Primeres confirmacions per al Summercase 2007

BANDES CONFIRMADES:

!!! (Chk Chk) (Chk)
Air
Arcade Fire
Chemical Brothers
DJ Shadow
Electrelane
The Flaming Lips
Jarvis Cocker
The Jesus And Mary Chain
Kaiser Chiefs
LCD Soundsystem
My Brightest Diamond
OMD
The Pigeon Detectives
PJ Harvey

BANDES CONFIRMADES EXTRAOFICIALMENT:

Bloc Party
Scissor Sisters

Què és el Summercase?

Per tots els que no sapigueu el que és el Summercase us ho explico. És un festival musical que es celebra el divendres i dissabte 13 i 14 de Juliol simultàniament a Barcelona i a Madrid. Els artistes que toquen el divendres a Barcelona toquen el dissabte a Madrid i viceversa. Es celebra al Parc del Fòrum i serà la 2ª edició del festival. L’any passat vaig poder assistir a la 1ª edició i cal dir que va ser espectacular tant en el cartell com en l’organització, el Fòrum és un recinte enorme i no hi ha aglomeracions per sort. Per cert, si voleu comprar l’abonament per als 2 dies si ho feu abans de meitats d’Abril us costarà 85 euros amb descompte si teniu Carnet Jove.


ANEM FENT BOCA:

Per anar fent boca aquí us posa alguns vídeos en Youtube de les bandes que de moment han confirmat la seva assistència al Summercase:

ARCADE FIRE:

Són de moment la millor banda i el plat fort del Summercase 2007. Aquesta banda canadenca fa un pop rock amb arrels folk molt interessant i també ballable. Són bastant peculiars ja que incorporen als seus temes instruments tan poc usuals com tambors, acordions, òrgans d’església, xilofons, violins, etc... Venen a presentar el seu nou disc “Neon Bible”, una mica més introspectiu que el seu 1º àlbum “Funeral”. Cançons a destacar:

Rebellion (Lies)



Tunnels



Power Out



Wake Up (live)



No Cars Go (live)



Intervention



Neon Bible



My Body Is A Cage




KAISER CHIEFS:

Els anglesos Kaiser Chiefs seran junt amb !!! (Chk Chk Chk) els grans animadors del Summercase. Amb un pop rock ballable i desenfadat seran els qui més ens faran botar. La contrapartida, és un grup a Anglaterra seguit per molts hooligans i els anglesos al Summercase són legió. Venen a presentar el 2n àlbum “Yours Truly, Angry Mob”, més calmat que el frenètic “Employment”. Cançons a destacar:

I Predict A Riot



Na Na Na Na Naa



Modern Way



Ruby



The Angry Mob




!!! (CHK CHK CHK):

Darrere aquest nom estrany i absurd s’amaga un grup americà que fa una música molt ballable però difícil de descriure, un pop electrònic que ens recorda per moment a la música house. Igual que Kaiser Chiefs el seu concert serà una autèntica festa i més quan tenen una fama de que els seus directes són brutals i més per veure com el seu cantant surt al escenari amb pantalons curts de fer esport retro i unes bambes retro descordades. Venen a presentar el seu nou disc “Myth Takes”. Cançons a destacar:

Hello? Is This Thing On?



Heart Of Hearts



Sunday




THE JESUS AND MARY CHAIN:

Aquesta banda escocesa icona de la música pop dels 80 torna a reunir-se després de la seva separació al 1998. Amb pop rock melòdic guitarrer molt efectiu em recorden vagament a New Order. Una banda poder no molt coneguda però mítica, serà una sort veure’ls. Pels que no els coneguin que sentin alguna cosa d’ells, valen la pena. Cançons a destacar:

April Skies



Head On



Just Like Honey



Sometimes Always



Cracking Up




BLOC PARTY:

Tot i que encara l’organització del Summercase no ha reconegut oficialment la seva presència al festival, és un secret a veus que hi seran. Aquesta banda londinenca de pop rock s’ha convertit en una de les icones de l’escena indie britànica. La seva música és bastant ballable i contundent, de ben segur serà un dels concerts més multitudinaris del Summercase. Venen a presentar el seu 2n disc “A Weekend In The City” després de l’exitòs àlbum debut “Silent Alarm”. Cançons a destacar:

