Primera esquiada de la temporada a Masella

3 fotos del final de la pista blava "Enamorats" la que ahir gaudia de neu de millor qualitat com podeu comprobar

Arribada de la pista blava "La Plana", un tranquil descens de gairebé 3 quilòmetres


2 fotos del nou telecadira TGV Masella que ens porta a la zona de La Pleta en 5 minuts. Al fons la zona de debutants del Pla de Masella


Vista dels cims de l'estació, on podem comprobar com el vent s'en va endur la poca neu que va caure la setmana passada


2 fotos de la plana de La Cerdanya a on es pot veure que la falta de neu és preocapant encara que sigui a la cara sud

Ahir dimarts dia 30 vaig poder al fi la primera esquiada de la temporada. Aprofitant que tenia festa me’n vaig anar a la Masella per fer l’esquiada. Tot i la falta de neu, la jornada va ser perfecte ja que la qualitat de la neu era excel•lent i la temperatura ideal, ni fred extrem ni calor que mermés la qualitat de la neu. Com comentava la llàstima és la falta de neu preocupant que tenim aquesta temporada (la pitjor dels últims 15 anys) i que encara que hi ha havia una capa de neu natural que no arribava als 10 centímetres, totes les pistes que estaven obertes ho estaven amb neu artificial.

Tot i les nevades de la passada setmana la situació no deixa de ser molt preocupant. Va nevar, però poca quantitat (no arribava als 20 centímetres) i a sobre una neu molta seca que quan es trepitja per poder ser esquiable queda una capa comprimida de molta qualitat però insuficient per obrir cap pista. I per sí això fos poc a les zones més altes el vent va fer estralls i s’ha endut tota la neu que hi havia, com podeu veure a les fotos als cims no queda ni 1 centímetre de neu.

Tot i tenir només 1/3 de tot el domini esquiable obert, la Masella presenta una oferta molt interessant. Es pot esquiar des de la cota mínima al Pla de Masella (1.600 metres d’alçada) fins a la cota màxima a la Tossa d’Alp (2.537 metres d’alçada). Però sense dubte la millor neu la trobem a la zona del Bosc, a on el vent no ha fet mal i la seva situació cara nord permet que sigui d’una qualitat pols impressionant. Fantàstic també el nou telecadira de 6 places TGV Masella que permet pujar en només 5 minuts a la revitalitzada zona de La Pleta a on parteix la pista blava La Plana de gairebé 3 quilòmetres de longitud, que val molt la pena ja que no hi ha pendents complicats. També des de la Pleta surt la pista vermella Davallada que estava totalment gelada i amb pendents més exigents que enllaçava amb el final de la pista blava Enamorats, que ahir tenia la neu pols de millor qualitat de tota l’estació. En canvi la zona de La Tossa i de Coma Oriola la neu estava massa gelada per culpa del vent.

En fi, una fantàstica jornada d’esquí i demostració de que no hi ha res millor que esquiar entre setmana i millor no fer-ho en cap de setmana. Vulguem o no l’esquí s’ha convertit en un entreteniment de masses i als caps de setmana moltes estacions es col•lapsen, i lògicament això perjudica a tots ja que es difícil aparcar el cotxe als pàrkings de les estacions, cues inacabables als remontadors i col•lapse de gent a les pistes amb risc molt alt de xocar contra altres esquiadors i sobretot snowboarders.

Per fi el Barça torna a recuperar l'actitud

Saviola i Xavi celebren el 1-0

F.C.BARCELONA: 3. REAL CLUB CELTA DE VIGO: 1.

