Aneu tots a cagar a la vía !!!

Ronaldinho intenta superar a Fernandao

INTERNACIONAL DE PORTO ALEGRE: 1. F.C.BARCELONA: 0.

Titulo la meva crònica amb una famosa frase del dibuixant Òscar Nebreda quan el Barça va perdre la final de la Copa Intercontinental de 1992 contra el Sao Paolo per 2-1, que després de despertar-se mig país a les 4 de la matinada per veure el partit, deia impotent i sarcàsticament "aneu tots a cagar a la via". Aquesta frase avui la faig meva per expresar el meu cabreig i el de tots els barcelonistes. Quina manera de fer el ridícul i de nou quin bunyol de plantejament i de canvis ha fet Frank Rijkaard.

Sóc el primer en reconèixer que no era molt optimista abans de començar aquest Mundial de Clubs, mentre tothom em deia "boig, que aquests equips són molt dolents". Francament, em temia lo d'avui. Però no per això deixo d'estar emprenyat. La imatge donada avui ha estat molt dolenta, un equip totalment trencat en que les seves estrelles han estat "desaparegudes en combat" i que ha tornat a caure en la trampa del rival, i ja van uns quants cops aquesta temporada. El Barça aquesta temporada està caient massa sovint en la trampa del rival, és a dir acaba fent el que el rival vol que faci per aprofitar el tipus de joc que més els hi convé. Resulta extrany, però l'Internacional de Porto Alegre no és un equip brasiler a l'ús, té un estil de futbol molt europeu i italià, molt marruller i que sap adormir molt bé el partit. L'Inter de Porto Alegre ha controlat molt bé al Barça i en l'única ocasió de gol que ha tingut ha marcat el gol al minut 82' de partit. Massa tard per reaccionar per un Barça destrossat físicament.

Aquesta setmana s'ha parlat molt del "jet lag" i amb raó. Molta gent s'en burlava però no és cap tonteria ja que és un fenèmen provat científicament. I avui ens ha afecat sens dubte, ja que l'equip en cap moment del partit ha estat físicament al nivell i ja a la 1ª part ja ha mostrat signes de cansament. D'això se n'ha aprofitat un Internacional que ja portava més d'una setmana preparant el partit a Japó i que ja estava aclimatat, i per si fos poc fa 2 setmanes que va acabar el seu campionat de Lliga. A més a més, el "jet lag" per als equips sud-americans al Japó és inferior ja que quan es viatja d'occident a orient es nota molt més, és a dir ells ho notaran amb molta més força en el viatge de tornada a Brasil. Degut a això podem comprovar com en els últims anys molts pocs equips europeus han estat capaços de guanyar aquest Mundial o Copa Intercontinental, l'any passat mateix el Liverpool va perdre, fa poc el Milan, el Bayern de Munich i el Real Madrid també la van perdre davant de rivals sud-americans. Per alguna cosa serà.

Escuses a part (en aquest cas justificades) no cal amagar la mala imatge mostrada per l'equip i el nefast plantejament de Rijkaard. Si algun jugador del Barça ha destacat a la 1ª part ha estat Zambrotta, l'únic que ha estat capaç de portar perill amb les seves pujades per la banda dreta, però incompresiblement Rijkaard l'ha substituit a la 2ª part per un Belletti, que ha fet un partit lamentable, malament en defensa, inoperant en atac i a sobre ha estat superat molt fàcilment en el gol de l'Internacional. El recital de cagades de Rijkaard no acaba aquí, quan faltaven 5 minuts i calia remontar ha tret a Gudjohnsen del camp per posar Ezquerro perdent així tota possibilitat de fer un gol de cap, incomprensible. També malament per Rijkaard que el dia del América a semifinals no posés uns altres jugadors en previsió de que avui els jugadors que van jugar dijous estaríen molt cansats. El Barça per no fer no ha fet ni ocasions de gol remarcables, només un xut de Xavi, un xut llunyà de Deco que ha salvat el porter als últims minuts i un llençament de falta de Ronaldinho que ha sortit fora per centímetres. L'equip només ha estat capaç de reaccionar (i a mitjes) quan ha rebut el gol de l'Inter. Ronaldinho i Deco estaven fosos físicament i per tocar pilotes teníen que baixar molt avall per collir-les ja que la circulació de la pilota al mig del camp era molt lent i gens vertical i s'ha abusat massa de la conducció de pilota.