Banquet



Helicopter



Two More Years



Pioneers



Like Eating Glass




SCISSOR SISTERS:

Igual que Bloc Party, encara l’organització no ha fet oficial la seva presència al Summercase, però la banda ja ho ha fet al seu webiste. Aquest quintet neoyorquí s’han convertit en tota una icona “kitsch”, freak i gay. Tot i això han aconseguit fer un pop synth remember dels 70 i 80 molt divertit i ballable. Una proba és l’existós single “I Don’t Feel Like Dancing”, hit ballable i “petardo” on els hi hagi. Scissor Sisters venen a presentar el seu 2n àlbum “Ta-Dah”. Cançons a destacar:

I Don’t Feel Like Dancing



Comfortably Numb (cover de Pink Floyd)



She’s My Man



Land Of A Thousand Words



Laura




LA RESTA DE GRUPS:

Sincerament de la resta de grups confirmats haig de reconèixer que no en conec cap, a excepció de Jarvis Cocker. Jarvis Cocker és un dels plats forts del Summercase però aquesta icona indie/poppie la trobo insuportablement sobrevalorada, per tant no crec que vagi a veure el seu concert. També no està malament l’aparició de The Chemical Brothers, però sincerament no crec que hi pinten en un festival com aquest, però qui no ha ballat mai “Hey Boy, Hey Girl” o “Galvanize”?

Per a conèixer alguna cosa dels altres grups he tirat de Youtube però no he trobat cap cançó que m’estusiasmi. Tot i això us deixo alguna mostra:

Jarvis Cocker – Don’t Let Him Waste Your Time



Jarvis Cocker – Running The World



The Chemical Brothers – Hey Boy, Hey Girl



The Chemical Brothers – Galvanize



Air – Sexy Boy



DJ Shadow – Six Days



Electrelane – Gabriel



The Flaming Lips – Do You Realize?



The Flaming Lips – The Yeah Yeah Yeah Song



LCD Soundsystem – Movement



My Brightest Diamond – Dragonfly



OMD – Electricity



OMD – If You Leave



The Pigeon Detectives – I Found Out



The Pigeon Detectives – Romantic Type



PJ Harvey – This Is Love

Gran Benítez, paupèrrim Rijkaard

Frank Rijkaard fa temps que ha perdut els papers al capdavant del Barça

F.C.BARCELONA: 1. LIVERPOOL F.C: 2.

Jo personalment sempre he defensat que tenir un bon entrenador és clau per aconseguir èxits. Ahir va quedar ben clara aquesta màxima, deixant en evidència com senzillament un entrenador solet pot guanyar un partit. Un partit que va evidenciar claríssimament les carències de Frank Rijkaard com a estratega i com a capgirador de partits. No només li vull donar tota la culpa a Rijkaard, ja que els jugadors ahir tampoc van estar a l’alçada. Però un excelent plantejament de Rafa Benítez va deixar en evidència les carències d’un Barça que va fer aigües per tot arreu, sobretot a la 2ª part.

El d’ahir va ser amb tota seguretat el pitjor partit del Barça al Camp Nou en els últims 3 anys, en que l’equip va acabar desquiciat arrossegant-se a la 2ª part totalment impotent davant d’una teranyina perfecte teixida per Rafa Benítez. El 1-2 és un resultat totalment just i que posa gairebé impossible el pasi a ¼ de final de la Champions League. Em sap molt greu dir-ho però crec que s’ha acabat un cicle, tot i que guanyem la Lliga a final de temporada. Ha arribat el moment de prescindir de Frank Rijkaard i fer neteja de la plantilla. El que dic no és producte del “calentón” després de la derrota d’ahir, sinó que és fruit d’una reflexió molt meditada. Crec que és el millor pel Barça abans de que sigui massa tard, abans que patim en les nostres carns el “galacticidi” que està patint el Madrid des de fa unes temporades. No nego que Rijkaard de moment ens ha donat 2 Lligues i 1 Champions, però ha arribat el moment del canvi. Mai Rijkaard ha donat probes de ser un bon entrenador tàcticament parlant però en canvi si ha demostrat ser un excelent gestor de vestidors complicats, però vist el cas Eto’o ja cal posar en dubte el poder que té actualment Rijkaard en el vestidor. Doncs aprofitant les dubtes que té Rijkaard sobre si continuar al Barça la temporada que ve, és el moment idoni per acabar una existosa etapa de triomfs. I com he dit, mantinc l’opinió tot i que a final de temporada guanyem la Lliga.