Treient importància al resultat, per fi em pogut veure un Barça a l’alçada de les circumstàncies. S’ha guanyat no fent un futbol atractiu, però s’ha aconseguit tornar a donar la imatge d’equip guanyador, que surt amb ganes de jugar (cosa que els últims partits de Lliga s’ha de posar en dubte) i pressionant des de la línea de davanters. Però sobretot sense cap mena de dubte, el secret del partit d’avui radica en l’actitud dels jugadors, que han sortit enxufats des del primer minut de partit. Tot i això no cal enganyar-nos i cal acceptar que a l’equip encara li falta bastant per a millorar i per ser el gran equip de les dues temporades anteriors, però és un primer pas. Al Barça li ha costat guanyar el partit però ho ha fet de forma molt merescuda, fins i tot tenint que remontar un resultat advers a nomes 15 minuts d’acabar el partit. I ha estat precisament quan el partit estava empatat i quan més pressió tenia el Barça quan ha desenvolupat el millor futbol que se li recorda en el últim mes de competició.

Tot i una bona actitud de tot el col•lectiu, hi ha jugadors que han tingut una nit bastant inspirada. Sensacional ha estat Andrés Iniesta avui jugant com a extrem dreta, fent un recital avui de control de pilota i com amagar la pilota davant la pressió rival. També fantàstic ha estat Zambrotta (avui com a lateral dret) que des de que ha tornat de la seva lesió ha recuperat el nivell que havia assolit a la Juve i a la selecció italiana. També cal destacar Víctor Valdés que a part del penal llençat pel Celta només ha tingut que intervindre en una ocasió i ho ha fet de forma extraordinària salvant un u contra u del cèltic Núñez després d’un error defensiu de Gio. Precisament Gio ha tingut un partit digne del Dr. Jeckill y Hide, ja que ha fet la extraordinària assistència del 1-0 de Saviola i ha provocat el penal del 2-1 però en canvi en defensa ha estat el culpable del penal del 1-1 del Celta i un error de marcatge seu ha provocat el u contra de u de Núñez davant Valdés en l’única ocasió clara del Celta durant tot el partit. També després de molt de temps em pogut veure un partit bo de Deco al Camp Nou, ha estat molt be sobretot en fase defensiva fent una gran pressió i moltes recuperacions de pilota encara que no ha estat del tot encertat en la passada final.

Bona primera part del Barça que ha sortit molt ficat en el partit des del primer minut, encara que no ha fet un joc molt atractiu sempre ha tingut el partit controlat, la pressió era molt bona i quan tenien la pilota els jugadors sempre s’han ofert en la combinació. El 1-0 ha arribat després d’un genial control de pit de Gio que profunditzat per l’extrem i ha donat una extraordinària centrada que Saviola ha rematat de cap a boca de canó. Cal destacat també durant la primera part dos grans parades del porter cèltic Pinto després un xut de Xavi amb l’exterior després d’una gran jugada de Saviola i també després d’un gran xut d’Edmílson des de fora de l’àrea amb “folha seca” inclosa.

A la segona part el Barça ha baixat el pistó, però sense perdre el control del partit, ja que s’ha limitat a especular amb el resultat, però sense passar angúnies a excepció del u contra u de Núñez que ha salvat Valdés. Però ha estat de la manera més tonta com el Celta ha conseguit l’empat, gràcies a un penal absurd i còmic quan Gio ha xocat contra Oleguer dins l’àrea i els dos han caigut i el lateral del Celta Àngel que passava per allà s’ha aprofitat de la situació per caure també. L’àrbitre Delgado Ferreiro ha pitat un penal inexistent que el brasiler Nené ha convertit en l’empat 1-1 al minut 66 de partit. El Barça ha vist com de cop i volta tenia el partit empatat sense merèixer-ho i només quedaven 20 minuts de partit per remuntar el resultat. Rijkaard ha mogut la banqueta i ha donat entrada a Giuly per Edmílson fent que el mig del camp estigués format pels “3 petits” (Xavi, Deco i Iniesta). I això s’ha traduït en el joc del Barça, que des de llavors ha estat de control total al centre del camp i buscant contínuament les combinacions ofensives. El fruit s’ha obtingut quan al minut 75 una pujada ofensiva de Gio ha acabat en penal just quan intentava entrar a l’àrea. En realitat ni era falta ni era dins de l’àrea però per sort Delgado Ferreiro ha compensat l’error en assenyalar el penal del Celta i Ronaldinho ha convertir fantàsticament el llançament amb xut fort alt que entrat per l’escaire. Els jugadors del Celta han perdut l’oremus protestant-t’ho tot a l’àrbitre i a continuació el domini del Barça ha estat total. Això ho ha aprofitat el Barça per fer el 3r de la nit gràcies a una gran assistència de Deco en profunditat que Giuly ha aprofitat tot sol per córrer molts metres en solitari, plantar-se davant del porter Pinto i fer un gol batent per sota les cames al porter.

