El "Top 15" de Ronaldinho. Els 15 millors gols de Ronaldinho amb el Barça

Després de l'obra d'art en forma de xilena que va fer Ronaldinho el dissabte davant el Vila-Real, m'ha vingut la idea de fer un "Top 15" de gols de Ronaldinho amb el Barça amb videos del YouTuBe. Es possible que m'en deixi algun, però aquesta és la meva classificació:

15: BARÇA - REIAL SOCIETAT 2005/06:
Gol davant la Reial Societat al Camp Nou, temporada 2005/06. Aquest gol significava el 2-0, en un partit que acabaria 5-0. Roni rep la pilota a la frontal de l'àrea i marca amb un potent xut ras i creuat. Narració de la TV àrab Al Jazeera:



14: BARÇA - SEVILLA 2005/06:
Gol contra el Sevilla en Lliga, de la temporada 2005/06. El Barça empatava 1-1 a casa davant un Sevilla que s'havia avançat en el marcador i quan el partit semblava que acabaria en empat, Ronaldinho s'inventa aquest golàs després d'una paret amb Larsson. No és espectacular, però l'efecte que li dona a la pilota per a que Palop no pugui parar-la és sublim. Narració de la TV àrab Al Jazeera:



13: BARÇA - SARAGOSSA 2006/07:
Gol d'aquesta temporada davant el Saragossa que significava el 2-1 en un partit que acabaríem guanyant 3-1. Era el minut 851 i el Barça jugava amb un menys gràcies a Rafa Guerrero que va inventar-se una expulsió a Motta. Quan el partit semblava perdut, Roni fa aquest golàs de falta que tot i anar al pal del porter és imparable per la força del xut i un gran efecte. Narració del Canal+ França:



12: BARÇA - UDINESE 2005/06:
Golàs de falta davant l'Udinese en Champions League la passada temporada, 2005/06. Roni envia la pilota a on el porter De Sanctis no pot arribar, impressionant la repetició agafada des de darrera de la porteria. Aquest gol obria el marcador en un partit que el Barça guanyaria fàcilment per 4-1. Narració d'una TV Holandesa:



11: OSASUNA - BARÇA 2003/04:
Gol de malabarista a l'estadi de El Sadar, a la temporada 2003/04. Roni rep una passada de Davids la controla d'esquenes a porteria i sense deixar que la pilota caigui al terra la remata de volea. Gol de llest, de jugador que ha après a jugar al carrer. Era el gol de la victòria en un partit que va acabar guanyant el Barça 1-2. Narració de Barça TV:



10: BARÇA - LEVSKI SÒFIA 2006/07:
Gol d'aquesta temporada a la Champions League, en partit que el Barça va guanyar per 5-0 al Levski Sòfia sota una forta tempesta. En temps de descompte Ronaldinho feia el 5-0 en un xut extraordinari de rosca que es cola per l'escaire. Narració d'Antena 3, amb comentaris també de Manu Sánchez! :



9: VALÈNCIA - BARÇA 2004/05:
Gol importantíssim de Ronaldinho a Mestalla a la temporada de la 1ª Lliga de Rijkaard, la 2004/05. La Lliga arribava al seu fí i el Barça necessitava guanyar per sentenciar la Lliga lo abans possible, una Lliga que guanyaria la setmana següent també a València, al camp del Levante. Aquest impressionant xut de Ronaldinho des de fora de l'àrea que es cola per l'escaire significava el 0-1 d'un partit que el Barça acabaria guanyant per 0-2. Narració de TV3 al programa Gol a Gol:



8: BARÇA - SEVILLA 2003/04:
Aquest va ser el primer gol de Ronaldinho amb el Barça i al Camp Nou. Era la 2ª jornada de Lliga i el Barça de Laporta en una decissió polèmica va fixar l'hora del partit a les 12:05 de la matinada, en la coneguda "nit del gaspatxo" en que un servidor va sortir per TV3 precissament bebent-se un gotet de gaspatxo. El Barça perdia per 0-1 i Ronaldinho va fer una jugada espectacular a l'arrancar al mig del camp i després de driblar-se dos defensors feia un potentíssim xut des de molt lluny que donava al travessar i entrava. Aquest gol va significar el 1-1, resultat que va acabar sent definitiu. Video grabat per un aficionat al camp des d'una càmera de videoaficionat, una visió del gol mai vista i no per això menys espectacular:



7: REAL MADRID - BARÇA (0-3) 2005/06:
Aquest gol que va significar el 0-3 al Bernabeu de la passada temporada 2005/06, ha donat la volta al món. No només pel gol en sí, sinó per l'imatge del Santiago Bernabeu en peu aplaudint a Ronaldinho. Roni aquella gloriosa nit va fer 2 gols increïbles, aquest és el 0-3. Com al 0-2 s'escapa per la banda esquerra, destrossa la cintura del bluff Sergio Ramos, entra a l'àrea i creua la pilota davant la sortida de Casillas. Narració de la Cadena Ser (ui quin mal va fer aquest gol):



6: BARÇA - CHELSEA 2005/06:
Golàs impressionant de Ronaldinho davant el Chelsea al Camp Nou, en partit de Champions League 2005/06 que el Barça va empatar 1-1 i en que es va rubricar la classificació per a 1/4 de Final de la Champions. El partit era apunt d'acabar i Ronaldinho va rebre la pilota a la frontal de l'àrea, i una demostració d'habilitat i potència s'en va de Lampard, Carvalho i Terry, i fa un espectacular xut sec que Peter Cech no pot atrapar. Narració de la ESPN Brasil:



5: DEPORTIVO LA CORUÑA - BARÇA 2005/06:
Gol de Ronaldinho a Riazor en la passada temporada 2005/06, que significa el 1-2 en un partit que acabaria en un empat 3-3. És un gol extraordinari, possiblement un dels gols menys valorats de Ronaldinho, que és una còpia gairebé perfecte de la "cua de vaca" que va fer Romário davant d'Alkorta en el 5-0 del Barça al Madrid. Espectacular regat de "cua de vaca" de Roni a Manuel Pablo i gran definició amb l'exterior davant la sortida de Molina. Narració de la TV àrab Al Jazeera:



4: REAL MADRID - BARÇA (0-2) 2005/06:
Aquest va ser el primer gol de Ronaldinho (el 0-2) de la gran victòria per 0-3 al Bernabeu a la passada temporada 2005/06. Increïble la cursa de Ronaldinho, la manera de ridiculitzar a Sergio Ramos i a Iván Helguera, i bona definició davant la sortida desesperada d'Iker Casillas. Narració de la Cadena Ser (quin mal fa això a alguns...):



3: BARÇA - VILA-REAL 2006/07:
Aquí va el gol d'aquest dissabte de xilena davant el Vila-Real. Un gol digne de la peli "Matrix", Roni controla amb el pit una pilota dins l'àrea però el control no és bo i s'en va cap enrere, i quan qualsevol futbolista donaria la pilota per perduda fa una xilena no premeditada que bat al porter Barbosa. Sencillament increïble, molt plàstic i sobretot fruït d'una gran capacitat d'improvització. Narració de la TV àrab Al Jazeera, espectacular sentir com el locutor narra el gol, impagable:



2: BARÇA - MILAN A.C. 2004/05:
Espectacular gol i decissiu gol de Ronaldinho, que va suposar la victòria 2-1 al Milan en partit de la Lligueta de la Champions League 2004/05. Faltaven 5 minuts per acabar un gran partit de futbol i el millor estava per arribar, Roni driblava a Gattuso i Nesta i batia a Dida amb un espectacular cacau des de fora de l'àrea que es colava per l'escaire. Ronaldinho portava a l'èxtasi al Camp Nou, una nit en que naixia un Barça que acabaria guanyant la Lliga i que trencaria molts anys de sequera. Narració d'una TV Holandesa:



1: CHELSEA - BARÇA 2004/05:
Per a mí aquesta és l'obra d'art de Ronaldinho més sublim. Aquest gol significa el 3-2 a Stamford Bridge, un resultat que momentaniament ens classificava per a 1/4 de Final de la Champions League 2004/05, però que un gol de Terry a la 2ª part ens acabaria eliminant. Aquest gol ho te tot, qualitat, fantasia, potència i sobretot precissió. És increïble com després de fer un ball davant els centrals del Chelsea, amb l'exterior del peu col·loca la pilota enganxada al pal a on mai hagués pogut arribar el porter Peter Cech. La repetició des de darrera de la porteria ens permet observar la grandesa d'aquest gol. Narració de la TV anglesa ITV, espectacular sentir com el locutor anglès crida "wonderful, wonderful goal":




Aquí teniu la meva sel·lecció, ara toca debatir-la, ja sabeu espero els vostres comentaris.