El partit d’ahir va ser el resum perfecte de la mediocre temporada que està tenint el Barça. L’equip va ser incapaç de trobar solucions a un perfecte plantejament del Liverpool i els jugadors molt mal posicionats demostraven l’anarquia tàctica en que estem sumits. Els rivals grans ja saben com jugar-li al Barça i saben que si fan bé la seva feina tenen el partit guanyat, només els hi cal jugar amb una defensa ferma, pressionar amb força al mig del camp i tenir davanters ràpids. La proba: el Barça ha perdut tots els partits amb rivals grans/trascendentals: Sevilla a la Supercopa d’Europa, Madrid al Bernabeu en Lliga, València a Mestalla en Lliga, Chelsea en Champions, etc... Lo pitjor de tot es que Rijkaard no canvia el seu plantejament i així no millorarem.

Del partit d’ahir només salvo a Deco i a Puyol, la resta molt decifient. Fatal Saviola que va fallar dos un contra un claríssims davant Reina a la 2ª part i increïble l’impunitat que té Saviola als mitjans de comunicació, són 2 ocasions que si les hagués fallat Gudjohnsen l’haurien crucificat. Tothom ha carregat les tintes sobre Ronaldinho però lo cert és que cada cop que rebia la pilota tenia a 3 defensors del Liverpool a sobre per marcar-lo, lo lamentable és que cap jugador del Barça se li apropava per proporcionar-li ajudes, una altre greu error de plantejament de Rijkaard, com també innecessària l’alineació de Belletti ahir ja que va ser un autèntic xollo per Craig Bellamy, gravíssim també l’error de Márquez en el 2n gol anglès i lamentable també el partit ofert per Motta, per no parlar de la suplència d’Andrés Iniesta. En definitiva, que la Champions està quasi perduda, la Copa del Rei també i la Lliga pinta molt incerta vist la progressió negativa que està tenint l’equip i el pitjor de tot és que la setmana que ve anem al camp del Sevilla.

F.C.BARCELONA: 4-3-3. Víctor Valdés *; Belletti *, Márquez *, Puyol ***, Zambrotta **; Motta * (Iniesta **, 54’), Xavi * (Giuly *, 65’), Deco ***; Messi **, Saviola * (Gudjohnsen s.c., 81’), Ronaldinho **.
LIVERPOOL F.C: 4-1-4-1. Reina; Arbeloa, Carragher, Agger, Riise; Sissoko (Zenden, 84’); Finnan, Xabi Alonso, Gerrard, Bellamy (Pennant, 80’); Kuyt (Crouch, 94’).
Gols: 1-0: Deco (min. 14’). 1-1: Bellamy (min. 42’). 1-2: Riise (min. 74’).

El millor del Barça: Deco ***.
El millor del partit: Mohammed Sissoko *****.

Crònica concert Mando Diao

Mando Diao en concert a Munic (Alemanya) al passat 2006

Dissabte, 17 de Febrer 2007. Sala 1 Apolo, 22:05 h. 22 euros.

El concert va ser francament millorable. M’esperava molt més ja que molta gent comentava que Mando Diao eren un grup molt bo en directe, però que voleu que us digui el seu directe em va semblar fluixet. Tot i ser 5 membres, el grup en directe l’ aguanta única i exclusivament el guitarra Björn Dixgard. El cantant principal y 2ª guitarra Gustaf Norén un autèntic desastre, passat de voltes (s’havia fotut de tot), mala veu, no arribava als tons, no se li entenien les lletres de les cançons, malament amb la guitarra i a sobre s’emporta tot el protagonisme. Lo dit, el grup l’aguanta solet el guitarrista Björn Dixgard, que fa de cantant solista en bastantes cançons i de cors en les altres, amb una gran veu (sobrat, dominant sense problemes els aguts i els greus), bé amb la guitarra i almenys és d’agrair que quan ell cantava se li entenia la lletra, no podem dir el mateix de Gustaf Norén. Destacar que tenen un “tipus” que fa d’organista que està tot el sant concert sentat a l’òrgan per només tocar 7 o 8 notes en tot el concert... :S