Bona victòria del Barça, que ha demostrat que té amor propi i que de nou ha estat capaç de recuperar l’ambició que ha fet gran a aquest equip. Un bon resultat molt treballat, que veient la derrota del Madrid a Vila-Real i la també derrota del València al camp del Betis ens situa com a líders en solitari amb un punt d’avantatge sobre el Sevilla, 4 sobre el Madrid i 6 sobre el València. Vital triomf abans d’afrontar en el proper mes les crucials visites al camp d’Osasuna, València i Sevilla i de rebre al Camp Nou al Real Madrid, i això sumar-li que al mig d’aquests partits es disputarà l’eliminatòria de Champions contra el Liverpool i la de Copa del Rei davant el Saragossa. Un calendari de vertigen, per parar bojos, esperem que el Barça remunti el vol, ja que si volem guanyar títols aquesta temporada significa que durant el proper mes l’equip haurà d’estar al seu millor nivell. Això esperem.

ALINEACIONS:

F.C.BARCELONA: 4-3-3. Víctor Valdés ****; Zambrotta ****, Puyol ***, Oleguer ***, Gio **; Edmílson ** (Giuly ***. 69’), Xavi ***, Deco ****; Iniesta **** (Motta s.c., 90’), Saviola *** (Gudjohnsen s.c, 82’), Ronaldinho ***.
CELTA DE VIGO: 4-2-3-1. Pinto; Ángel, Tamas, Lequi –expulsat, 85’- , Placente; Oubiña, Pablo García; Gustavo López (Núñez, 70’), Cannobio (Guayre, 65’), Nené (Jonathan Aspas, 82’); Baiano.
Les puntuacions van d'1 a 5 estrelles, 5 estrelles millor puntuació, 1 estrella pitjor puntuació.
Gols: 1-0: Saviola (min. 34’). 1-1: Nené –penal- (min. 66’). 2-1: Ronaldinho –penal- (min. 75’). 3-1: Giuly (min. 85’).

El millor del Barça i del partit: Andrés Iniesta ****.

Els millors "hits" musicals del 2006

Aquí va una llista de hits musicals del 2006, els millors que he considerat i que apareguin al Youtube. I entenc per hit tota aquella cançó efectiva, enganxosa, potencialment "single" i que pot ser (en algunes ocasions) cançó de discoteca o de festa. Això no vol dir que aquestes cançons siguin les millors de l'any, únicament són les més accesibles. Pròximament en el blog us faré un altre post amb els millors temes de l'any, em deixaré de cançons comercials i animades. Cal aclarar que tots els videos de Youtube que apareixen no són tots els videoclips oficials, alguns d'ells són muntatges fets per fans o simplement la cançó serveix de cortina musical per a imatges que no tenen res a veure amb el grup.
It's time to party:

Muse - Starlight




Muse - Map Of Problematique (live)




The Killers - When You Were Young




The Kooks - Ooh La




The Kooks - Naïve




U2 & Green Day - The Saints Are Coming




Antònia Font - Wa Yeah!




Camera Obscura - Lloyd, I'm Ready To Be Heartbroken




Embrace - Target




Hope Of The States - Blood Meridian




Kasabian - Empire




Kasabian - Shoot The Runner




Kasabian - Stuntman




Keane - Is It Any Wonder?