U2. Fantàstica versió de One Tree Hill

En el concert d'aquesta matinada a Auckland (Nova Zelanda) U2 s'han atrevit a tornar la gran cançó One Tree Hill (àlbum The Joshua Tree, 1987), que feia 16 anys que no havien tocat en directe, des de la gira LoveTown als inicis de 1990 a Rotterdam. Espectacular versió que s'han marcat en que la veu de Bono no és la de fa 16 anys, però no ha estat gens malament. Llàstima que no s'atreveixin a fer coses així gaire sovint.

No és casual que One Tree Hill hagi tornat precissament en un concert a Nova Zelanda i més concretament a la seva capital Auckland, ja que el nom de la cançó es degut a que la cinquena montanya més alta que rodeja Auckland es diu precissament One Tree Hill.

Versió de la cançó d'avui a Auckland

El Barça continua viu tot i jugar amb foc a Sòfia

Giuly celebra el 0-1

LEVSKI SÒFIA: 0. F.C.BARCELONA: 2.

El partit d'ahir va ser tan infumable que no mereix ni una crònica. Per això em limitaré a opinar. Davant de la "banda" del Levski Sòfia es va aconseguir guanyar (que era lo important) però davant un equip així és difícil no fer-ho. Tot i això el Barça va saber donar ales a un equip molt mediocre que en alguns moments de la 1ª part s'ens va pujar a les barbes a base només de coratge i de poder físic. Sort en vam tenir del gol matiner de Giuly al minut 4' de partit, perquè sinó la nit no hagués estat gens plàcida. Després del gol de Giuly, a jeure i a fer tonteries que no aporten res al joc. Molts nervis a darrere, masses. No ens podem possar nerviosos davant d'un equip com el Levski. Per sort a la 2ª part gol d'Iniesta i fí del patiment.

Tràmit superat i ara toca la gran final davant del Werder Bremen el dimarts 5 de Desembre. Només ens val guanyar, l'empat ens deixa fora de la Champions. Ara ens toca a tots estar amb l'equip i no tinc cap dubte de que guanyarem. De fet a mí personalment em feia molta més por el partit d'ahir que no el del Werder. No ens podem permetre el luxe de fallar!

EL CELTIC CLASSIFICAT

El dimarts el Celtic de Glasgow (el meu 2º equip) va guanyar èpicament al Manchester United per 1-0 i va signar la seva classificació pels vuitens de final de la Champions. Després d'un penal aturat per Boruc a xut de Saha, el japonés Nakamura va fer el gol de la victòria en un xut de falta espectacular. A veure si el Barça no ens fa el lleig, es classifica i tenim la sort de jugar contra el Celtic. Tinc ganes de tornar a Celtic Park!

Video del golàs de Nakamura

Torna el Vertigo Tour i première de la nova cançó "Window In The Skies"

U2 durant l'interpretació de Where The Streets Have No Name a Brisbane

Gran dia per als fans d’U2. Per fi i després de 8 mesos de parada (en principi obligada per la malaltia de la filla de The Edge), ha tornat U2 a la carretera continuant el Vertigo Tour que ja arriba al seu 5è leg. Aquest 5è leg ha començat avui a Brisbane (Austràlia) per a fer el 1r dels 13 concerts que li falten al Vertigo Tour per acabar definitivament.

Sembla ser que els nois han tornat en plena forma i han ofert un show d’alt nivell d’unes 2 hores i 20 minuts de durada en que no s’han prodigat gaire en els temes del disc How To Dismantle An Atomic Bomb (només han tocat 5 cançons) i en que ha sorprès la forta presència de temes del All That You Can’t Leave Behind (4 temes), ja que l’Elevation Tour no va poder visitar Austràlia fa 5 anys.