Excessivament accelerats, cometen l’error de fer molt soroll perquè sí perquè queda molt guai fer-ho, per donar una sensació de canyers. Encara que van tocar tots els seus grans èxits, mal escollit el setlist. Mando Diao és un grup que es caracteritza per fabricar hits com a xurros encara que també tenen alguna cançó més calmada però poquetes (com a molt 5 o 6 a la seva discografia). Van enllaçar un hit darrere un altre sense utilitzar cap cançó calmada de pont (excepte "Ochrasy"), es trobar en falta temes com "All My Senses", "Ringing Bells", "Next To Be Lowered" o "Added Family" per exemple, molt més calmats que els haguessin vingut de perles per equilibrar més el concert. Al tocar un hit darrere un altre provoca que quan en portes 3 o 4 de seguits no es disfruta tant una cançó i la gent no s’entrega el mateix. Van tocar algun dels seus temes estrella bastant malament com "Motown Blood" que la van destroçar de principi a fi amb una pèssima intro, escollint malament el tempo d’algunes cançons que sonaven molt més accelerades que en el disc, i per si fos poc van acabar el concert en els bisos amb una cançó acústica que no vaig arribar a reconèixer (i que no està en cap dels seus 3 discos). El millor de tot la cançó "Amsterdam" (de l’últim disc Ode To Ochrasy) que va ser una de les poques en que no van “fotre la gamba” i també la 2ª dels bisos "You Can't Steal My Love" que la van anar allargant amb Fade Outs davant del fervor generalitzat, i també bastant bé "Long Before Rock 'n' Roll", “Tony Zoulias (Lustful Life)” i "Ochrasy" (l’única calmadeta de la nit). La resta bastant mediocre, sent exigent i fixant-se una miqueta, en cada cançó van tenir com a mínim una errada. Fatal en el tema estrella del Ode To Ochrasy "TV & Me", una cagada darrere una altra.

Tot i això, el públic entregat. Sold-out des de ja feia un parell de setmanes, la Sala 1 d’Apolo estava plena fins la bandera (amb 1000 o 1500 persones). El so pèssim, agravat per el fet de que estàvem en un lateral de la sala enganxats a l’escenari però just coberts per el sostre de fusta del 2n pis, cosa que va ajudar a empitjorar el ja lamentable so. Estant justament al mateix lloc que quan van actuar els teloners Right Ons (no eren dolents del tot) el so va ser bastant millor que quan van actuar Mando Diao. Com he dit abans, el públic bastant entregat, aliè a les contínues errades del grup. El concert era ideal per veure’l amb unes cervecetes de més (però no era el cas ja que venia de treballar), segurament si hagués estat així hauria disfrutat molt més. Molta nena poppie maca però bastant gilipolles, algunes d’elles només van anar a veure les cares maques dels nens macos de Mando Diao, cridant histèriques davant qualsevol idiotesa del cantant.

En fi, que un aprovat molt però que molt justet d’un grup que ha editat 3 grans discos "Bring 'Em In", "Hurricane Bar" (el millor de llarg) i "Ode To Ochrasy" (per a mi un dels millors discos del 2006). No negaré que tenen un talent especial per a crear cançons enganxoses, que sonen molt fresques i alegres, però "aquest directe" té que millorar si volen arribar a més altes cotes.

SETLIST:

1. Welcome Home, Luc Robitaille
2. If I Leave You
3. Motown Blood
4. White Wall
5. Paralyzed
6. Amsterdam
7. TV & Me
8. Mr. Moon
9. Tony Zoulias (Lustful Life)
10. Good Morning, Herr Horst
11. Ochrasy
12. Sheepdog
13. God Knows
14. Down In The Past
15. Long Before Rock ‘N’ Roll
-------------------------------------------
BISOS 1:
16. The Band
17. You Can’t Steal My Love
BISOS 2:
18. Mama You’ve Been In My Mind

(Gràcies a l'Ernest per facilitar-me el setlist del concert)

Per què Samuel?