Mando Diao - TV & Me




Mando Diao - Welcome Home, Luc Robitaille




Mando Diao - Long Before Rock 'n' Roll




Snow Patrol - Beginning To Get To Me (live)




The Delays - Valentine




The Goo Goo Dolls - Let Love In




The Goo Goo Dolls - Listen




The Long Blondes - Weekend Without Makeup




The Strokes - Electricityscape

Els 10 millors discs del 2006

Comencem el nou any 2007 però ho faré amb la vista fixada en el passat 2006. Toca fer una repassada a l'any musical, un any que no ha estat força modest musicalment parlant. No hi ha hagut cap obra mestra ni tampoc discs que passaran a la història. Tot i això si en que podem destacar discs força interessants. Com a malalt de rànkigs que sóc, aquí va segons el meu criteri la llista dels 10 millors àlbums del passat 2006:

1. THE GOO GOO DOLLS - LET LOVE IN:


Grandiós disc de la banda de Los Ángeles The Goo Goo Dolls, espectacular de principi a fí. 11 grans cançons de rock de tots els estils. Tot i ser el seu 8è àlbum d'estudi aquesta banda formada al 1986 ha tingut que esperar al 2006 per a publicar el millor àlbum de la seva carrera. De les 11 grans cançons (totes sense excepció) del disc destaco les enèrgiques Let Love In, Feel The Silence, i Listen, la balada Without You Here i la boníssima versió de Give A Little Bit de Supertramp.

2. MANDO DIAO - ODE TO OCHRASY:


Els suecs Mando Diao han conseguit un disc que sona molt fresc i sobretot molt alegre. Ells són sense dubte un grup de música festivalera, que per aquells que no els conegui tenen un só molt semblant als anglesos Franz Ferdinand. Contundent de principi a fí, és un disc que passa molt bé, que en cap moment es fa pesat. Això sí només apte per a dies alegres o ideal per a pujar els ànims. El pop-rock de Mando Diao és un rock sense complicacions ni dificultat, però han conseguit ser molt efectius sense caure en la vulgaritat regnant en el panorama musical actual. Del disc cal destacar el tema estrella TV & Me, així com Welcome Home Luc Robitaille, Long Before Rock 'n' Roll, The Wild Fire (If It Was True), Tony Zoulias (Lustful Live) i la balada The New Boy. Per als que ens agrada Mando Diao estem d'enhorabona ja que el dissabte 18 de Febrer actuen a Barcelona a Sala Apolo.

3. THE KILLERS - SAM'S TOWN:


El segon disc de la banda de Las Vegas The Killers no ha decepcionat. Potser mancat de grans temes com el seu primer àlbum Hot Fuss (2005), aquest Sam's Town és més regular, amb més sentit i més coherent. Tot i probar amb nous registres, The Killers s'han mantingut fidels al seu estil eninentment guitarrer amb tocs de teclats electrònics que poden arribar a fer dels seus temes autèntics hits discotequers. La millor cançó del disc és When You Were Young (clònica de Miracle Drug de U2), i a destacar també Bling (Confessions Of A King), For Reasons Unkown, Read My Mind i Uncle Johnny, així com les píndoles "Beatles" Enterlude i Exitlude. The Killers ja van visitar Barcelona al passat Novembre a la Sala Razzmatazz (concert al que vaig assistir), en un concert que no va cobrir del tot les meves espectatives ja que la veu del cantant Brandon Flowers en directe no és cap prodigi.

4. EMBRACE - THIS NEW DAY:


El nou disc dels anglesos Embrace ha estat del que m'han sorprès més gratament d'aquest any. Amb un só similar al de Coldplay, han volgut sonar més guitarrers en el seu nou àlbum però sense deixar de banda el seu característic piano. Tot i això no poden evitar sonar un pèl ensucrats en cançons que semblen fetes per acabar sempre bé, els hi falta una mica de mala baba. Del disc destacar les guitarreres No Use Crying, Exploding Machines, Sainted, la preciosa Nature's Law i la èpica The End Is Near.