Sorprèn en el setlist d’avui la presència de Yahweh en el set principal, així com la versió elèctrica de Walk On. En els bisos remarcar que encara continua el “remember” del ZooTV amb Zoo Station i The Fly, i la gran sorpresa han estat les 3 últimes cançons: l’enèrgica The Saints Are Coming (cover de The Skids gravada recentment a Abbey Road amb Green Day amb fins benèfics), la sorprenent Angel Of Harlem (només tocada 2 cops en aquest Vertigo Tour) i per acabar el concert la preciosa Kite, una versió més llarga del habitual amb un gran solo de The Edge cap al final de la cançó.

SETLIST Brisbane 07/11/2006:

1. Vertigo
2. City Of Blinding Lights
3. Elevation
4. Until The End Of The World
5. New Year's Day
6. Beautiful Day
7. Yahweh
8. Walk On
9. Sometimes You Can't Make It On Your Own
10. Love And Peace Or Else
11. Sunday Bloody Sunday
12. Bullet The Blue Sky
13. Miss Sarajevo
14. Pride (In The Name Of Love)
15. Where The Streets Have No Name
16. One
------------------------------------------------------------------------------
BISOS 1:
17. Zoo Station
18. The Fly
19. With Or Without You
BISOS 2:
20. The Saints Are Coming
21. Angel Of Harlem
22. Kite



PREMIÈRE DE "WINDOW IN THE SKIES"

Avui ha estat la première Mundial per a les ràdios de la nova cançó d’U2 Window In The Skies, que servirà per omplir el nou recopilatori de la banda irlandesa “U218Singles” en que en 16 cançons repassen la seva trajectòria (en una elecció molt discutible de les cançons), més la cançó The Saints Are Coming gravada amb Green Day.

Aquesta nova cançó Window In The Skies representa un canvi d'estil remarcable d'U2, en que Bono s'atreveix a tocar el piano. És una cançó de gran qualitat en que per moments no sembla ser una cançó d'U2, és un canvi total de registre molt interessant en que la banda sembla desmarcar-se del no gaire ben vist pels fans gir cap a la comercialitat dels seus temes en els seus 2 últims àlbums. Window In The Skies ens recorda per moments a Electrical Storm, i en altres moments de la cançó es poden veure similituts amb l'estil d'altres bandes. L'inici de la cançò ens recorda a Coldplay i cap a la meitat de la cançó ens pot arribar a recordar l'estil de Starsailor (només 10 segons) i també més als The Beatles. Una cançó que sembla que de moment ens ha aconseguit entusiasmar als més fans. Llàstima que no es decideixen a aprofitar aquest dolç moment de forma que semblen atrevessar per a decidir-se a gravar un nou àlbum tal i com ells mateixos havien afirmat.

Barça 2 - Chelsea 2. El Chelsea empata in-extremis en un grandíssim partit

Gudjohnsen celebra el 2-1

Terry agafa pel coll a Deco després d'una de les nombroses tanganes que demostren la tensió del partit i el joc brut del Chelsea

F.C.BARCELONA: 2. CHELSEA F.C.: 2.

Gran partit el d’aquesta nit al Camp Nou, un dolorós empat no pel resultat en sí sinó per l’empat de Drogba en el temps de descompte. El millor partit del que portem de temporada, amb espectacle, grandíssims jugadors sobre el camp, amb emoció, ritme trepidant, però també amb molta polèmica, excessiva duresa permesa per un lamentable arbitratge i l’arrogància habitual del Chelsea. En fi, el Barça-Chelsea és a dia d’avui el derby per excel·lència del futbol europeu, els dos gran equips d’Europa cara a cara, dos filosofies de futbol i de club radicalment diferents i sobretot una gran diferència de formes i d’elegància.