Samuel Eto'o en plena rajada avui a Vilafranca del Penedès

Pixada fora de test avui de Eto’o a Vilafranca del Penedès. Tots sabem el que va passar el passat diumenge en el partit contra el Ràcing de Santander quan Eto’o es va negar a entrar jugar els últims 5 minuts de partit, perquè considerava que tindria que haver jugat més minuts. Més tard a la roda de premsa un Frank Rijkaard molt emprenyat reconeixia sense que cap periodista ho hagués descobert, que Samuel Eto’o s’havia negat a jugar els últims minuts de partit. Sense donar-li la culpa a Rijkaard: era necessari que un home tant hermètic en tot lo referent als assumptes de vestidor ho expliqués públicament? Sincerament no calia.

Gravíssim punt d’inflexió són les declaracions que ha fet avui Samuel Eto’o. Encara que demani perdó, Eto’o ha sobrepassat la ratlla entrant en atacs personals contra Rijkaard i contra Ronaldinho. Tristament, no hi ha marxa enrere i res tornarà a ser com abans per més que volguem o ens intentin fer creure. Eto’o ha ferit de mort al Barça actual, com a equip i al vestidor com a tal. Diu la màxima que “la roba bruta s’ha de rentar a casa” i això hauria de ser sagrat. No discuteixo si Samuel Eto’o té o no la raó en aquest assumpte, però les formes no són les adequades ni cal desbarrar davant la premsa i oferir aquest lamentable espectacle sense atenir-se a les conseqüències. Tots coneixem el caràcter impulsiu de Samuel Eto’o, un home que sempre va de cara i que sempre diu el que pensa sense pensar en les conseqüències que poden tenir les seves paraules, però aquest cop tindria que haver mesurat les seves paraules i sobretot quan es trobava el seu representant Josep Maria Mesalles davant d’Eto’o a l’hora de fer les declaracions. Sent molt malpensat: estava tot preparat? Eto’o està buscant una sortida del Barça? El temps dirà.

Samuel ha repartit estopa “a diestro y sinestro”, i tots els tòtems del Barça han rebut de valent. Eto’o ha tildat a Rijkaard de “mala persona” per dir públicament que s’havia negat a jugar davant el Ràcing de Santander el diumenge passat. Ha dit que al vestidor del Barça hi ha dos grups, un d’ells al que ell pertany que són els que estan amb el president Joan Laporta (Eto’o sempre ha estat el nen mimat de Laporta) i l’altre grup són els “amiguets” de Sandro Rosell en clara referència a Deco i Ronaldinho. Eto’o s’ha mostrat dolgut per haver-li caigut molts pals per l’incident del diumenge quan segons ell ningú critica a Ronaldinho (sense eludir-lo directament en les seves declaracions) per no entrenar la majoria dels dies quan ell s’entrena sempre encara que sigui lesionat i que ell tot el que fa ho fa pensant en el be del grup quan altres (en referència a Ronaldinho) no ho fan. I protegint-se les esquenes Eto’o ha dit que no es fa responsable d’esbombar públicament a la premsa el conflicte del vestidor perquè Rijkaard va ser el primer en fer-ho al fer públic en roda de premsa que Samuel s’havia negat a jugar els últims minuts de partit.

A partir d’ara es dibuixa un escenari al vestidor gens alentidor. No crec que beneficiï en absolut en el funcionament de l’equip i més quan aquest mes el Barça es juga el seu futur a la Lliga, Champions i Copa del Rei. Caurà veure com seran les relacions Eto’o-Rijkaard i Eto’o-Ronaldinho. Ara és l’hora de veure com Laporta exerceix de president i intenta i pot conseguir posar pau, encara que sembli impossible. Segurament el resultat d’aquesta crisi serà que bé el mateix Eto’o, Rijkaard o Ronaldinho, gairebé segur que un d’aquest tres no continuarà al Barça la temporada que ve. Si això passa gràcies Samuel per fotre la pota. I t’ho diu un defensor teu a ultrança com a jugador, i que ha gaudit amb els teus gols i els èxits que ha conseguit el Barça gràcies al teu concurs com a jugador. És el risc de tenir un jugador amb el caràcter tant conflictiu com el d’Eto’o. Que no ens passi res.