En definitiva, un altre títol perdut aquesta temporada i ja en van 2 amb la Supercopa d'Europa. Però el pitjor de tot és l'imatge mostrada i aquella sensació d'impotència que s'ens queda. Sempre ens quedarà dir que només em perdut la "Copa Toyota", escusa dolenta però efectiva, però a que a mí no em convenç ni em treu el cabreig que porto a sobre. Doncs ja m'he quedat a gust amb aquestes ratlles, ho necessitava per desfogar-me, jaja.

Barça - Liverpool als 1/8 de final de la Champions

Riise, Crouch i Zenden celebren un gol

Ja tenim rival per als 1/8 de final de la Champions League, el Liverpool. Els dos últims campions de la Champions, Barça i Liverpool es veuran les cares en un duel que no ens ve de nou. El Barça ja va perdre una eliminatòria de la UEFA amb el Liverpool i els dos equip també es van veure les cares en un grup de la Champions en que el Barça va guanyar 1-3 a Anfield Road.

Sens dubte el Liverpool no és el rival més complicat que li podia haver tocat al Barça, però segur que no serà una eliminatòria fàcil. Bàsicament l'amenaça més important és el tècnic Rafa Benítez, que va demostrar durant la seva etapa al València que li tenia la mida presa al Barça. Els equips de Benítez sempre s'han caracteritzat per defensar molt bé i per sortir amb molt perill al contraatac. Segur que el partit d'anada veurem un Liverpool al Camp Nou que posarà l'autocar i sortirà a defensar-se a mort. Serà crucial que el Barça no encaixi cap gol al Camp Nou, ja que a Anfield Road crec que ens serà més fàcil marcar ja que el Liverpool es tirarà a l'àrea del Barça per marcar.

El gran inconvenient més que el rival serà el jugar el partit de tornada fora de casa. I més fer-ho a Anfield Road, un camp amb moltíssima història i amb el 2º ambient més fort de tot el Regne Unit (després de Celtic Park). Anfield Road no és un estadi gaire gran (45.522 espectadors), però l'ambient que s'hi respira és inagualable. Ben segur Anfield Road serà una caldera en el partit de tornada i el Barça tindrà que lluitar-hi també. Per sort el Barça no estarà sol a Anfield ja que segur viatjaran molts seguidors del Barça en un desplaçament molt atractiu. Com a gran alicient hi ha presenciar en directe com els aficionats "reds" canten el seu himne oficiós "You'll Never Walk Alone" a ple pulmó abans de començar el partit mentre aixequen tots les seves bufandes del Liverpool.

ANÀLISI DEL LIVERPOOL:

El Liverpool és un equip ple de vells coneguts començant pel seu entrenador Rafa Benítez i per molts ex de la lliga espanyola com són Fábio Aurélio i Sissoko (ex València), Xabi Alonso i Mark González (ex Reial Societat), i els ex blaugrana Pepe Reina, Bolo Zenden, Luis García i el jove català Miki Roqué.

El Liverpool no atravessa pels seus millors moments a la Premiership anglesa, però a la Champions sempre dóna la seva millor cara. I no és per casualitat, ja que el seu estil de futbol funciona molt millor a Europa que a Anglaterra. Segur que el Barça es trobarà un Liverpool molt defensiu, amb centre del camp molt consistent però amb homes ideals per a jugar al contraatac. Per sort i sota el meu punt de vista, la defensa del Liverpool (com la del Werder Bremen) és força lenta i te problemes quant li guanyen l'esquena i Pepe Reina ha demostrat que no és un porter de garanties. La línea més potent del Liverpool és el seu centre del camp, amb homes molt forts físicament però no exents de qualitat i sobretot amb xut de lluny molt potent com són Steven Gerrard i Xabi Alonso, i amb homes ràpids i desequilibrants a les bandes com són Luis García i Mark González. La davantera no és molt golejadora, Kuyt no ha acabat de cuallar, Bellamy és molt ràpid i mòbil però no és un "home gol" i el altíssim Peter Crouch (2'02 m) no es tan patós com pugui semblar.