Hem vist possiblement el millor Barça de la temporada en algunes fases del partit, però també han estat presents les preocupants llacunes de concentració que tants gols ens han costat. El Barça ha ofert generalment un bon futbol, mentre que el Chelsea ha disposat de les ocasions de gol més clares del partit, però gràcies a Víctor Valdés el Barça ha pogut treure un resultat positiu. Ronaldinho continua fora de la seva millor forma, però ha demostrat que tot i això continua sent decisiu. Molt bé Deco que per fi ha estat capaç de fer un partit com era d’esperar de la seva qualitat. El Chelsea ha estat molt fort físicament i ha creat moltes ocasions de gol, mentre que avui la seva gran defensa s’ha mostrat vulnerable davant la qualitat ofensiva del Barça. Però per espatllar un extraordinari partit ha estat l’àrbitre italià Stefano Farina que ha perpetrar un arbitre lamentable, que ha permès el duríssim joc del Chelsea amb accions que ratllaven la violència i que ha allargat el partit amb 6 minuts de descompte però que un cop havia el Chelsea empatat, ha considerat oportú assenyalar el final del partit quan només s’havien complert 5 d’aquests 6 minuts. Per sort Frank Rijkaard al acabar el partit li ha recriminat públicament la seva poc transparent actuació al centre del camp (arriscant-se a una futura sanció de la UEFA), mentre que Mourinho posteriorment a la sala de premsa tornava a fer una exhibició de supèrbia, falta d’humilitat i de manca d’educació.

El Barça ha començat molt fort el partit fent-se amb el control de la pilota i jugant molt ràpid i al primer toc, i ha tingut premi als 3 minuts quan Deco s’ha presentat a la frontal de l’àrea i després de driblar a Boulahrouz ha marcat el 1-0 amb un fort xut creuat que ha batut a Hilário. A continuació el Barça ha perdonat el 2-0 en dues claríssimes ocasions, primer en xut de Ronaldinho fora després d’una antològica internada fins a la línea de fons de Messi ridiculitzant als defensors del Chelsea, i més tard Xavi ha fallat un claríssim u contra u que ha enviat al cos d’Hilário després d’una grandíssima passada de Ronaldinho a l’espai. Després d’això el Barça ha buscat més el control del partit mentre que el Chelsea avançava les seves línees. Primer ha estat Michael Ballack en avisar amb col·locat xut des de la frontal que ha llepat l’escaire de Valdés. Era el preludi dels millors moments del Chelsea de la primera part, que s’han materialitzat en un gran cop de cap d’Essien que ha salvat molt bé Valdés a corner, i en un refús d’aquest llançament de corner Arjen Robben ha enganxat una gran volea que Valdés ha tret espectacularment. A partir d’aquí els últims 10 minuts de la 1ª part s’han tornat en una exhibició de marrulleria, joc subterrani, constants tanganes, l’àrbitre Farina perdonant l’expulsió a Ashley Cole, mentre que Drogba i Motta feien mèrits per a ser expulsats, com es diu vulgarment “estaven a totes les festes”.

Tal i com ens té acostumats, el Barça ha començat força malament la 2ª part, totalment fora del partit i llacunes de concentració i de condició física preocupants. El Chelsea ho ha aprofitat i s’ha bolcat sobre la porteria de Valdés. Primer ha avisat Robben en un gran cop de cap que un altre cop Valdés ha salvat en la que possiblement ha estat la parada més difícil de tota la nit. Un altre cop Robben perdonava l’empat enviant als núvols un grandíssim servia de Lampard des de la banda esquerra després d’una badada de mesura de Márquez. Però al minut 51 una altre errada defensiva, en aquest cas de Zambrotta al trencar la línea de fora de joc, permetria a Lampard arribar a línea de fons després d’una passada d’Essien, remoure’s i fer un dels gols de l’any gràcies a una extraordinària rosca sense angle que ha sorprès Valdés. Un gol de crack que era el premi que tant havia buscat el Chelsea i feia justícia en el marcador. Però de sobte quan el Barça semblava més tocat i fora del partit, ha ressorgit del no res i ho ha fet gràcies a la qualitat del tant criticat Ronaldinho, que ha demostrat que tot i no està bé de forma que sempre dóna la cara i que és decisiu (els hi agradi o no als seus ignorants detractors). Una gran passada de Márquez l’ha controlat molt bé Ronaldinho escorat a la banda esquerra, s’ha rifat a Boulahrouz amb un espectacular cop d’esperó i ha servit una genial centrada amb l’exterior del peu dret perquè Gudjohnsen marqués a plaer el 2-1 en el minut 57.

