Crònica concert Starsailor (16/10/2008)

Starsailor en acció durant el concert

James Walsh, cantant i guitarrista d'Starsailor

James Walsh i el baixista James Stalfox

Data: dijous, 16 d'Octubre de 2008. Lloc: Hard Rock Café, Barcelona (Catalunya). Assistència: 200 espectadors. Preu entrada: 18 euros.

En el marc de la iniciativa benèfica “Pinktober” per a recaptar fons per la lluita contra el càncer de mama (només es van recaptar 5.000 euros mentre tots els pseudo-vips entraven de gorra), actuava al Hard Rock Café de Barcelona la banda pop britànica Starsailor. Tot plegat força estrany. Un concert en un restaurant? Doncs sí, es feia estrany veure un escenari minúscul on els components de la banda no es podien ni moure i actuant just davant d’una llarga barra de discoteca, tenint el públic en els laterals. I com era d’esperar, el so en un local d’aquestes característiques no va ser per a tirar coets, tot sumat a un volum excessiu.

Fent un símil futbolístic, podem dir que el concert va ser com un partit de pre-temporada, una “patxanga”. Concert curt (poc més d’una hora), màxima distensió, el “camp” no estava a l’alçada de les grans cites, molt casolà tot plegat (sensació de que tocaven pràcticament només per a tu), públic “passota” (sincerament crec que més de la meitat de la sala no sabien a qui anaven a veure) i la implicació del baix James Stalfox va ser més que discutible (parlant durant el concert amb gent de l’equip i fent senyals vàries). Però bé, ja sabíem al que anàvem. Era la segona vegada que veia Starsailor en directe, els havia vist al Summercase del 2006 i ja sabia que tenen un directe més que correcte, tot i que aquesta vegada es presentaven sense el guitarrista d’acompanyament que els acompanyava en la passada gira. Va ser només això, un concert entretingut, més que correcte, però em van agradar més fa un parell d’anys.

Starsailor són un banda anglesa de pop/rock que juntament amb Travis són l’exponent més clar del pop britànic més amable i melancòlic. Després de treure 3 àlbums al mercat: “Love Is Here” (2001), “Silence Is Easy” (2003) i “On The Outside” (2005), aconseguint que cada un superi el anterior i que sembli també menys monòton que el anterior, es troben actualment en un moment d’impasse fins la publicació del seu nou i quart àlbum “All The Plans” que sortirà al mercat al Març de 2009 tot i que fa mesos que està acabat, però problemes amb l’anterior discogràfica els han fet canviar de segell i retrasar irremediablement el seu llançament. Idolatrats a Gran Bretanya i gairebé desconeguts al nostre país, han de batallar amb el fet de que tot i tenir un so i un estil tan característic com el seu, siguin coneguts només per el remix discotequer del seu tema “Four To The Floor”, una gran paradoxa. Un so característic del que vaig poder tornar a constatar en directe que gairebé tot el protagonisme és pels teclats, en menor mesura del baix i en que la guitarra és pràcticament residual en gairebé totes les cançons.

Una de les excuses del concert va ser presentar 3 temes nous del nou disc “All The Plans”, i que van servir per deixar ben clar que tornaran a l’estil més calmat (i esperem que no tan monòton) dels seus dos primers àlbums. No dic que fossin mal temes, sobretot Tell Me It’s Not Over i All The Plans We Made van estar força bé, però em va agradar el gir un pèl més rocker (sense deixar de ser pop) del seu últim àlbum “On The Outside”, i ara tornar al so dels 2 primers àlbums ho veig una mica de manca d’ambició, però bé ja veurem el resultat quan surti. La resta del concert va ser un repàs als seus grans èxits, però centrant-se especialment en els seus 2 primers àlbums. El concert va començar amb les 2 primeres cançons d’èxit del “Love Is Here”, com són les semi-acústiques i pianístiques Poor Misguided Fool i Alcoholic, especialment destacable aquesta última (podeu veure el vídeo). De l’àlbum “Love Is Here” van caure 3 cançons més, com són la melancòlica Fever, la rítmica Tie Up My Hands (que va trencar una mica el ritme del concert en el tram més animat), i una molt bona i potent versió de Good Souls (com podeu veure al vídeo) que va servir per obrir els bisos.

Vídeo - Alcoholic



Vídeo - All The Plans We Made (nova cançó)



Vídeo - Fever



En canvi, del “On The Outside” només en varem poder gaudir-ne 2 temes (vaig trobar-ne a faltar uns quants més): la contundent In The Crossfire i la “bonrollista” Keep Us Together, amb seus característics cors “oh,oh,oh,oh,...”. Del “Silence Is Easy” també només 3 cançons: Fidelity (que la trobo massa similar a Fever i a més a més van anar les 2 seguides al setlist), el gran èxit Four To The Floor interpretada tant en la versió normal d’estudi com en la versió remix discotequera (que ara sí va fer despertar al públic), i per tancar abans de bisos la gran Silence Is Easy, en una gran i enèrgica versió (com podeu veure al vídeo). Però la gran sorpresa va arribar al final, quan després d’acabar Good Souls, la banda es retirava de l’escenari i el cantant James Walsh es quedava sol a l’escenari per a interpretar una versió de la gran Where Streets Have No Name d’U2. No va ser una versió de traca, però per sorprenent i pel que significa per als fans d’U2 no té preu. Un bon final sí senyor.

Vídeo - Four To The Floor



Vídeo - Silence Is Easy



Vídeo - Where The Streets Have No Name (U2 cover)



SETLIST:

1. Poor Misguided Fool
2. Alcoholic
3. Tell Me It's Not Over (nova cançó)
4. Fidelity
5. Fever
6. Boy In Waiting
7. In The Crossfire
8. All The Plans We Made (nova cançó)
9. Keep Us Together
10. Four To The Floor
11. Four To The Floor (versió techno)
12. Tie Up My Hands
13. Silence Is Easy
---------------------------------------------------------------------
BISOS 1:
14. Good Souls
---------------------------------------------------------------------
BISOS 2:
15. Where The Streets Have No Name (U2 cover, James Walsh solo)