5. KEANE - UNDER THE IRON SEA:


El nou disc dels londinencs Keane ha volgut ser un pas cap a la innovació. Característics per a ser un grup de pop sense guitarres (només piano i bateria) han experimentat amb la distorsió dels teclats per a donar a les noves composicions un só similar al de les guitarres. No hi ha cap més camí per a Keane si no volen estancar-se en un só que sense guitarres té el risc de sonar molt repetitiu. Bé per la innovació i per aconseguir uns bons temes, però regular en la producció del disc que es carrega temes com A Bad Dream (que en directe és colpidor) i també regular per a cançons molt infantils com Crystal Ball que semblen carn de teenagers. Destaco els hits Is It Any Wonder? (que tothom ha sentit) i Put It Behind You, i les precioses A Bad Dream, Try Again i The Frog Prince. Keane van actuar a Barcelona al passat Juliol en el marc del Festival Summercase (i que vaig poder presenciar en 1ª fila), en un concert que estar bastant bé.

6. MUSE - BLACK HOLES AND REVELATIONS:


Els anglesos Muse han tornat a fer un gran àlbum que els consagra definitivament com una de les bandes amb més present i futur del panorama actual. Amb el seu só característic de teclat electrònic i guitarra, han tornat a demostrar que són una màquina de crear grans temes i hits. Tot i tenir un só contundent i ballable també són capaços de fer temes amb més sentiments. A destacar els hits Starlight i Map Of Problematique, la preciosa Invincible i la pretenciosa Knights Of Cydonia. Muse van actuar al Setembre al Palau Olímpic de Badalona, però no hi vaig poder anar-hi.

7. SNOW PATROL - EYES OPEN:


Bon disc el que han aconseguit els irlandesos Snow Patrol que han esat capaços de sonar frecs i melancòlics a la vegada, però sense arribar a "parir" un tema tan espectacular con Run, del seu anterior disc Final Straw. Són una banda que apunta molt bones maneres però a la que encara els hi falta fer un disc més complert i regular per acabar de saltar a més altes cotes. Cal destacar les enèrgiques You're All I Have, Beginning To Get To Me i Chasing Cars, i la deliciosa Set The Fire To The Third Bar cantada amb Marta Wainwright.

8. I LOVE YOU BUT I'VE CHOSEN DARKNESS - FEAR IS ON OUR SIDE:


Darrere d'aquest llargíssim nom s'amaga un quartet de Texas que han aconseguit fer un disc debut francament boníssim. Amb una música molt fosca que beu d'influències com The Chameleons, Interpol, The Organ, She Wants Revenge, etc... han conseguit fer un rock melòdic molt interessant. Altament recomanable per aquells als qui els agradi la foscor. En el disc hi ha grans temes com The Ghost, According To Plan, Lights, We Choose Faces i Last Ride Together.

9. THE ALBUM LEAF - INTO THE BLUE AGAIN:


Aquest grup californià és el meu últim descobriment i sense dubte el grup menys comercial i inaccesible de tots els de la llista. Fan una música chill-out similar a la que poden fer Sigur Rós (salvant les distàncies) pero més anglosaxona i menys excèntrica, amb molt protagonisme d'una melodia pausada i buscant sempre la bellesa. Recomano el disc sencer ja que no és un disc per a sentir cançons soltes, però posats a destacar una és Always For You.

10. BRUCE SPRINGSTEEN - WE SHALL OVERCOME, THE SEEGER SESSIONS:


A algú li extranyarà que posi un disc de Bruce Springsteen tan avall en la meva llista, però no és un disc 100% Bruce. Però això no treu cap mèrit al que ha aconseguit Springsteen, popularitzar unes cançons folk americanes de principis de segle o del segle XIX rendint homenatge a Pete Seeger. Jo en saber que sortiria aquest disc vaig creure que seria un error d'Springsteen però per sort el temps no m'ha donat la raó. El disc està força bé però el directe d'aquesta gira li dona 1000 voltes. Del disc destacaria les cançons Old Dan Tucker, Jesse James i la preciosa We Shall Overcome, així com la bonus track How Can A Poor Man Stand Such Times And Live?. Bruce Springsteen ha actuat 2 cops a Barcelona al 2006, al Maig a Badalona i a l'Octubre al Palau Sant Jordi, concerts als que vaig poder assistir i que van ser simplement espectaculars, per a mí els 2 millors concerts que he vist aquest any (pròximament el rànking dels millors concerts de l'any).