uns quants videos que vaig poder fer durant el concert... (si voleu veure sencera la galería de fotos del concert visiteu el meu Flickr)
Airbag
The National Anthem
Paranoid Android (final)
Idioteque
posted by Roger FJ @ 9:03 p. m.
0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home