La estrella: Steven Gerrard. Gerrard és un jugador que seria titular indiscutible a qualsevol equip del món. És un centrecampista de moltes prestacions, que és físicament molt potent, molt bo en el joc aeri, amb bona passada i amb un xut de lluny espectacular, així com un gran llençador de faltes. Habitualment juga de migcentre, encara que en ocasions també pot ocupar la banda dreta o esquerra. Serà tot un perill.

Alineació ideal:

4-4-2:
Porter: Pepe Reina
Lateral dret: Steve Finnan.
Centrals: Jamie Carragher i Sami Hyypiä.
Lateral esquerre: John Arne Riise.
Migcentres: Steve Gerrard i Xabi Alonso.
Extrem dret: Luis García.
Extrem esquerre: Mark González.
Davanters: Dick Kuyt i Peter Crouch.

Volem un pitet !!!

Els jugadors del Barça celebren el 1-0 de Gudjohnsen

F.C.BARCELONA: 4. CLUB AMÉRICA DE MÉXICO: 0.

Exhibició de joc del Barça en la semifinal del Campionat del Món de Clubs de la FIFA. Ja no només pel abultat resultat de 4-0, sinó per l'espectacle desplegat sobre el camp. El Barça ha sortit des del minut 1' a buscar el partit i en cap moment ha baixat el pistó. Queia un fort aiguat sobre l'estadi de Yokohama però la gespa ha aguantat estoicament i gràcies a això i a la qualitat dels jugadors del Barça la pilota ha pogut còrrer a una velocitat de vertígen. Espectaculars com sempre Ronaldinho i Deco amb els seus malabarismes i també genial Iniesta en la distribució. Tot l'equip, del primer a l'últim, han estat a un gran nivell inclós també Ezquerro que ha sortit a la 2ª part.

Avui no tinc ganes d'escriure així que jutjeu vosaltres mateixos gràcies al video resum del partit. El diumenge al matí (11:20 h) tenim la gran final davant l'Internacional de Porto Alegre brasiler, esperem véncer a la son per a celebrar que serem campions del Món!

Resum del partit (La Sexta, amb comentaris d'Andrés Montes i Salinas)

El Barça mata al Werder Bremen en només 18 minuts

Deco i Gudjohnsen celebren el 2-0

F.C.BARCELONA: 2. WERDER BREMEN: 0.

Ahir era el partit més important de la temporada. Amb un Camp Nou ple com un ou (95.824 espectadors) s'intuia una nova nit màgica europea. I l'equip no fa fallar, el Barça va sortir amb la sisena marxa posada des del començament del partit, en un vendaval de futbol ofensiu i de ganes de victòria. Al contrari de lo esperat el Werder Bremen no va sortir amb l'autocar posat i tirat enrere, sinó amb la defensa massa avançada, un fet que els hi va costar molt car i més si es te uns centrals tant lents com Naldo i Mertesacker. Mal plantejament de l'entrenador alemany Thomas Schaaf que va sortir amb la defensa massa avançada.

Ritme trepidant des de l'inici, sense descans. Al minut 3' va arribar el primer avís, Giuly arriba a línea de fons després d'una increïble passada llarga de Ronaldinho, centra ras però Gudjohnsen no arriba a rematar per ben poquet. A continuació primer avís del Werder Bremen, Diego fa un bon control dins l'àrea i just quan anava xutar a boca de canó a Valdés, apareix Puyol per taponar el xut. Més tard Giuly engatillava una molt bona volea des de la frontal de l'àrea que el porter Wiese desviava a còrner espectacularment. El gol s'anava coent, semblava que anava a arribar d'un moment a l'altre ja que el Barça havia imprès un ritme vertiginós de futbol ofensiu al partit. I el gol arribaria finalment al minut 13' quan Ronaldinho en un exemple de "pilleria" i qualitat picava rasa una falta per sota de la barrera mentre tota la tanca saltava creient que llançaria per dalt. Lluny de conformar-se el Barça va continuar atacant amb la mateixa intensitat que abans de marcar el primer gol. Al minut 18' espectacular passada de Ronaldinho a Giuly que després de desmarcar-se molt bé arriba a línea de fons per fer la passada de la mort a Gudjohnsen que tot sol al punt de penal marca el 2-0, en una jugada de futbol col·lectiu espectacular. A la següent jugada bona passada de Deco a Gudjohnsen que rep d'esquenes a la frontal de l'àrea fa una bona passada a Giuly en profunditat però el francés creua massa la pilota davant la sortida de Wiese. I encara estava per arribar la gran jugada de la nit: després d'un llançament de còrner del Werder Bremen Motta refusa de cap i Deco recull la pilota en àrea del Barça i es creua tot el camp corrent amb la pilota, veu a Gudjohnsen obert a la banda dreta, i l'islandés després de driblar-se quatre defensors del Werder Bremen xuta al pal i Giuly tot sol a porteria buida xuta incomprenssiblement a fora. Si hagüés entrat aquesta gran jugada seria sense dubte una de les jugades de l'any, una llàstima.