El Barça havia aconseguit el més difícil, tornar-se a posar amb avantatge en el marcador només 6 minuts després de l’empat del Chelsea i quan semblava que estava totalment fora del partit. Després de l’empat el Barça s’ha defensat força bé del Chelsea, que tot i intentar-ho no ha tingut ocasions clares. L’entrada d’Edmílson per Motta ha fet millorar el joc de control del Barça i ens ha estalviat d’una segura expulsió de Motta que tard o d’hora arribaria. El Barça tenia el control de la pilota i era perillós al contraatac gràcies a un inspirat Messi, però tampoc sense fer cap ocasió de perill. Gudjohnsen s’ha lesionat després d’un mal recolzament del seu turmell dret a la gespa i ha estat substituït per Giuly, mentre que Mourinho movia la banqueta fent entrar a Salomon Kalou per un desencertat Robben i jugant-se-la fent entrar a l’extrem Joe Cole pel defensa Boulahrouz. El partit estava totalment travat i continuaven les tanganes i el joc brut del Chelsea. Però quan el partit estava totalment vist per sentència una badada de Gio ha permès la pujada de Michael Essien (que en aquell moment estava jugant de lateral dret) per la banda dreta, el ghanès ha centrat al segon pal on era John Terry que ha despenjat la pilota cap al punt de penal, a on Didier Drogba després de controlar la pilota amb el pit ha superat Marquez i ha afusellat a Víctor Valdés. El Chelsea aconseguia in-extremis l’empat 2-2 i deixava al Camp Nou glaçat, mentre que José Mourinho continuava fent el ridícul celebrant de forma desmesurada el gol llançant-se de genolls sobre la gespa. I per acabar, el esperpèntic espectacle de l’àrbitre Farina que només ha allargat 5 dels 6 minuts que havia establert com a temps de descompte, just després que casualment el Chelsea ja hagués empatat el partit.

Un empat que tot i que el pugi semblar no és del tot dolent per al Barça, que això sí perd tota oportunitat de ser 1r de grup però que depèn exclusivament d’ell mateix per a classificar-se. Un empat just vist tot el succeït durant el partit, però veient com el Barça tenia guanyat el partit ens deixa amb un mal gust de boca. Menció apart mereix l’actitud de d’impresentable José Mourinho, un grandíssim entrenador al que li perden les formes. Lamentable la seva celebració del gol de l’empat i l’espectacle ofert a la sala de prensa, en que s’aixecat i ha deixat amb la paraula a la boca a la pobre traductora. Tot això després de dir amb tota la “barra” que els jugadors del Barça havien provocat les moltes targetes que havien vist els seus jugadors. Francament un impresentable, però amb la sort de cara. Una pena pel futbol.

ALINEACIONS:

F.C.BARCELONA: 4-3-3. Víctor Valdés *****; Zambrotta **, Márquez ***, Puyol ***, Gio **; Motta ** (Edmílson ***, 57’), Xavi *** (Iniesta **, 84’), Deco *****; Messi ****, Gudjohnsen **** (Giuly **, 76’), Ronaldinho ***.
(Qualificacions de 1 a 5 estrelles *****, de pitjor a millor actuació).
CHELSEA F.C.: 4-1-3-2. Hilário; Boulahrouz (Joe Cole, 75’), Ricardo Carvalho, Terry, Ashley Cole; Makelélé; Essien, Ballack (Paulo Ferreira, 94’), Lampard; Drogba, Robben (Kalou, 73’).

Gols: 1-0: Deco (min.3’). 1-1: Lampard (min.51’). 2-1: Gudhjohnsen (min.57’). 2-2: Drogba (min.92’).

Els millors del Barça: Víctor Valdés i Deco *****.
El millor del Chelsea: Lampard ****.

RESUM DEL PARTIT (CANAL +) –gràcies a www.futbolarte.com-

Barcelona 2 - 2 Chelsea, Champions - video powered by Metacafe