Crònica concert Oasis a Badalona 13/02/2009

Liam i Noel Gallagher durant el concert

Data: divendres, 13 de Febrer de 2009. Lloc: Pavelló Olímpic de Badalona, Badalona (Barcelona). Assistència: 11.500 espectadors (sold-out). Preu entrada: 40 euros.

Tenia un deute pendent amb Oasis. I és que a ells els hi dec la meva entrada en el món de la música, i d’això ja en fa quasi 14 anys. Encara conservo a casa els cassettes del “(What’s The Story) Morning Glory?” i del “Definitely Maybe” que gairebé vaig aconseguir ratllar de tantes escoltes. Però els anys van anar passant, i em vaig oblidar d’Oasis definitivament, fins que en aquest 2008 la publicació del nou àlbum “Dig Out Your Soul” m’ha fet donar el pas per tornar a reenganxar-me. Per tant, un dels components pels quals vaig decidir anar-los a veure’ls era purament sentimental, un “revival” de l’adolescència, tornar a sentir les primeres cançons que em vaig fer meves i recordar vivències d’aquells temps.

Sincerament, no m’esperava un concert tan bo, tan contundent. I és que el mal aplicat qualificatiu de “britpop” va brillar per la seva absència, perque de pop poquet i de rock moltíssim. El Pavelló Olímpic de Badalona estava ple com un ou i el públic britànic era legió. Excel·lent ambient, amb el seu toc “hooligan” característic, per a un gran concert, ideal per veure’l amb unes cervesetes de més, com era el cas. Intensitat és la paraula que descriuria la nit, el concert va ser força curt, però com passa en moltes facetes de la vida a vegades és millor allò de “curt però intens”.

Un fort component de morbo era present en l’ambient. Tothom estava a l’expectativa de quina seria l’actitud dels germans Noel i Liam Gallagher sobre l’escenari. Però tot plegat va ser molt professional i tranquil, inclús van tenir el detall de dirigir algunes paraules al públic, fet poc habitual en anys anteriors. El vocalista Liam Gallagher va fer el seu habitual recital de “tics”, “poses” i “xuleries” vàries i recurrents, des de cantar amb la seva postura tirada endavant i amb les mans al darrere, mirar provocativament al públic, apujant-se el coll de l’abric constantment, marxant de l’escenari a mitja cançó quan acabava la seva part vocal en el tema, lluint les ulleres de sol del seu ídol John Lennon, i en el pla vocal va estar força correcte encara que no es va arriscar gaire en els tons més aguts. En canvi el seu germà Noel va estar molt més tranquil i simpàtic, abstret amb la seva guitarra (fantàstic en tota la nit) però cantant en un to massa baix i inintel·ligible en algunes cançons (el micròfon estava massa baix). La resta de la banda (el guitarrista Gem Archer, el baixista Andy Bell, el bateria Chris Sharrock i el teclista Jay Darlington) van estar a un bon nivell, tenint clar de que el seu paper és purament de gregaris dels germans Gallagher.

El inici de concert va ser simplement demolidor (la triada del inici va ser un dels millors moments de la nit) amb tota una declaració de principis com Rock ‘n’ Roll Star, seguida de la contundent Lyla (que en directe és un autèntic tro) i el també contundent single d’aquest nou Dig Out Your Soul que és The Shock Of The Lightning (podeu veure el vídeo). A continuació l’enèrgica Cigarettes & Alcohol tampoc es va quedar enrere. To Be Where There’s Life i Waiting For The Rapture van ser dues interessants aportacions del nou àlbum. Amb Waiting For The Rapture va començar un set de 2 cançons en que Noel Gallagher es quedava sol com a vocalista mentre Liam Gallagher desapareixia de l’escenari fugint al camerino. The Masterplan (també amb Noel de vocalista) va ser corejada amb força especialment pels moltíssims britànics presents abans de la tornada de Liam amb Songbird (un dels primers temes que va compondre Liam Gallagher).

Vídeo - The Shock Of The Lightning



El segon gran moment de la nit arribaria amb 2 brutals interpretacions de Slide Away (la segona millor cançó de la nit i dedicada al seu compatriota Paul Weller) i de Morning Glory, que van ser senzillament sensacionals. Noel tornava a quedar-se sol interpretant The Importance Of Being Idle, cançó en que va tenir que forçar més la veu en tota la nit. Liam tornava a l’escenari per arrancar amb el 3r gran moment de la nit, la triada I’m Outta Time, Wonderwall i Supersonic, que servirien per tancar el concert abans dels bisos. La balada I’m Outta Time (podeu veure el vídeo), en que Liam Gallagher homenatge al seu ídol John Lennon (tot i que no va arriscar gaire en la veu), va fer que el Pavelló Olímpic de Badalona s’omplís d’encenedors al vent. Wonderwall va ser simplement espectacular, la millor de la nit sense dubte, en una interpretació superba del millor tema que ha fet mai Oasis i un dels millors de la història (no, no faig broma), que va aconseguir que el públic la coregés amb una força eixordadora (podeu veure el vídeo). I per tancar, una versió salvatge de Supersonic, cançó que al 1994 els va fer mundialment famosos, i que va posar tot el pavelló potes enlaire, inclòs un servidor que te aquest tema com un dels seus favorits.

Vídeo - Slide Away



Vídeo - I'm Outta Time



Vídeo - Wonderwall



Els bisos començaven de nou amb Noel Gallagher de vocalista i amb Liam al camerino, interpretant un dels seus grans clàssics, Don’t Look Back In Anger. La versió va ser un pèl descafeïnada, ja que Noel la va cantar amb força desgana deixant al públic que portés el pes vocal de la cançó, també de forma eixordadora. Falling Down, del nou àlbum Dig Out Your Soul, va sonar molt bé, confirmant-se com un dels millors temes del disc. Liam tornaria a l’escenari per a cantar l’últim clàssic de la nit, Champagne Supernova, que va estar molt bé, però no va poder igualar a l’excel·lent Wonderwall. I per acabar el concert, i com no podia ser d’una altre manera, tocava un homenatge als gran referents d’Oasis, The Beatles, amb una potent i rockera versió de I Am The Walrus, que va sorprendre molt positivament i que va servir d’excel·lent colofó per a un grandíssim concert. L’anècdota, durant la cançó i mentre Liam Gallagher feia una de les seves mirades provocadores al públic va rebre el llançament d’una ampolla plena d’aigua que el mullar, contestant aquest fent gets obscens i fent de “gallina” cap a la zona de on provenia l’ampolla.

SETLIST:

1. Rock 'n' Roll Star
2. Lyla
3. The Shock Of The Lightning
4. Cigarettes & Alcohol
5. The Meaning Of Soul
6. To Be Where There's Life
7. Waiting For The Rapture
8. The Masterplan
9. Songbird
10. Slide Away
11. Morning Glory
12. Ain't Got Nothin'
13. The Importance Of Being Idle
14. I'm Outta Time
15. Wonderwall
16. Supersonic
------------------------------------------------------
BISOS:
17. Don't Look Back In Anger
18. Falling Down
19. Champagne Supernova
20. I Am The Walrus (The Beatles cover)

Podeu veure les fotos que vaig fer d'aquest concert a la meva pàgina de Flickr