A partir del minut 30' el Barça va anar baixant progressivament l'intensitat i cedint més l'inciativa al Werder Bremen, sense que els alemanys fessin cap mena de perill a la primera part, només un xut molt desviat de Daniel Jensen i potentíssim xut de falta de Naldo que va sortir molt desviat. A la 2ª part van canviar totalment els papers, ja que el Werder Bremen sabedor que estava eliminat va anar a buscar l'empat desesperadament però sense gaire encert. El Barça es va tancar massa enrere però va saber controlar el partit senser passar gaires angúnies. Una 2ª part per part del Barça jugada totalment a l'italiana. Els nervis s'apoderaven de la grada però més per aquell component de patiment que tenim els culers que no pels mèrits del Werder Bremen. Tot i això el Barça va tenir dues claríssimes oportunitats per a fer el 3-0 al contraatac, les dues després de dues passades espectaculars en profunditat de Ronaldinho, però en que Gudjohnsen i Giuly no van poder superar a Tim Wiese en l'u contra u. Pel Werder Bremen només 3 ocasions clares de gol, una del golejador Klose que fa una bona jugada individual però xuta molt desviat davant la sortida de Valdés, una altre de l'ex del Múrcia Daniel Jensen que va fer una centrada-xut que va anar al travesser i per acabar un xut molt potent des de fora de l'àrea de Klose que Valdés va refusar i que després Thuram molt atent va evitar el remat de Klasnic en l'ocasió més clara del Werder Bremen. Un Werder Bremen que personalment em va decepcionar bastant, un equip que crec que està sobrevalorat, que te jugadors físicament molt forts però amb poca qualitat tècnica. El Werder te un porter força dolent com Wiese i una defensa molt lenta a on destaca el dolentíssim lateral esquerre Wome (que va estar l'Espanyol) i que ahir va ser un autèntic "xollo" per a Giuly. La resta un bon mig del camp amb 2 molt bon jugadors com Frings i Borowski i un sobrevalorat Diego, mentre que a davant un gran davanter com Klose i un tronc com Hugo Almeida.

Gran victòria del Barça que ens classifica per a 1/8 de final de la Champions com a segons de grup. Fantàstics primers 30 minuts del Barça en una exhibició de futbol ofensiu, però que més tard va pagar en un baixada de condició física a la 2ª part que ens va obligar a tancar-nos darrere amb solvència. Una 2ª part que ens servirà d'experiència de cara a partits més importants en les properes eliminatòries de Champions, uns minuts que em van recordar moltíssim als partits de la passada Champions a casa amb el Chelsea, Benfica i Milan en que vam tenir que defensar-nos molt be quan teníem els marcadors a favor. Ara ens toca esperar que el sorteig de 1/8 de final siguin benevolent sobretot tenint en comte que al quedar segons de grup tindrem que jugar el partit de tornada a fora de casa.

ALINEACIONS:

F.C.BARCELONA: 4-3-3. Valdés ***; Zambrotta ***, Puyol ****, Márquez ***, Gio ****; Motta *** (Thuram **, min.62'), Iniesta *** (Xavi **, min.73'), Deco *****; Giuly **** (Ezquerro **, min.85'), Gudjohnsen ****, Ronaldinho ****.
WERDER BREMEN: 4-4(rombo)-2. Wiese; Fritz, Mertesacker, Naldo, Wome (Hunt, min.80'); Daniel Jensen, Frings, Borowski, Diego; Klose i Hugo Almeida (Klasnic, min.71').
Gols: 1-0: Ronaldinho (min.13'). 2-0: Gudjohnsen (min.18').

El millor del Barça i del partit: Deco *****.

RESUM DEL PARTIT (CANAL +)